Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
Anàlisi econòmica
Què es l'anàlisi econòmica
Aquesta anàlisi tracta d'estudiar no ja si allò que té l'empresa es troba equilibrat amb la seva manera de finançar-lo, com ara la patrimonial, ni si aquesta podrà o no tornar els deutes a curt i llarg termini, com ara la financera, sinó que es preocupa només d'allò que té a veure amb la rendibilitat de l'empresa, és a dir, si les operacions que porta a terme, si la continua compra d'actius i la seva venda en forma de productes i serveis val la pena, si està generant una quantitat acceptable de beneficis o no. Aquesta rendibilitat s'estudia des de dos punts de vista diferents: el de si els actius de l'empresa són suficientment rendibles (rendibilitat econòmica), és a dir, si les seves adquisicions en actiu fix i circulant han estat encertades i aquest actius estan generant prou beneficis, i el de si ho són els recursos propis de l'empresa (rendibilitat financera), és a dir, si els diners que ha posat el propi empresari (o els accionistes) estan generant a aquells que els van posar una quantitat acceptable d'ingressos.
Concepte de rendibilitat de les vendes
Aquesta rendibilitat és la part proporcional de tots els ingressos per vendes que representen els beneficis (abans d'interessos i impostos, o sigui, bruts). Si la rendibilitat de les vendes és del 5% vol dir que per cada euro que ingressem per vendes 5 cèntims són per a nosaltres, són beneficis (si be encara s'haurien de pagar això, els interessos i els impostos). Aquesta rendibilitat la veiem després també sota el nom de "marge", perquè es tracta del marge de beneficis de l'empresa.
La rendibilitat econòmica: què és i com es descompon
La rendibilitat econòmica és el percentatge de beneficis que generen els nostres actius, és a dir, la rendibilitat de les nostres inversions. S'obté dividint el BAII entre la xifra total d'actiu, i representa els cèntims que es generen de benefici per cada euro que hem invertit comprant actiu.
RE= BAII/Actiu
Si multipliquem "a dalt" i "a baix" per les vendes (en fer-ho al numerador i al denominador no alterem el resultat ni el concepte) resulta que
RE = Vendes/Actiu * BAII/Vendes = ROTACIÓ (primer quocient, vendes/actiu) + MARGE (segon, BAII/vendes)
La rotació és el nombre de vegades que els ingressos per vendes equivalen a l'actiu, és a dir, si la rotació és 1,5 vol dir que les nostres vendes equivalen a vendre'ns un cop i mig tots els nostres actius.
El marge és el mateix que la rendibilitat de les vendes vista abans, si us fixeu. Es tracta un altre cop del percentatge de les vendes que es tradueix en benefici (és a dir, que no es destina a cobrir despeses de producció).
I per què és útil aquesta descomposició? Doncs perquè el que significa és que, si aconseguíssim fer més gran qualsevol dels dos quocients que componen la rendibilitat econòmica, podríem aconseguir augmentar aquesta, fer que els nostres actius fossin més rendibles. És a dir: si aconseguim augmentar la rotació (o sigui, vendre més amb el mateix actiu, produint més ràpid o simplement venent els productes o serveis abans) o fer més gran el marge (emportar-nos més d'allò que cobrem pels nostres productes, disminuint els costos de producció o augmentant el preu del producte) aconseguirem augmentar la nostra rendibilitat econòmica, que és el mateix que dir que traurem més beneficis dels nostres actius. Té sentit, oi?
La rendibilitat financera: què és i com es descompon
La rendibilitat financera fa referència no ja a la capacitat de l'empresa en sí, dels seus actius, per a generar beneficis, sinó a quina part d'aquests beneficis va a parar a mans dels que van posar els recursos propis, és a dir, dels propietaris de l'empresa, per fer-se a l'idea del que val la pena invertir a la nostra empresa posant-hi més d'aquests recursos (comprant les seves accions, si és que el seu capital està dividit així). És un càlcul més aviat adreçat al mercat financer, a les persones que posseeixen capitals de l'empresa i als potencials compradors d'aquests capitals, perquè sàpiguen la rendibilitat dels títols financers que tenen o que podrien comprar.
La fórmula de la rendibilitat financera és RF= Benefici net / Recursos propis. És a dir: cèntims de benefici net que s'obtenen per cada euro invertit pels propietaris en els recursos propis de l'empresa.
Fixeu-vos que en el cas de la RF es fa servir el benefici net, mentre que en el de la RE es feia servir el BAII. La raó és que la RE s'interessa pel total de beneficis que són capaços de produir els nostres actius, independentment de si després s'han de pagar molt interessos i impostos o no, pel "brut" de benefici que genera l'activitat. En canvi la RF el que mira, com dèiem, és quina part d'aquest benefici s'emportaran els propietaris, i per tant el que interessa aquí és el benefici net, el que queda després de pagar-ho tot, ja que serà aquest el que es podran repartir els que tinguin recursos propis.
Doncs bé: si multipliquem "a dalt" i "a baix" per les vendes i l'actiu (en fer-ho al numerador i al denominador no alterem el resultat ni el concepte) i separem en tres quocients concrets resulta que
RF = Vendes/Actiu * Benefici net/ Vendes * Actiu/ Recursos Propis = ROTACIÓ (primer quocient) * MARGE NET (segon quocient) * PALANQUEJAMENT (tercer quocient)
La rotació i el marge les vam definir més amunt, al punt de la rendibilitat econòmica (el marge net és el mateix que el marge però després d'interessos i impostos, és a dir, el percentatge de tots els ingressos per vendes que s'emporten els propietaris, deprès de pagar els costos de producció però també aquests dos conceptes). El concepte de palanquejament és una mica més complex: es tracta del nombre de vegades que l'actiu és més gran que els recursos propis. Si el palanquejament és 2, voldrà dir que l'actiu és el doble que els recursos propis, i per tant que la meitat d'aquest actiu està finançada amb aquests recursos i l'altra meitat amb recursos aliens, deutes. Si fos 3, voldria dir que hem finançat només un terç de l'actiu amb patrimoni net, i dos terços amb deutes. És a dir: com més gran sigui, més deutes té l'empresa.
Ara bé: al punt de la RE dèiem que, lògicament, si aconseguim fer més gran qualsevol dels quocients que componen la rendibilitat, aconseguirem també que aquesta creixi. En el cas de la RF, llavors, això voldria dir que fent més gran la rotació (igual que abans, produïm o venent més ràpid) o el marge (apujant preus, disminuint costos o, en aquest cas, pagant menys interessos o impostos) aconseguiríem fer més rendibles els recursos propis, que els propietaris s'emportessin més diners per cada euro posat... sí, això sembla lògic. Però, i el tercer quocient? Fent més gran el palanquejament, és a dir, endeutant més a l'empresa, aconseguirem més rendibilitat dels nostres recursos propis, més guanys pels que els han posat? Sona rar, oi? Doncs aquest estrany efecte és el que es diu efecte palanquejament, i el que veurem a continuació.
Palanquejament i efecte palanquejament
No hem de confondre ambdós conceptes. El palanquejament és simplement el quocient entre l'actiu i els recursos propis. un dels tres components de la rendibilitat financera. Com dèiem més amunt, com que es tracta del nombre de vegades que l'actiu és més gran que aquests recursos, el que reflecteix aquest quocient en realitat és en quina proporció les nostres inversions estan finançades amb recursos que no haurem de tornar i, per tant, en quina ho estan amb recursos que sí tornarem, amb deutes (l'explicació sobre com entendre la xifra resultant la teniu al penúltim paràgraf del punt anterior). És llavors un quocient que indica el grau d'endeutament de l'empresa i que forma part de la rendibilitat financera, en principi augmentant-la en cas de fer-se més gran.
I dèiem abans: com pot ser, això? Què vol dir que si el palanquejament augmenta, si aquest quocient augmenta, ho farà també la rendibilitat financera? Sempre és així? Si una empresa s'endeuta més, automàticament les seves accions o recursos propis de qualsevol tipus resulten més rendibles? (recordeu que parlem de rendibilitat financera, no econòmica, no vol dir que l'empresa faci millor les coses pel que fa a la seva activitat principal, només que és més beneficiós invertir-hi diners)? Sempre és així? I si és així, per què les empreses no s'endeuten permanentment?
La resposta la tenim a l'efecte palanquejament. Aquest efecte expressa analíticament (mitjançant un senzill càlcul) si una empresa efectivament es troba en una situació en la qual li resultarà beneficiós endeutar-se o no. L'efecte palanquejament es calcula així:
EP = Actiu/ Recursos propis * BAI/BAII
Doncs bé: si la fórmula anterior ens dóna un resultat superior a 1, diem que l'efecte palanquejament és POSITIU, i que a l'empresa LI SERÀ RENDIBLE ENDEUTAR-SE. Això vol dir, ni més ni menys, que si l'empresa demana és deutes per comprar actiu, si augmenta el seu endeutament (o palanquejament), la rendibilitat financera augmentarà. Evidentment, si el resultat de l'EP és més petit que 1, direm que aquest efecte és negatiu i que a l'empresa no li sortirà rendible demanar més préstecs, ja que això faria disminuir la seva rendibilitat financera.
Un anàlisi de la fórmula de l'efecte palanquejament, per a curiosos: què expressen els seus components? Què està mesurant en realitat aquest efecte?
La fórmula de l'EP té dos components, el palanquejament o endeutament, que ja hem analitzat abans (actiu/recursos propis) i un altre quocient, BAI/BAII, que és un nombre sempre menor que 1 que expressa el percentatge del benefici brut que representa el benefici després d'interessos (però abans d'impostos). És a dir: si aquest quocient té un valor de 0,96 voldrà dir que el 96% del benefici brut, del que vam generar amb la nostra activitat i abans de pagar interessos o impostos, encara el tenim després de pagar els primers. O sigui, que els interessos suposen el 4% del benefici brut. Podem dir, en conseqüència, que es tracta d'un quocient que representa quants interessos estem pagant, però expressat de manera que, com més petit resulta, més interessos n'hi haurà al darrere.
Posem-ho tot junt llavors: d'una banda tenim un nombre més gran que 1 (però no molt més que 4 o 5, amb valors normals) que representa el nivell d'endeutament de l'empresa, i que, com més gran sigui, més endeutament revela. D'una altra, un més petit que 1 (però superior a 0.5, amb valors normals) que expressa interessos pagats i que, com més petit resulti, més interessos revelarà al seu torn. Perquè el producte d'aquests dos resultats sigui 1 el percentatge que els recursos propis representin dins del total dels recursos ha de ser el mateix que el que representin els interessos del valor del BAII (penseu en quines parelles de resultats d'un i altre donen 1, en ser multiplicats: 2 i 0.5, que vol dir un 50% de l'actiu finançat amb deutes i uns interessos que representen el 50% del BAII; 3/2 i 2/3, que vol dir un 33% de deutes i uns interessos del 33%...) . Perquè l'EP tingui un valor més gran que 1 el pes dels interessos en comparació amb el BAII ha de ser menor que el dels deutes dins del total de recursos fets servir per l'empresa. Si, en demanar un altre préstec per comprar un nou actiu, el nostre percentatge de deutes és més gran que el que representen els interessos en comparar-los amb el BAII, considerem que valdrà la pena endeutar-se. Això és el que significa l'efecte palanquejament, i el que estem valorant quan apliquem el seu criteri. Fixeu-vos que cada deute més augmentarà el primer quocient i disminuirà el segon, de manera que l'EP augmentarà o disminuirà segons l'empenta del nou deute sobre un i altre quocients. Si el creixement del nivell de deute (primer quocient) és més petit que el dels interessos dins el BAII (el decreixement del segon quocient vol dir increment d'interessos), l'EP serà més petit (encara que disminuís l'important seguirà sent si el seu valor és més gran que 1 o no, és a dir, podria ser que segueixi valent la pena endeutar-se, però és significatiu el fet que ens trobaríem més a prop de la situació en què deixarà de ser així). I quan passa, això? Quan creixen els interessos, en relació al benefici, més que el que creix el nivell de deute? Quan l'actiu que comprem no es tradueix en molt benefici, és a dir, no és prou rendible, o quan els recursos aliens disponibles són massa cars, és a dir, ens cobren massa interessos. No val la pena endeutar-se en aquests casos (que normalment sorgeixen quan l'empresa ja està molt endeutada, perquè si no ho està el normal és que tingui pocs actius, que encara quedin moltes inversions en actius rendibles per efectuar, i institucions en el mercat disposades a finançar aquestes operacions a preus -interessos- assequibles).
Significa un efecte palanquejament positiu que val la pena realitzar qualsevol inversió amb recursos aliens, la que sigui a qualsevol preu?
Evidentment no. Quan analitzem la situació de la nostra empresa fent sevir l'efecte palanquejament, estem introduint a la fórmula els beneficis que ja obtenim, els interessos que ja paguem, els deutes en què ja hem incorregut. No estem incorporant les dades de la nova inversió. El que ens diu l'anàlisi econòmica quan obtenim un resultat d'EP positiu és que l'empresa està, en principi, en una situació en la que és interessant endeutar-se més, perquè la rendibilitat econòmica que té, la seva activitat productiva, està funcionant i generant benefici a bon ritme, de manera que, si afegim actius pagats per un nou deute que tingui un interès igual al tipus mitjà que està pagant actualment l'empresa, la seva rendibilitat financera augmentarà. Però no vol dir que una inversió concreta no pugui ser errònia (si es tractés de recursos aliens massa cars o en actius no rendibles ho seria). Per analitzar cada inversió i calcular la seva rendibilitat potencial cal fer servir els mètodes de selecció d'inversions que estudiarem al tema següent.
Si l'efecte palanquejament és negatiu, podem dir que augmentar el nivell d'endeutament faria disminuir la rendibilitat financera. Però el quocient del palanquejament segueix formant part de la fórmula d'aquesta rendibilitat, i en augmentar l'endeutament creixeria... no faria això, sigui com sigui l'efecte palanquejament, que augmentés la rendibilitat financera?
Bona pregunta :). Però no: recordeu que dins la rendibilitat financera tenim també el concepte de marge, que compara el benefici net amb la xifra de vendes. Doncs bé: si l'efecte palanquejament és negatiu, aquest benefici s'haurà vist suficientment disminuït per l'efecte dels interessos (és net, no és el BAII com a la rendibilitat econòmica) com per compensar l'augment del factor palanquejament, i per tant, encara que aquest pugi sempre amb el volum de deute, la rendibilitat financera disminuirà.
Té l'efecte palanquejament alguna relació amb la rendibilitat econòmica?
En realitat sí. Com que el que mesura aquest efecte és si els actius generen prou benefici com perquè valgui la pena demanar més préstecs per comprar-ne més, aquesta anàlisi es pot realitzar també des del pnt de vista de la rendibilitat econòmica: SI AQUESTA RENDIBILITAT ÉS MÉS GRAN QUE EL TIPUS D'INTERÈS MITJÀ QUE PAGA L'EMPRESA, RESULTARÀ RENDIBLE (des del punt de vista de la rendibilitat financera) QUE S'ENDEUTI MÉS. L'explicació és senzilla: si l'empresa compra una màquina i la incorpora al seu sistema productiu, i aquesta màquina rendeix igual que la resta (per exemple generant un 5% de beneficis, si aquesta fos la xifra de rendibilitat econòmica d'aquesta empresa), aquesta operació valdrà la pena sempre que el tipus d'interès que s'hagi de pagar pel deute que genera la compra de la màquina sigui inferior al 5%, ja que la diferència seria lo que s'emportaria l'empresa, lo que augmentaria el benefici net, i, en conseqüència, la rendibilitat financera.
O sigui:
Si la RE és més gran que el tipus d'interès val la pena endeutar-se, l'efecte palanquejament és positiu, més deute significarà més RF.
Si l'interès és més gran que la RE no valdrà la pena endeutar-se més, fer-ho faria disminuir la RF. L'efecte palanquejament és negatiu.
Això s'entén molt millor, oi?
Un efecte palanquejament positiu vol dir que l'empresa podrà tornar els deutes sense problemes?
No. Només vol dir que és prou productiva pel tipus d'interès que està pagant, però, per determinar si comptarà amb els recursos per tornar cada deute quan aquests vagin vencent cal efectuar les corresponents anàlisis financera i patrimonial, ja que l'empresa podria tenir problemes de liquiditat per tornar deutes a curt termini, o fins i tot de solvència si existissin desequilibris forts entre les seves masses patrimonials més significatives que l'anàlisi econòmica per sí mateixa no deixaria veure.
Aquesta anàlisi tracta d'estudiar no ja si allò que té l'empresa es troba equilibrat amb la seva manera de finançar-lo, com ara la patrimonial, ni si aquesta podrà o no tornar els deutes a curt i llarg termini, com ara la financera, sinó que es preocupa només d'allò que té a veure amb la rendibilitat de l'empresa, és a dir, si les operacions que porta a terme, si la continua compra d'actius i la seva venda en forma de productes i serveis val la pena, si està generant una quantitat acceptable de beneficis o no. Aquesta rendibilitat s'estudia des de dos punts de vista diferents: el de si els actius de l'empresa són suficientment rendibles (rendibilitat econòmica), és a dir, si les seves adquisicions en actiu fix i circulant han estat encertades i aquest actius estan generant prou beneficis, i el de si ho són els recursos propis de l'empresa (rendibilitat financera), és a dir, si els diners que ha posat el propi empresari (o els accionistes) estan generant a aquells que els van posar una quantitat acceptable d'ingressos.
Concepte de rendibilitat de les vendes
Aquesta rendibilitat és la part proporcional de tots els ingressos per vendes que representen els beneficis (abans d'interessos i impostos, o sigui, bruts). Si la rendibilitat de les vendes és del 5% vol dir que per cada euro que ingressem per vendes 5 cèntims són per a nosaltres, són beneficis (si be encara s'haurien de pagar això, els interessos i els impostos). Aquesta rendibilitat la veiem després també sota el nom de "marge", perquè es tracta del marge de beneficis de l'empresa.
La rendibilitat econòmica: què és i com es descompon
La rendibilitat econòmica és el percentatge de beneficis que generen els nostres actius, és a dir, la rendibilitat de les nostres inversions. S'obté dividint el BAII entre la xifra total d'actiu, i representa els cèntims que es generen de benefici per cada euro que hem invertit comprant actiu.
RE= BAII/Actiu
Si multipliquem "a dalt" i "a baix" per les vendes (en fer-ho al numerador i al denominador no alterem el resultat ni el concepte) resulta que
RE = Vendes/Actiu * BAII/Vendes = ROTACIÓ (primer quocient, vendes/actiu) + MARGE (segon, BAII/vendes)
La rotació és el nombre de vegades que els ingressos per vendes equivalen a l'actiu, és a dir, si la rotació és 1,5 vol dir que les nostres vendes equivalen a vendre'ns un cop i mig tots els nostres actius.
El marge és el mateix que la rendibilitat de les vendes vista abans, si us fixeu. Es tracta un altre cop del percentatge de les vendes que es tradueix en benefici (és a dir, que no es destina a cobrir despeses de producció).
I per què és útil aquesta descomposició? Doncs perquè el que significa és que, si aconseguíssim fer més gran qualsevol dels dos quocients que componen la rendibilitat econòmica, podríem aconseguir augmentar aquesta, fer que els nostres actius fossin més rendibles. És a dir: si aconseguim augmentar la rotació (o sigui, vendre més amb el mateix actiu, produint més ràpid o simplement venent els productes o serveis abans) o fer més gran el marge (emportar-nos més d'allò que cobrem pels nostres productes, disminuint els costos de producció o augmentant el preu del producte) aconseguirem augmentar la nostra rendibilitat econòmica, que és el mateix que dir que traurem més beneficis dels nostres actius. Té sentit, oi?
La rendibilitat financera: què és i com es descompon
La rendibilitat financera fa referència no ja a la capacitat de l'empresa en sí, dels seus actius, per a generar beneficis, sinó a quina part d'aquests beneficis va a parar a mans dels que van posar els recursos propis, és a dir, dels propietaris de l'empresa, per fer-se a l'idea del que val la pena invertir a la nostra empresa posant-hi més d'aquests recursos (comprant les seves accions, si és que el seu capital està dividit així). És un càlcul més aviat adreçat al mercat financer, a les persones que posseeixen capitals de l'empresa i als potencials compradors d'aquests capitals, perquè sàpiguen la rendibilitat dels títols financers que tenen o que podrien comprar.
La fórmula de la rendibilitat financera és RF= Benefici net / Recursos propis. És a dir: cèntims de benefici net que s'obtenen per cada euro invertit pels propietaris en els recursos propis de l'empresa.
Fixeu-vos que en el cas de la RF es fa servir el benefici net, mentre que en el de la RE es feia servir el BAII. La raó és que la RE s'interessa pel total de beneficis que són capaços de produir els nostres actius, independentment de si després s'han de pagar molt interessos i impostos o no, pel "brut" de benefici que genera l'activitat. En canvi la RF el que mira, com dèiem, és quina part d'aquest benefici s'emportaran els propietaris, i per tant el que interessa aquí és el benefici net, el que queda després de pagar-ho tot, ja que serà aquest el que es podran repartir els que tinguin recursos propis.
Doncs bé: si multipliquem "a dalt" i "a baix" per les vendes i l'actiu (en fer-ho al numerador i al denominador no alterem el resultat ni el concepte) i separem en tres quocients concrets resulta que
RF = Vendes/Actiu * Benefici net/ Vendes * Actiu/ Recursos Propis = ROTACIÓ (primer quocient) * MARGE NET (segon quocient) * PALANQUEJAMENT (tercer quocient)
La rotació i el marge les vam definir més amunt, al punt de la rendibilitat econòmica (el marge net és el mateix que el marge però després d'interessos i impostos, és a dir, el percentatge de tots els ingressos per vendes que s'emporten els propietaris, deprès de pagar els costos de producció però també aquests dos conceptes). El concepte de palanquejament és una mica més complex: es tracta del nombre de vegades que l'actiu és més gran que els recursos propis. Si el palanquejament és 2, voldrà dir que l'actiu és el doble que els recursos propis, i per tant que la meitat d'aquest actiu està finançada amb aquests recursos i l'altra meitat amb recursos aliens, deutes. Si fos 3, voldria dir que hem finançat només un terç de l'actiu amb patrimoni net, i dos terços amb deutes. És a dir: com més gran sigui, més deutes té l'empresa.
Ara bé: al punt de la RE dèiem que, lògicament, si aconseguim fer més gran qualsevol dels quocients que componen la rendibilitat, aconseguirem també que aquesta creixi. En el cas de la RF, llavors, això voldria dir que fent més gran la rotació (igual que abans, produïm o venent més ràpid) o el marge (apujant preus, disminuint costos o, en aquest cas, pagant menys interessos o impostos) aconseguiríem fer més rendibles els recursos propis, que els propietaris s'emportessin més diners per cada euro posat... sí, això sembla lògic. Però, i el tercer quocient? Fent més gran el palanquejament, és a dir, endeutant més a l'empresa, aconseguirem més rendibilitat dels nostres recursos propis, més guanys pels que els han posat? Sona rar, oi? Doncs aquest estrany efecte és el que es diu efecte palanquejament, i el que veurem a continuació.
Palanquejament i efecte palanquejament
No hem de confondre ambdós conceptes. El palanquejament és simplement el quocient entre l'actiu i els recursos propis. un dels tres components de la rendibilitat financera. Com dèiem més amunt, com que es tracta del nombre de vegades que l'actiu és més gran que aquests recursos, el que reflecteix aquest quocient en realitat és en quina proporció les nostres inversions estan finançades amb recursos que no haurem de tornar i, per tant, en quina ho estan amb recursos que sí tornarem, amb deutes (l'explicació sobre com entendre la xifra resultant la teniu al penúltim paràgraf del punt anterior). És llavors un quocient que indica el grau d'endeutament de l'empresa i que forma part de la rendibilitat financera, en principi augmentant-la en cas de fer-se més gran.
I dèiem abans: com pot ser, això? Què vol dir que si el palanquejament augmenta, si aquest quocient augmenta, ho farà també la rendibilitat financera? Sempre és així? Si una empresa s'endeuta més, automàticament les seves accions o recursos propis de qualsevol tipus resulten més rendibles? (recordeu que parlem de rendibilitat financera, no econòmica, no vol dir que l'empresa faci millor les coses pel que fa a la seva activitat principal, només que és més beneficiós invertir-hi diners)? Sempre és així? I si és així, per què les empreses no s'endeuten permanentment?
La resposta la tenim a l'efecte palanquejament. Aquest efecte expressa analíticament (mitjançant un senzill càlcul) si una empresa efectivament es troba en una situació en la qual li resultarà beneficiós endeutar-se o no. L'efecte palanquejament es calcula així:
EP = Actiu/ Recursos propis * BAI/BAII
Doncs bé: si la fórmula anterior ens dóna un resultat superior a 1, diem que l'efecte palanquejament és POSITIU, i que a l'empresa LI SERÀ RENDIBLE ENDEUTAR-SE. Això vol dir, ni més ni menys, que si l'empresa demana és deutes per comprar actiu, si augmenta el seu endeutament (o palanquejament), la rendibilitat financera augmentarà. Evidentment, si el resultat de l'EP és més petit que 1, direm que aquest efecte és negatiu i que a l'empresa no li sortirà rendible demanar més préstecs, ja que això faria disminuir la seva rendibilitat financera.
Un anàlisi de la fórmula de l'efecte palanquejament, per a curiosos: què expressen els seus components? Què està mesurant en realitat aquest efecte?
La fórmula de l'EP té dos components, el palanquejament o endeutament, que ja hem analitzat abans (actiu/recursos propis) i un altre quocient, BAI/BAII, que és un nombre sempre menor que 1 que expressa el percentatge del benefici brut que representa el benefici després d'interessos (però abans d'impostos). És a dir: si aquest quocient té un valor de 0,96 voldrà dir que el 96% del benefici brut, del que vam generar amb la nostra activitat i abans de pagar interessos o impostos, encara el tenim després de pagar els primers. O sigui, que els interessos suposen el 4% del benefici brut. Podem dir, en conseqüència, que es tracta d'un quocient que representa quants interessos estem pagant, però expressat de manera que, com més petit resulta, més interessos n'hi haurà al darrere.
Posem-ho tot junt llavors: d'una banda tenim un nombre més gran que 1 (però no molt més que 4 o 5, amb valors normals) que representa el nivell d'endeutament de l'empresa, i que, com més gran sigui, més endeutament revela. D'una altra, un més petit que 1 (però superior a 0.5, amb valors normals) que expressa interessos pagats i que, com més petit resulti, més interessos revelarà al seu torn. Perquè el producte d'aquests dos resultats sigui 1 el percentatge que els recursos propis representin dins del total dels recursos ha de ser el mateix que el que representin els interessos del valor del BAII (penseu en quines parelles de resultats d'un i altre donen 1, en ser multiplicats: 2 i 0.5, que vol dir un 50% de l'actiu finançat amb deutes i uns interessos que representen el 50% del BAII; 3/2 i 2/3, que vol dir un 33% de deutes i uns interessos del 33%...) . Perquè l'EP tingui un valor més gran que 1 el pes dels interessos en comparació amb el BAII ha de ser menor que el dels deutes dins del total de recursos fets servir per l'empresa. Si, en demanar un altre préstec per comprar un nou actiu, el nostre percentatge de deutes és més gran que el que representen els interessos en comparar-los amb el BAII, considerem que valdrà la pena endeutar-se. Això és el que significa l'efecte palanquejament, i el que estem valorant quan apliquem el seu criteri. Fixeu-vos que cada deute més augmentarà el primer quocient i disminuirà el segon, de manera que l'EP augmentarà o disminuirà segons l'empenta del nou deute sobre un i altre quocients. Si el creixement del nivell de deute (primer quocient) és més petit que el dels interessos dins el BAII (el decreixement del segon quocient vol dir increment d'interessos), l'EP serà més petit (encara que disminuís l'important seguirà sent si el seu valor és més gran que 1 o no, és a dir, podria ser que segueixi valent la pena endeutar-se, però és significatiu el fet que ens trobaríem més a prop de la situació en què deixarà de ser així). I quan passa, això? Quan creixen els interessos, en relació al benefici, més que el que creix el nivell de deute? Quan l'actiu que comprem no es tradueix en molt benefici, és a dir, no és prou rendible, o quan els recursos aliens disponibles són massa cars, és a dir, ens cobren massa interessos. No val la pena endeutar-se en aquests casos (que normalment sorgeixen quan l'empresa ja està molt endeutada, perquè si no ho està el normal és que tingui pocs actius, que encara quedin moltes inversions en actius rendibles per efectuar, i institucions en el mercat disposades a finançar aquestes operacions a preus -interessos- assequibles).
Significa un efecte palanquejament positiu que val la pena realitzar qualsevol inversió amb recursos aliens, la que sigui a qualsevol preu?
Evidentment no. Quan analitzem la situació de la nostra empresa fent sevir l'efecte palanquejament, estem introduint a la fórmula els beneficis que ja obtenim, els interessos que ja paguem, els deutes en què ja hem incorregut. No estem incorporant les dades de la nova inversió. El que ens diu l'anàlisi econòmica quan obtenim un resultat d'EP positiu és que l'empresa està, en principi, en una situació en la que és interessant endeutar-se més, perquè la rendibilitat econòmica que té, la seva activitat productiva, està funcionant i generant benefici a bon ritme, de manera que, si afegim actius pagats per un nou deute que tingui un interès igual al tipus mitjà que està pagant actualment l'empresa, la seva rendibilitat financera augmentarà. Però no vol dir que una inversió concreta no pugui ser errònia (si es tractés de recursos aliens massa cars o en actius no rendibles ho seria). Per analitzar cada inversió i calcular la seva rendibilitat potencial cal fer servir els mètodes de selecció d'inversions que estudiarem al tema següent.
Si l'efecte palanquejament és negatiu, podem dir que augmentar el nivell d'endeutament faria disminuir la rendibilitat financera. Però el quocient del palanquejament segueix formant part de la fórmula d'aquesta rendibilitat, i en augmentar l'endeutament creixeria... no faria això, sigui com sigui l'efecte palanquejament, que augmentés la rendibilitat financera?
Bona pregunta :). Però no: recordeu que dins la rendibilitat financera tenim també el concepte de marge, que compara el benefici net amb la xifra de vendes. Doncs bé: si l'efecte palanquejament és negatiu, aquest benefici s'haurà vist suficientment disminuït per l'efecte dels interessos (és net, no és el BAII com a la rendibilitat econòmica) com per compensar l'augment del factor palanquejament, i per tant, encara que aquest pugi sempre amb el volum de deute, la rendibilitat financera disminuirà.
Té l'efecte palanquejament alguna relació amb la rendibilitat econòmica?
En realitat sí. Com que el que mesura aquest efecte és si els actius generen prou benefici com perquè valgui la pena demanar més préstecs per comprar-ne més, aquesta anàlisi es pot realitzar també des del pnt de vista de la rendibilitat econòmica: SI AQUESTA RENDIBILITAT ÉS MÉS GRAN QUE EL TIPUS D'INTERÈS MITJÀ QUE PAGA L'EMPRESA, RESULTARÀ RENDIBLE (des del punt de vista de la rendibilitat financera) QUE S'ENDEUTI MÉS. L'explicació és senzilla: si l'empresa compra una màquina i la incorpora al seu sistema productiu, i aquesta màquina rendeix igual que la resta (per exemple generant un 5% de beneficis, si aquesta fos la xifra de rendibilitat econòmica d'aquesta empresa), aquesta operació valdrà la pena sempre que el tipus d'interès que s'hagi de pagar pel deute que genera la compra de la màquina sigui inferior al 5%, ja que la diferència seria lo que s'emportaria l'empresa, lo que augmentaria el benefici net, i, en conseqüència, la rendibilitat financera.
O sigui:
Si la RE és més gran que el tipus d'interès val la pena endeutar-se, l'efecte palanquejament és positiu, més deute significarà més RF.
Si l'interès és més gran que la RE no valdrà la pena endeutar-se més, fer-ho faria disminuir la RF. L'efecte palanquejament és negatiu.
Això s'entén molt millor, oi?
Un efecte palanquejament positiu vol dir que l'empresa podrà tornar els deutes sense problemes?
No. Només vol dir que és prou productiva pel tipus d'interès que està pagant, però, per determinar si comptarà amb els recursos per tornar cada deute quan aquests vagin vencent cal efectuar les corresponents anàlisis financera i patrimonial, ja que l'empresa podria tenir problemes de liquiditat per tornar deutes a curt termini, o fins i tot de solvència si existissin desequilibris forts entre les seves masses patrimonials més significatives que l'anàlisi econòmica per sí mateixa no deixaria veure.
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
