Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
Models de negoci. Innovació als models de negoci.
Què fa el departament de R+D+i de les empreses, si existeix
- El departament de Recerca, Desenvolupament i innovació el que fa és investigar, fent servir coneixements científics i tècnics i aplicant-los a la seva activitat, per desenvolupar nous productes, materials o processos que li permemtin obtenir un avantatge competitiu. L'objetiu de la recerca i el desenvolupament sempre és la innovació (la millora en sí del producte o procés), per augmentar vendes, ja sigui perquè el producte té noves característiques o perquè aconseguim abaixar-ne el preu de venda. El sector públic normalment ofereix avantatges fiscals a les empreses que inverteixen en R+D+i per les externalitats positives que té aquesta activitat en la societat (és motor del canvi tecnològic i de la millora constant de la productivitat a l'empresa).
Quina és la diferència entre "Recerca", "Desenvolupament" i "Innovació"
- La recerca seria dissenyar i comprovar teories i hipòtesis (és un concepte que prové de la ciència), seria aplicar coneixements previs a experimentar per adquirir nous coneixements. Moltes vegades la recerca en sí la fan institucions públiques, encara que també es pot donar a l'empresa. Un cop es com es troben coneixements nous, s'apliquen a allò que interessa a l'empresa, és a dir, es fan servir aquests coneixements per resoldre el problema que volem resoldre, o per crear el nou producte o procés que s'estava buscant. Aquesta fase d'aplicació pràctica al producte o procés de producció és el desenvolupament. La innovació és el resultat de tot el procés, és a dir, el nou prodcute o procés, o la millora en els antics, sempre que s'instauri a l'empresa de manera permanent o es treguin al mercat en el cas dels productes.
Les teories de la innovació
SCHUMPETER: bàsicament defensa que la innovació és el motor del desenvolupament econòmic d'una societat. Els emprenedors, perseguint el benefici econòmic, innoven permanentment, permetent que la societat, la tecnologia i l'economia es desenvolupin. Les noves tecnologies producte de les innovacions van substitutint les tecnologies anteriors,en un procés que ell anomena "destrucció creativa".
DRUCKER: posa l'èmfasi en el fet que les empreses han d'estar contínuament innovant per mantenir-se competitives, i en que aquest fet permet que existeixi el progrés econòmic. És important, per ser-ho, analitzar constantment si tot funciona dins l'empresa, però també l'entorn, per poder-se adaptar a les necessitats canviants dels clients.
ROGERS: es centra en com es difonen les innovacions per la societat. Els innovadors les adopten, i després es van propagant: Innovadors- Early adopters - Early majority - Late majority - Laggards.
CHRISTENSEN: posa l'atenció en explicar com les innovacions disruptives (les que suposen un canvi significatiu respecte a porductes o processos anteriors), a vegades no s'adopten per les grans empreses perquè al començament no són rendibles, ja que el públic general encara no se sent interessat per la innovació i només es ven a vetes de mercat marginals. Poc a poc, però, més públic va modificant la seva actitud i aviat les empreses que sí han adoptat la innovació guanyaran prou quota de mercat a les que no com perquè les segones es ressenteixin i vulguin adoptar-la, sobretot si finalment la innovació substitueix finalment del tot el producte o procés anterior. Per aquesta raó, sigui o no rendible en un principi, aquest autor insisteix en la importància de mantenir una ment oberta als canvis tecnològics, per poder adaptar-se a temps als canvis del mercat.
PORTER: l'interessa la innovació com a creadora d'avantatges competitius, sent el principal motor de les millores en productes i processos i de la creació de nous models de negoci.
És el mateix un mapa d'empatia que un buyer persona?
No. El mapa d'empatia té l'objectiu d'entendre el nostre client, no només en el moment concret de de la comunicació directa sinó tractar de basar tota l'estratègia del departament d'atenció al client en aquesta comprensió, en aquesta empatia. Per aconseguir-ho, l'empresa elabora aquest mapa, que exposa visualment com és el nostre client de debò, què pensa, què vol, que li frustra, de nosaltres. Es basa molt en supòsits una mica subjectius, en un principi, però es va avaluant i avaluant en fer-lo servir per relacionar-nos amb els nostres clients i, modificant-lo segons funcioni millor o pitjor, acabarà mostrant-se força fidel i efectiu per poder entendre les persones amb què ens relacionem.
El buyer persona, però, és un perfil basat en estudis de mercat, en dades reals, del nostre client ideal, del nostre target. L'objectiu és més aviat poder enfocar bé l'estratègia de màrqueting, el disseny del producte...tot el que comporti una personalització. Les parts que sol incloure són: dades demogràfiques, biografia, interessos, hàbits, reptes, frustracions, objectius...
Què és el PMV, dins el model "Lean startup"? Diferència entre
PMV són les sigles de "producte mínim viable". És la versió de prova d'un producte. L'empresa crea un model d'un producte que creu que pot funcionar. per no fer tota la inversió en la producció i màrqueting sense saber amb seguretat si funcionarà. És típic de les startups, ja que compten amb pocs fons. El model es disenya amb un cost mínim però amb la mateixa proposta de valor, amb les mateixes característiques diferenciadores que creiem que són les que faran funcionar el producte al mercat. Se selecciona l'audiència idònia, que representi bé el nostre públic objectiu, i es posa a prova amb aquesta audiència. Serien els productes del procés creació- aprenentatge- mesurament que encara no són els definitus.
- El departament de Recerca, Desenvolupament i innovació el que fa és investigar, fent servir coneixements científics i tècnics i aplicant-los a la seva activitat, per desenvolupar nous productes, materials o processos que li permemtin obtenir un avantatge competitiu. L'objetiu de la recerca i el desenvolupament sempre és la innovació (la millora en sí del producte o procés), per augmentar vendes, ja sigui perquè el producte té noves característiques o perquè aconseguim abaixar-ne el preu de venda. El sector públic normalment ofereix avantatges fiscals a les empreses que inverteixen en R+D+i per les externalitats positives que té aquesta activitat en la societat (és motor del canvi tecnològic i de la millora constant de la productivitat a l'empresa).
Quina és la diferència entre "Recerca", "Desenvolupament" i "Innovació"
- La recerca seria dissenyar i comprovar teories i hipòtesis (és un concepte que prové de la ciència), seria aplicar coneixements previs a experimentar per adquirir nous coneixements. Moltes vegades la recerca en sí la fan institucions públiques, encara que també es pot donar a l'empresa. Un cop es com es troben coneixements nous, s'apliquen a allò que interessa a l'empresa, és a dir, es fan servir aquests coneixements per resoldre el problema que volem resoldre, o per crear el nou producte o procés que s'estava buscant. Aquesta fase d'aplicació pràctica al producte o procés de producció és el desenvolupament. La innovació és el resultat de tot el procés, és a dir, el nou prodcute o procés, o la millora en els antics, sempre que s'instauri a l'empresa de manera permanent o es treguin al mercat en el cas dels productes.
Les teories de la innovació
SCHUMPETER: bàsicament defensa que la innovació és el motor del desenvolupament econòmic d'una societat. Els emprenedors, perseguint el benefici econòmic, innoven permanentment, permetent que la societat, la tecnologia i l'economia es desenvolupin. Les noves tecnologies producte de les innovacions van substitutint les tecnologies anteriors,en un procés que ell anomena "destrucció creativa".
DRUCKER: posa l'èmfasi en el fet que les empreses han d'estar contínuament innovant per mantenir-se competitives, i en que aquest fet permet que existeixi el progrés econòmic. És important, per ser-ho, analitzar constantment si tot funciona dins l'empresa, però també l'entorn, per poder-se adaptar a les necessitats canviants dels clients.
ROGERS: es centra en com es difonen les innovacions per la societat. Els innovadors les adopten, i després es van propagant: Innovadors- Early adopters - Early majority - Late majority - Laggards.
CHRISTENSEN: posa l'atenció en explicar com les innovacions disruptives (les que suposen un canvi significatiu respecte a porductes o processos anteriors), a vegades no s'adopten per les grans empreses perquè al començament no són rendibles, ja que el públic general encara no se sent interessat per la innovació i només es ven a vetes de mercat marginals. Poc a poc, però, més públic va modificant la seva actitud i aviat les empreses que sí han adoptat la innovació guanyaran prou quota de mercat a les que no com perquè les segones es ressenteixin i vulguin adoptar-la, sobretot si finalment la innovació substitueix finalment del tot el producte o procés anterior. Per aquesta raó, sigui o no rendible en un principi, aquest autor insisteix en la importància de mantenir una ment oberta als canvis tecnològics, per poder adaptar-se a temps als canvis del mercat.
PORTER: l'interessa la innovació com a creadora d'avantatges competitius, sent el principal motor de les millores en productes i processos i de la creació de nous models de negoci.
És el mateix un mapa d'empatia que un buyer persona?
No. El mapa d'empatia té l'objectiu d'entendre el nostre client, no només en el moment concret de de la comunicació directa sinó tractar de basar tota l'estratègia del departament d'atenció al client en aquesta comprensió, en aquesta empatia. Per aconseguir-ho, l'empresa elabora aquest mapa, que exposa visualment com és el nostre client de debò, què pensa, què vol, que li frustra, de nosaltres. Es basa molt en supòsits una mica subjectius, en un principi, però es va avaluant i avaluant en fer-lo servir per relacionar-nos amb els nostres clients i, modificant-lo segons funcioni millor o pitjor, acabarà mostrant-se força fidel i efectiu per poder entendre les persones amb què ens relacionem.
El buyer persona, però, és un perfil basat en estudis de mercat, en dades reals, del nostre client ideal, del nostre target. L'objectiu és més aviat poder enfocar bé l'estratègia de màrqueting, el disseny del producte...tot el que comporti una personalització. Les parts que sol incloure són: dades demogràfiques, biografia, interessos, hàbits, reptes, frustracions, objectius...
Què és el PMV, dins el model "Lean startup"? Diferència entre
PMV són les sigles de "producte mínim viable". És la versió de prova d'un producte. L'empresa crea un model d'un producte que creu que pot funcionar. per no fer tota la inversió en la producció i màrqueting sense saber amb seguretat si funcionarà. És típic de les startups, ja que compten amb pocs fons. El model es disenya amb un cost mínim però amb la mateixa proposta de valor, amb les mateixes característiques diferenciadores que creiem que són les que faran funcionar el producte al mercat. Se selecciona l'audiència idònia, que representi bé el nostre públic objectiu, i es posa a prova amb aquesta audiència. Serien els productes del procés creació- aprenentatge- mesurament que encara no són els definitus.

Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.