Economia de l'empresa II: coses complicades d'entendre
Tema 7: La inversió en l'empresa
Tipus d'inversions segons la naturalesa del bé adquirit
Una inversió és real quan l'actiu que l'empresa ha comprat és un actiu d'aquest mateix tipus, és a dir, un que crearà valor produint bens i serveis. Una inversió és financera quan allò que s'ha adquirit és un actiu financer, un actiu que no produirà bens, no contribuirà a l'activitat normal de l'empresa. Generarà diners perquè s'espera incrementarà el seu valor al mercat financer (accions) o perquè se sap que es recuperarà el seu valor i es guanyarà els d'uns interessos determinats (bons, obligacions).
Tipus d'inversions segons la seva finalitat
Una inversió de reposició és aquella que es fa per substituir un actiu molt vell o espatllat per un de nou. Una inversió expansiva es realitza per fer l'empresa més gran pel que fa a la seva capacitat de produir, és a dir, simplement es compra un actiu nou per tenir-ne més, produir més i vendre més. Una inversió estratègica té lloc quan l'actiu que es compra té l'objectiu d'adaptar l'empresa a la realitat tecnològica del sector, modernitzar-la, per fer-la més competitiva en aquest sentit i no quedar-se enrere.
Tipus d'inversions segons el termini
Comptablement, una inversió a llarg termini té lloc quan es compra un actiu que es quedarà a l'empresa més d'un exercici econòmic, és a dir, més d'un any comptable. Una inversió a curt termini seria, per tant, el contrari. Ara bé, des del punt de vista econòmic això no és del tot correcte. Conceptualment, l'economia considera (i per tant seria correcte i legal aplicar aquest concepte a la nostra comptabilitat també) que una inversió és a curt termini quan allò que s'adquireix és actiu corrent, i a llarg termini quan és actiu no corrent. Això vol dir que si una empresa compra una màquina que dura diversos cicles productius abans d'espatllar-se (actiu per tant no corrent) es pot considerar que ha fet una inversió a llarg termini, encara que els seus cicles fossin tan ràpids i intensos que aquesta durés només per exemple nou mesos.
Tipus d'inversions segons la seva relació amb altres inversions
Compte amb aquesta classificació, que a vegades us costa una mica d'entendre simplement perquè no parla de les inversions per si mateixes, sinó que parla només de si són compatibles amb altres, o fins i tot si necessiten que es duguin a terme d'altres. Parla només de la relació entre les inversions, no de característiques intrínseques d'aquestes. De fet, tindria més sentit parlar de les inversions, en aquest sentit, de dues en dues: dues inversions són substitutives si són incompatibles, ésa dir, si has de triar entre fer-ne una o l'altra. Un exemple seria comprar una màquina o una altra de semblant, més econòmica però de pitjor qualitat, que tingués exactament la mateixa funció dins la producció de l'empresa. Dues inversions són complementàries, però, si n'has de fer les dues alhora, si d'alguna manera es complementen o faciliten l'una a l'altra, com per exemple invertir en una nova tecnologia productiva i alhora en la formació dels treballadors per fer-la servir. Dues inversions són independents si pots fer-ne una , totes dues o cap, si la decisió de fer-ne una i l'altra són decisions diferents, perquè no hi ha cap relació de dependència o exclusió entre elles.
Tipus d'inversions segons la seva relació amb altres inversions
Compte amb aquesta classificació, que a vegades us costa una mica d'entendre simplement perquè no parla de les inversions per si mateixes, sinó que parla només de si són compatibles amb altres, o fins i tot si necessiten que es duguin a terme d'altres. Parla només de la relació entre les inversions, no de característiques intrínseques d'aquestes. De fet, tindria més sentit parlar de les inversions, en aquest sentit, de dues en dues: dues inversions són substitutives si són incompatibles, ésa dir, si has de triar entre fer-ne una o l'altra. Un exemple seria comprar una màquina o una altra de semblant, més econòmica però de pitjor qualitat, que tingués exactament la mateixa funció dins la producció de l'empresa. Dues inversions són complementàries, però, si n'has de fer les dues alhora, si d'alguna manera es complementen o faciliten l'una a l'altra, com per exemple invertir en una nova tecnologia productiva i alhora en la formació dels treballadors per fer-la servir. Dues inversions són independents si pots fer-ne una , totes dues o cap, si la decisió de fer-ne una i l'altra són decisions diferents, perquè no hi ha cap relació de dependència o exclusió entre elles.
Què es el VAN i què és la TIR
S'ha de tenir ben clara la diferència de significat entre les xifres que ens donen com a resultat quan calculem el VAN i quan calculem la TIR:-El VAN és benefici, és a dir, la xifra que ens dóna en calcular-lo són euros: els que guanyaré o perdré, en diners d'avui, amb la inversió completa, si és que tenim les dades dels fluxos de caixa que generarà tota la inversió. Però compte, són els euros d'avui, no els que de fet em ficaré a la butxaca. Jo guanyaré o perdré euros del futur, del moment en que els rebi o pagui, però per decidir els converteixo, mitjançant la fórmula del VAN, en euros "d'avui", per poder comparar el que guanyaré en dues o més inversions diferents que donin diners en moments diferents del temps.
-La TIR és, en canvi, rendibilitat. És un tant per cent que el que em diu és el que rendirà la meva inversió. Si tinc una TIR, per exemple, del 8%, significa que per cada euro que hi he invertit recuperaré l'euro i en guanyaré 8 cèntims més.
-La TIR és, en canvi, rendibilitat. És un tant per cent que el que em diu és el que rendirà la meva inversió. Si tinc una TIR, per exemple, del 8%, significa que per cada euro que hi he invertit recuperaré l'euro i en guanyaré 8 cèntims més.
Com comentar els resultats, per tant
-Els del VAN: Aquests són els euros actuals (o "a valor d'avui") que guanyaré (o "perdré", ai el resultat és negatiu) amb la inversió, nets de tota despesa ( o "després d'haver pagat el desemborsament inicial i tota la resta de despeses associades a la inversió", o alguna cosa similar
-Els de la TIR: Aquesta és la rendibilitat de la inversió, el tan per cent que guanyarem per cada euro invertit, tenint en compte la rendibilitat que perdem per no estar invertint els diners enlloc més -aquesta última part no és imprescindible, però així estaria quasi perfecte :) -
-Els de la TIR: Aquesta és la rendibilitat de la inversió, el tan per cent que guanyarem per cada euro invertit, tenint en compte la rendibilitat que perdem per no estar invertint els diners enlloc més -aquesta última part no és imprescindible, però així estaria quasi perfecte :) -
Concepte de taxa de descompte o cost del capital
Normalment aquesta taxa us la donen a l'enunciat dels exercicis per calcular el VAN. Si és així, no cal saber res més per afegir-la a la fórmula i resoldre l'exercici. Malgrat això, resulta fonamental comprendre bé què significa aquesta taxa per entendre la relació entre el VAN i la TIR i per què quan la TIR és més baixa que l'interès del mercat la VAN surt negativa. És a dir, és una explicació de nivell, no us angoixeu si no l'enteneu a la primera, és matèria per treure un deu, i es pot aprovar perfectament sense dominar aquest concepte si se sap fer servir bé.
Aquí va l'explicació:
El fet que aquesta taxa, la k de la fórmula del VAN, tingui més d'un i més de dos noms a la literatura especialitzada no és casualitat, ja que aquesta k pot ser, en realitat, moltes coses: l'interès que et cobren pel préstec que has de demanar per poder finançar la inversió (per això el nom "cost del capital"), l'interès que et donarien al mercat financer si canviessis d'idea i invertissis els diners ( els que pensaves ficar en la inversió que estàs valorant ) en qualsevol títol d'inversió, públic o privat (accions, obligacions, bons...), la rendibilitat que et donarien aquests mateixos diners invertits en qualsevol altre projecte, empresarial o no... És a dir, la k, la taxa que fem servir per ficar-la a la fórmula del VAN i treure'ls valor als diners que guanyarem en el futur, pot ser quasi qualsevol cosa...però no, no qualsevol. Aquesta k és en realitat el que nosaltres considerem que estem perdent pel fet d'invertir els diners en aquest projecte, i no en qualsevol altre: per això pot ser un cost real, l'interès que paguem pel préstec per obtenir els diners, o un cost "d'oportunitat", un cost en el sentit del que no estem guanyant pel fet de no estar invertint enlloc més. Es pot agafar,a falta de més informació, la xifra més gran de les tres que ha comentat abans, però també es pot agafar qualsevol altra xifra de rendibilitat que l'empresari consideri que podria obtenir amb els diners, si és que és més alta que les anteriors (la resultant de prestar-li els diners al seu germà a un interès més gran, per exemple). La qüestió és ficar com a "k" el màxim que podries obtenir a un altre lloc amb els teus diners.
Per això aquesta taxa es fa servir per treure'ls valor als diners que aniré guanyant, perquè considerem que no és igual tenir els euros avui, amb els que podria fer el que em donés la gana (sí, gastar-me'ls, però també invertir-los a qualsevol altre lloc) que tenir-los l'any vinent, o l'altre, perquè hauré perdut l'oportunitat d'invertir-los enlloc més i per tant un munt de rendibilitat! Si tinc en compte això, el màxim que podria guanyar amb altres inversions, i li trec valor als diners que guanyaré amb la meva, i així i tot obtinc un benefici (VAN positiu)... és que la meva inversió és la millor, i val la pena que inverteixi en ella! Aquesta és la raó per la qual un VAN positiu és el criteri perquè una inversió valgui la pena, perquè ja hem considerat el que podríem guanyar amb tota la resta.
Aquí va l'explicació:
El fet que aquesta taxa, la k de la fórmula del VAN, tingui més d'un i més de dos noms a la literatura especialitzada no és casualitat, ja que aquesta k pot ser, en realitat, moltes coses: l'interès que et cobren pel préstec que has de demanar per poder finançar la inversió (per això el nom "cost del capital"), l'interès que et donarien al mercat financer si canviessis d'idea i invertissis els diners ( els que pensaves ficar en la inversió que estàs valorant ) en qualsevol títol d'inversió, públic o privat (accions, obligacions, bons...), la rendibilitat que et donarien aquests mateixos diners invertits en qualsevol altre projecte, empresarial o no... És a dir, la k, la taxa que fem servir per ficar-la a la fórmula del VAN i treure'ls valor als diners que guanyarem en el futur, pot ser quasi qualsevol cosa...però no, no qualsevol. Aquesta k és en realitat el que nosaltres considerem que estem perdent pel fet d'invertir els diners en aquest projecte, i no en qualsevol altre: per això pot ser un cost real, l'interès que paguem pel préstec per obtenir els diners, o un cost "d'oportunitat", un cost en el sentit del que no estem guanyant pel fet de no estar invertint enlloc més. Es pot agafar,a falta de més informació, la xifra més gran de les tres que ha comentat abans, però també es pot agafar qualsevol altra xifra de rendibilitat que l'empresari consideri que podria obtenir amb els diners, si és que és més alta que les anteriors (la resultant de prestar-li els diners al seu germà a un interès més gran, per exemple). La qüestió és ficar com a "k" el màxim que podries obtenir a un altre lloc amb els teus diners.
Per això aquesta taxa es fa servir per treure'ls valor als diners que aniré guanyant, perquè considerem que no és igual tenir els euros avui, amb els que podria fer el que em donés la gana (sí, gastar-me'ls, però també invertir-los a qualsevol altre lloc) que tenir-los l'any vinent, o l'altre, perquè hauré perdut l'oportunitat d'invertir-los enlloc més i per tant un munt de rendibilitat! Si tinc en compte això, el màxim que podria guanyar amb altres inversions, i li trec valor als diners que guanyaré amb la meva, i així i tot obtinc un benefici (VAN positiu)... és que la meva inversió és la millor, i val la pena que inverteixi en ella! Aquesta és la raó per la qual un VAN positiu és el criteri perquè una inversió valgui la pena, perquè ja hem considerat el que podríem guanyar amb tota la resta.
Relació entre els resultats de VAN i TIR: perquè quan el VAN és positiu la TIR és més alta que l'interès del mercat, i viceversa
Si s'ha entès el concepte de taxa de descompte, aquesta relació és molt fàcil d'entendre:
Si el VAN és positiu, vol dir que val la pena invertir els diners en la inversió en qüestió, havent tingut en compte ja el fet que al mercat financer (o a qualsevol altre lloc que l'empresari hagi considerat a la "k") em pagarien pels diners una certa rendibilitat... o sigui, que la inversió dóna més rendibilitat que qualsevol altre projecte, inclòs el mercat financer, i per això val la pena.
Doncs aquesta és la relació amb la TIR: si el VAN és positiu, la TIR sempre serà més gran que l'interès que es paga al mercat financer, perquè si el VAN és positiu vol dir que amb la inversió es guanya més, és a dir, que la seva rendibilitat (TIR) és més alta que la del mercat.
Tema anterior Tema següent Què pregunten a les PAU sobre aquest tema
Si el VAN és positiu, vol dir que val la pena invertir els diners en la inversió en qüestió, havent tingut en compte ja el fet que al mercat financer (o a qualsevol altre lloc que l'empresari hagi considerat a la "k") em pagarien pels diners una certa rendibilitat... o sigui, que la inversió dóna més rendibilitat que qualsevol altre projecte, inclòs el mercat financer, i per això val la pena.
Doncs aquesta és la relació amb la TIR: si el VAN és positiu, la TIR sempre serà més gran que l'interès que es paga al mercat financer, perquè si el VAN és positiu vol dir que amb la inversió es guanya més, és a dir, que la seva rendibilitat (TIR) és més alta que la del mercat.
Tema anterior Tema següent Què pregunten a les PAU sobre aquest tema
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
