Economia: coses complicades d'entendre
Tema 9: Els diners i els bancs
- Quines són les diferències bàsiques entre els diferents formes de diners que han existit al llarg de la història, doncs?
1) ELS DINERS MERCADERIA: són béns, que tenen el mateix valor com a mercaderia que com a diners (és com si amb 20 grams d'arròs poguessis comprar, per exemple, dos ous, o també 20 grams d'arròs).
2) ELS DINERS PAPER DE CONTINGUT PLE: aquests primers bitllets són realment convertibles en or, és a dir, encara donen dret a demanar or pel seu valor. De fet només representaven aquest or, eren un rebut per demanar-lo als orfebres que el guardaven.
3) ELS DINERS PAPER FIDUCIARIS: apareixen quan els bitllets deixen de ser convertibles en or, que no hi és, de fet, al darrere (no són rebuts com a tals). El seu valor es basa per tant únicament en la confiança dels seus usuaris en que serà acceptat.
-Quins són els tipus de diners que existeixen avui dia?
Avui dia podem dir que existeixen dos tipus de diners:
- Diners LEGALS: són les monedes i bitllets que existeixen físicament, que "es poden tocar". Només els pot crear el banc central.
- Diners BANCARIS: és la suma de tots els saldos de tots els comptes que la gent té als bancs. Són molts més diners que els legals, ja que no existeixen físicament tots els bitllets que els nostres comptes "diuen" que tenim, degut, com veurem, al procés d'expansió del crèdit.
- De què diem oferta monetària?
L'oferta monetària és la quantitat de diners que existeix al sistema, sigui del tipus que sigui. Són tots els mitjans de pagament. Per tant, podem dir que és igual a l'efectiu en mans del públic (bitllets i monedes que té la gent a sobre, o sigui, fora dels bancs), més els saldo dels comptes dels bancs, o sigui, els diners bancaris.
OM = EMP + D
Oferta monetària (quantitat de diners al sistema) = Efectiu en mans del públic + Dipòsits
La base monetària, en canvi, són les monedes i bitllets que existeixen realment, o sigui, els diners legals. Podem expressar-la també, llavors, com l'efectiu en mans del públic més la part dels dipòsits que els bancs sí tenen en forma de bitllets, part que s'anomena "reserves bancàries".
BM = EMP + R
Base monetària (diners legals, que existeixen "físicament") = Efectiu en mans del públic + reserves bancàries (diners legals que té la gent) (diners legals dins dels bancs)
- Per què diem que els interessos són "el preu dels diners"?
Els interessos són el preu que has de pagar per obtenir diners prestats. En aquest sentit són un preu molt clar. Però si ho penses, no només són el preu dels diners prestats; també ho són dels que ja tens. Perquè, de què diem "preu" quan ens referim a una taula que costa 20 euros? Als 20 euros a què renunciarem per tenir la taula, oi? Doncs quan tenim diners líquids, ja sigui a casa, a la butxaca o a un compte corrent (d'aquells que cobren més en comissions que els mísers interessos que donen), estem renunciant a ficar aquests diners a un dipòsit a termini, o qualsevol altra inversió financera que ens privi de la liquiditat (de la possibilitat de gastar-los per a consumir, almenys a curt termini), però que ens donaria uns interessos, una rendibilitat. Per tant, els interessos també só allò a que renunciem per tenir els diners que ja tenim, són el seu cost d'oportunitat. I per tant, el seu "preu".
- Per què té pendent negatiu la demanda de diners?
Al mercat de diners, representem tant la seva oferta com la seva demanda en funció del tipus d'interès, ja que el considerem el seu preu, com dèiem abans (encara que depèn de més coses, sobretot de la renda). En aquest sentit, com més alt sigui aquest tipus, més gent preferirà tenir els diners en dipòsits a termini i altres inversions que tenir-los en efectiu. Així, per tant, podem dir que COM MÉS ALT SIGUI EL TIPUS D'INTERÈS MITJÀ DE L'ECONOMIA MÉS BAIXA SERÀ LA DEMANDA DE DINERS LÍQUIDS, i, per tant, el pendent de la seva corba de demanda serà negatiu.
- Què són els intermediaris financers?
El mercat financer està constituït per agents econòmics que estalvien (sobretot famílies), i agents econòmics que necessiten finançament (sobretot empreses). Al mig hi ha els intermediaris financers, que són on els estalviadors fiquen els seus diners i d'on els que necessiten finançament els treuen prestats. Aquests intermediaris paguen un tipus d'interès a les persones que hi dipositin els seus estalvis i en cobren un de més alt a aquells que els demanin prestats. D'aquesta diferència treuen el seu benefici econòmic. Els principals intermediaris al nostre sistema financer (en nombre) són els bancs comercials, que són institucions amb autorització legal per acceptar dipòsits i per a concedir crèdit. Guarden part dels seus dipòsits en líquid per satisfer la demanda dels seus dipositaris (quan hi vagin a treure diners), i la resta la presten a canvi d'un interès.
- Què és el coeficient de reserves?
És el percentatge que marca quina part dels dipòsits s'han de quedar els bancs en forma de diners legals (bitllets). El decideix el banc central, en el nostre cas el Banc Central Europeu. Si és del 2%, per exemple, vol dir que els bancs hauran de guardar en líquid, tant a les seves caixes com a la del Banc d'Espanya (per raons de seguretat i control), el 2% del total del que la gent té guardat allà. El 98% restant el podran prestar.
- Quan s'acaba el procés d'expansió del crèdit? Un exemple.
Imaginem que el coeficient de reserves és del 20% i que al començament del procés s'han introduït al sistema 1000 nous euros de base monetària. Com que els bancs han de tenir obligatòriament el 20% dels seus fons de clients en diners "de debò" (o sigui, en bitllets), el procés s'acabarà quan els 1000 euros en bitllets que s'han introduït nous representin el 20% dels nous dipòsits. Com que el 20% de 5000 és 1000, 5000 euros són els diners de més que acaba havent-hi a l'economia.
- Per què en diem també "creació de diners bancaris", del procés d'expansió del crèdit? Qui hi participa?
Aquest procés s'anomena també "creació de diners bancaris" perquè sembla que els bancs facin aparèixer els diners del no-res (compte, només "apareixen" diners bancaris, els legals segueixen sent 1000 euros sempre, a l'exemple anterior).
Fixeu-vos llavors que en l'esmentat procés realment hi participen tres agents diferents: l'autoritat monetària, que fixa el coeficient de caixa; els bancs, que presten més o menys diners (el coeficient només marca el màxim, però no els obliga a prestar, evidentment); i el públic, que diposita més o menys diners als sistema financer.
- Què és una caixa d'estalvis?
És una entitat financera que té el mateix funcionament que un banc comercial (rep dipòsits i en presta els diners), però que en difereix en el fet que els bancs poden disposar del seu benefici, però les caixes d'estalvi no. Són fundacions, privades o públiques, que legalment han de reinvertir els beneficis econòmics que obtinguin de la seva activitat en altres que creïn benefici social allà on la caixa operi. Tenen un fort arrelament local (cada regió en tenia la seva). Parlem en passat perquè durant l'última dècada han patit un procés de reestructuració al nostre país que ha fet que la major part desapareguin, passant a convertir-se en bancs (arran de la crisi financera i l'entrada de diners públics al seu capital que van necessitar).
- Què és la Borsa?
Un altre intermediari entre estalviadors i agents necessitats de finançament és la borsa de valors. La borsa és un mercat de segona mà, això es, "secundari". Allà s'hi compren i venen títols de renda tant fixa com variable, sobretot accions (títols de propietat de les societats anònimes). Títols de renda fixa són per exemple els de deute públic, ja que l'interès que es guanyarà amb la seva compra es coneix prèviament. Les accions són títols de renda variable, ja que tant els beneficis que es repartiran per ser-ne propietari (els "dividends"), com la possibilitat d'obtenir una plusvàlua amb la seva venda són desconeguts del tot en el moment d'invertir-hi.
En cada borsa es defineix un índex general que indicarà si al llarg del dia han prevalgut els desitjos de compra (demanda) o els de venda (oferta). En el primer cas l'índex augmentarà, i en el segon disminuirà. El principal índex espanyol és l'IBEX 35. Quan puja, vol dir que les accions de les 35 empreses espanyoles amb més pes a la borsa han augmentat el seu preu al llarg del dia (per terme mitjà), perquè n'hi ha hagut més ordres de compra que no de venda.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
