Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
La gestió dels recursos humans. La igualtat de gènere.
Funcions del departament de recursos humans
El departament de recursos humans, per complir els seus objectius de gestió del capital humà de l'empresa (aconseguir el més idoni, facilitar-li tot el que necessita per fer la seva feina i ajudar-lo a assolir les seves pròpies metes), realitza les funcions següents:
- Planificar el personal
- Seleccionar i contractar-lo
- Assegurar-se que se l'acull correctament
- Formar-lo de manera continuada
- Administrar-lo, organitzant la feina i la manera de treballar.
- Responsabilitzar-se'n de la salut laboral
- Encarregar-se'n del control de compliment d'obligacions i del nivell de motivació i benestar, així com de la possibilitat de progressar dins l'estructura empresarial
Què es fa exactament pel que fa a la selecció i contractació del personal
Per portar a terme aquesta funció, podem considerar que el departament segueix uns passos:
- Determinar el perfil del professional necessari. El primer que fa una empresa per escollir persones que ocuparan un lloc de treball és decidir quines característiques n'haurien de complir les idònies, pel que fa a tres tipus de competències: els coneixements tècnics, l'experiència professional i les habilitats socials.
- Reclutar les candidatures: el normal per començar a buscar gent per als perfils definits és fer-ho dins la pròpia empresa, ja que així motivem els nostres treballadors mitjançant la creació d'expectatives de desenvolupar la seva carrera. Si no es trobés ningú dins l'empresa buscarem a fora, mitjançant qualsevol dels procediments existents (ETTs, bosses d'ocupació, serveis públics d'ocupació, reclutament online...).
- Procés de selecció: un cop coneixem les candidatures existents per al lloc de treball, haurem d'estudiar-les i entrevistar les persones per poder decidir quina és l'elecció òptima. Les coses que valorarem, conscientment o no, quan tenim una persona al davant, seran de tot tipus: formació, cultura general, motivació, capacitat d'adaptació, disponibilitat horària i per viatjar, les ganes de treballar, l'empatia, la capacitat d'aprendre, de treballar en equip, la iniciativa, la creativitat, el control de les emocions, la capacitat de negociació... la llista no s'acaba mai.
- Triar la persona més adient.
- Contractar definitivament la persona, si supera el període de prova acordat.
Què volem dir quan diem "Administració de personal"?
Entre totes les tasques que fa, el departament de RRHH també s'encarrega de tots els tràmits administratius que tenen a veure amb els treballadors: redacten contractes i nòmines, i porten el control dels diferents drets contractuals (baixes, vacances...)
Què és la "Salut Laboral"?
Per protegir tant la salut com la seguretat dels treballadors, el departament de recursos humans ha de coordinar les actuacions de tots els agents perquè les condicions de treball millorin el màxim possible en aquest sentit. Els agents responsables d'aquestes actuacions són:
-L'empresari, que ha d'avaluar els riscos existents i facilitar instruccions i eines als treballadors per prevenir-los.
-Els treballadors, que tenen l'obligació de complir les instruccions de seguretat i d'informar si detecten situacions de risc que no s'intenten prevenir.
-Fabricants de maquinària: han d'informar de com s'ha de fer servir cada màquina i dels riscos que puguin existir en el seu ús.
-Administracions públiques: han d'assegurar-se que cada agent coneix la seva responsabilitat en salut laboral i els riscos que comporta el que fa cada dia.
Què controla el departament de recursos humans quan diem que una de les seves funcions és el control?
L'última tasca que adjudicàvem al departament de recursos humans era el control. Doncs bé: s'hauria de controlar, d'una banda, que s'hagin dut a terme totes les activitats planificades per a cada treballador; d'una altra, que aquestes activitats hagin obtingut els resultats esperats; per últim, el nivell de motivació dels nostres treballadors, que inclou l'aprofitament de la seva formació.
Què són les "relacions laborals"? Com es relacionen els diferents actors?
Són totes les activitats que relacionen els representants d'una empresa, o de les empreses d'un sector o fins i tot d'un país, amb els treballadors, o amb els representants d'aquests. En general, aquestes relacions poden tenir lloc amb dos possibles objectius:
- Acordar les condicions col·lectives de treball (de tots els treballadors de l'empresa o sector). Aquest procés es diu negociació col·lectiva.
- Solucionar conflictes entre empresaris i treballadors.
Perquè tant les empreses com els treballadors puguin defensar els seus drets i participar en la negociació col·lectiva i en la resolució de conflictes, ambdos grups han d'estar convenientment representats.
Les empreses, per la seva banda, s'associen en organitzacions anomenades patronals.
Els treballadors trien democràticament, a nivell d'empresa (per negociar o resoldre temes que afecten només la seva), uns representants que seran els seus interlocutors davant l'empresa durant un període de quatre anys. Aquests representants són els delegats de personal si es tracta d'una empresa amb menys de 50 treballadors o un comité d'empresa si en té més de 50.
A més, per representar els treballadors a nivell del sector o fins i tot a nivell general (tots els treballadors d'un àrea o país) existeixen els sindicats, que són grans organitzacions els objectius principals de les quals són protegir els drets laborals dels treballadors i assessorar-los perquè puguin ser bons representants de la resta o de si mateixos en negociar amb l'empresa. Com que existeix llibertat sindical, hi ha sindicats grans, petits, d'una o altra orientació ideològica, d'un o diversos sectors...
Què és un conveni col·lectiu?
Dèiem que, a les relacions laborals, els representants de les empreses i dels treballadors s'han de posar d'acord sobre les condicions laborals. Això pot passar a nivell d'empresa o a nivell de sector. A nivell d'empresa es pot arribar a acords d'aplicació interna, però sempre que sigui per millorar allò que s'ha acordat al sector, mai es poden aplicar condicions pitjors que les acordades a nivell sectorial (des del punt de vista del treballador o treballadora). A aquest nivell, el sectorial, es negocien les condicions col·lectives de treball, sobretot els CONVENIS COL·LECTIUS: per cada sector n'existeix un, i bàsicament és un recull d'acords sobre les condicions laborals: al conveni s'hi pot consultar el salari mínim, les hores de què consta la jornada, les vacances…que les empreses hauran de respectar o, en qualsevol cas, millorar.
Al seu torn, aquests convenis no poden empitjorar les condicions establertes al "Estatuto de los trabajadores", la llei que estableix les condicions mínimes que ha d'oferir una empresa a qualsevol contracte de treball, de qualsevol sector.
El departament de recursos humans, per complir els seus objectius de gestió del capital humà de l'empresa (aconseguir el més idoni, facilitar-li tot el que necessita per fer la seva feina i ajudar-lo a assolir les seves pròpies metes), realitza les funcions següents:
- Planificar el personal
- Seleccionar i contractar-lo
- Assegurar-se que se l'acull correctament
- Formar-lo de manera continuada
- Administrar-lo, organitzant la feina i la manera de treballar.
- Responsabilitzar-se'n de la salut laboral
- Encarregar-se'n del control de compliment d'obligacions i del nivell de motivació i benestar, així com de la possibilitat de progressar dins l'estructura empresarial
Què es fa exactament pel que fa a la selecció i contractació del personal
Per portar a terme aquesta funció, podem considerar que el departament segueix uns passos:
- Determinar el perfil del professional necessari. El primer que fa una empresa per escollir persones que ocuparan un lloc de treball és decidir quines característiques n'haurien de complir les idònies, pel que fa a tres tipus de competències: els coneixements tècnics, l'experiència professional i les habilitats socials.
- Reclutar les candidatures: el normal per començar a buscar gent per als perfils definits és fer-ho dins la pròpia empresa, ja que així motivem els nostres treballadors mitjançant la creació d'expectatives de desenvolupar la seva carrera. Si no es trobés ningú dins l'empresa buscarem a fora, mitjançant qualsevol dels procediments existents (ETTs, bosses d'ocupació, serveis públics d'ocupació, reclutament online...).
- Procés de selecció: un cop coneixem les candidatures existents per al lloc de treball, haurem d'estudiar-les i entrevistar les persones per poder decidir quina és l'elecció òptima. Les coses que valorarem, conscientment o no, quan tenim una persona al davant, seran de tot tipus: formació, cultura general, motivació, capacitat d'adaptació, disponibilitat horària i per viatjar, les ganes de treballar, l'empatia, la capacitat d'aprendre, de treballar en equip, la iniciativa, la creativitat, el control de les emocions, la capacitat de negociació... la llista no s'acaba mai.
- Triar la persona més adient.
- Contractar definitivament la persona, si supera el període de prova acordat.
Què volem dir quan diem "Administració de personal"?
Entre totes les tasques que fa, el departament de RRHH també s'encarrega de tots els tràmits administratius que tenen a veure amb els treballadors: redacten contractes i nòmines, i porten el control dels diferents drets contractuals (baixes, vacances...)
Què és la "Salut Laboral"?
Per protegir tant la salut com la seguretat dels treballadors, el departament de recursos humans ha de coordinar les actuacions de tots els agents perquè les condicions de treball millorin el màxim possible en aquest sentit. Els agents responsables d'aquestes actuacions són:
-L'empresari, que ha d'avaluar els riscos existents i facilitar instruccions i eines als treballadors per prevenir-los.
-Els treballadors, que tenen l'obligació de complir les instruccions de seguretat i d'informar si detecten situacions de risc que no s'intenten prevenir.
-Fabricants de maquinària: han d'informar de com s'ha de fer servir cada màquina i dels riscos que puguin existir en el seu ús.
-Administracions públiques: han d'assegurar-se que cada agent coneix la seva responsabilitat en salut laboral i els riscos que comporta el que fa cada dia.
Què controla el departament de recursos humans quan diem que una de les seves funcions és el control?
L'última tasca que adjudicàvem al departament de recursos humans era el control. Doncs bé: s'hauria de controlar, d'una banda, que s'hagin dut a terme totes les activitats planificades per a cada treballador; d'una altra, que aquestes activitats hagin obtingut els resultats esperats; per últim, el nivell de motivació dels nostres treballadors, que inclou l'aprofitament de la seva formació.
Què són les "relacions laborals"? Com es relacionen els diferents actors?
Són totes les activitats que relacionen els representants d'una empresa, o de les empreses d'un sector o fins i tot d'un país, amb els treballadors, o amb els representants d'aquests. En general, aquestes relacions poden tenir lloc amb dos possibles objectius:
- Acordar les condicions col·lectives de treball (de tots els treballadors de l'empresa o sector). Aquest procés es diu negociació col·lectiva.
- Solucionar conflictes entre empresaris i treballadors.
Perquè tant les empreses com els treballadors puguin defensar els seus drets i participar en la negociació col·lectiva i en la resolució de conflictes, ambdos grups han d'estar convenientment representats.
Les empreses, per la seva banda, s'associen en organitzacions anomenades patronals.
Els treballadors trien democràticament, a nivell d'empresa (per negociar o resoldre temes que afecten només la seva), uns representants que seran els seus interlocutors davant l'empresa durant un període de quatre anys. Aquests representants són els delegats de personal si es tracta d'una empresa amb menys de 50 treballadors o un comité d'empresa si en té més de 50.
A més, per representar els treballadors a nivell del sector o fins i tot a nivell general (tots els treballadors d'un àrea o país) existeixen els sindicats, que són grans organitzacions els objectius principals de les quals són protegir els drets laborals dels treballadors i assessorar-los perquè puguin ser bons representants de la resta o de si mateixos en negociar amb l'empresa. Com que existeix llibertat sindical, hi ha sindicats grans, petits, d'una o altra orientació ideològica, d'un o diversos sectors...
Què és un conveni col·lectiu?
Dèiem que, a les relacions laborals, els representants de les empreses i dels treballadors s'han de posar d'acord sobre les condicions laborals. Això pot passar a nivell d'empresa o a nivell de sector. A nivell d'empresa es pot arribar a acords d'aplicació interna, però sempre que sigui per millorar allò que s'ha acordat al sector, mai es poden aplicar condicions pitjors que les acordades a nivell sectorial (des del punt de vista del treballador o treballadora). A aquest nivell, el sectorial, es negocien les condicions col·lectives de treball, sobretot els CONVENIS COL·LECTIUS: per cada sector n'existeix un, i bàsicament és un recull d'acords sobre les condicions laborals: al conveni s'hi pot consultar el salari mínim, les hores de què consta la jornada, les vacances…que les empreses hauran de respectar o, en qualsevol cas, millorar.
Al seu torn, aquests convenis no poden empitjorar les condicions establertes al "Estatuto de los trabajadores", la llei que estableix les condicions mínimes que ha d'oferir una empresa a qualsevol contracte de treball, de qualsevol sector.
Les necessitats de Maslow: què en vol dir la jerarquia
El més interessant de la divisió que en Maslow fa de les necessitats humanes no és tant la classificació en sí, sinó la reflexió que fa sobre com quan una persona no n'ha satisfet un nivell no en sentirà la necessitat de resoldre el següent. Per exemple, si una persona té cobertes les necessitats fisiològiques però no les de seguretat, la seva màxima preocupació serà satisfer aquestes últimes. No es preocuparà en cap moment de satisfer nivells superiors de necessitats, com ara el reconeixement de la seva feina. A cap persona que no tingui sensació de seguretat (protecció de la seva integritat física i estabilitat en el temps del fet de tenir les necessitats fisiològiques cobertes) li preocuparà mai aquest reconeixement. En el moment que "pugi" d'esglaó a la piràmide on estan representades les necessitats i es comenci a sentir segur, llavors començarà a voler ser acceptat pels seus iguals, relacionar-se amb els companys d'una manera significativa i duradora, i pertànyer a aquest i altres grups socials i professionals. Seguirà sense preocupar-se especialment pel reconeixment de la seva feina. Un cop hagi estat acceptat per la societat o els grups socials en què volia ser inclòs, llavors començarà a preocupar-se finalment per aquest reconeixement.
Tema anterior Tema següent
El més interessant de la divisió que en Maslow fa de les necessitats humanes no és tant la classificació en sí, sinó la reflexió que fa sobre com quan una persona no n'ha satisfet un nivell no en sentirà la necessitat de resoldre el següent. Per exemple, si una persona té cobertes les necessitats fisiològiques però no les de seguretat, la seva màxima preocupació serà satisfer aquestes últimes. No es preocuparà en cap moment de satisfer nivells superiors de necessitats, com ara el reconeixement de la seva feina. A cap persona que no tingui sensació de seguretat (protecció de la seva integritat física i estabilitat en el temps del fet de tenir les necessitats fisiològiques cobertes) li preocuparà mai aquest reconeixement. En el moment que "pugi" d'esglaó a la piràmide on estan representades les necessitats i es comenci a sentir segur, llavors començarà a voler ser acceptat pels seus iguals, relacionar-se amb els companys d'una manera significativa i duradora, i pertànyer a aquest i altres grups socials i professionals. Seguirà sense preocupar-se especialment pel reconeixment de la seva feina. Un cop hagi estat acceptat per la societat o els grups socials en què volia ser inclòs, llavors començarà a preocupar-se finalment per aquest reconeixement.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
