Economia: coses complicades d'entendre
El mercat. El model de l'oferta i la demanda.
-La funció de demanda i la corba de demanda no parlen exactament del mateix!
La funció de demanda d'un bé és la relació matemàtica existent entre la quantitat demanada d'un bé i tots els factors dels que depèn aquesta quantitat, que són:
a- El preu del bé en qüestió
b- La renda de l'individu (quant cobra, bàsicament)
c- El preu dels béns relacionats amb aquest (que el substitueixen o que el complementen)
d- Els gustos dels consumidors, les modes
Malgrat el fet que una demanda depèn de tot això (com a mínim), per estudiar els canvis que tenen lloc a les funcions de demanda necessitem estudiar els factors d'un en un, i així poder reconèixer la causa d'aquests canvis, a quin dels factors es deuen.
Per això, i perquè al paper només tenim dues dimensions, la corba de demanda (i la taula de què surt) només inclourà dues variables: el preu del bé i la quantitat demanada, que hi apareixerà en relació només a aquest preu, el factor quantitativament més important.
Així, la taula de demanda individual recollirà les diverses quantitats que, per a cada preu, vol demanar cada individu. La taula de demanda de mercat inclourà, per a cada preu, la suma de les quantitats demanades de tots els individus que formen un mercat.
La corba de demanda, al seu torn, és la representació gràfica d'aquesta relació, de la que existeix entre el preu d'un bé i la quantitat que se'n demana al mercat.
-Per què la corba de demanda té el pendent negatiu?
Com passa amb qualsevol funció, el pendent de la corba de demanda és negatiu perquè la relació entre les dues variables és inversa, és a dir, perquè quan la variable independent creix, la dependent decreix. En el cas de la demanda, aquest fet és conegut com a llei de la demanda: com més gran és el preu d'un bé, menys quantitat se'n vol.
-I això,per què passa? Per què volem menys d'un bé quan puja el seu preu? Per dues raons diferents: l'efecte substitució i l'efecte renda
Doncs sí, resulta que al darrere d'un efecte que instintivament ens sembla obvi (que comprarem menys d'alguna cosa quan ens n'apugin el preu) hi ha dues causes que es poden diferenciar, encara que a vegades ens costa una mica de veure, aquesta diferència. La primera causa es diu EFECTE SUBSTITUCIÓ, i fa referència al fet que en el moment que el preu d'un bé puja, els consumidors prefereixen consumir d'altres que satisfacin la mateixa necessitat que el primer, i el deixen per tant d'adquirir en la mateixa quantitat. Si el preu de l'arròs puja, la gent menjarà menys dies arròs al mes i el substituirà, per exemple, per espaguetis. La demanda d'arròs serà menor, i la d'espaguetis, major. La segona causa es diu EFECTE RENDA: quan el preu d'un dels bens que consumeixes regularment creix, ets més "pobre", el teu poder adquisitiu decreix. Pots comprar menys de tots els bens, inclòs el bé que s'ha encarit, i per tant, en consumeixes menys, però no perquè el canviïs per res, sinó perquè la teva renda no dóna per a tot. És una causa diferent.
Imagina que normalment gastes en roba 100 euros a l'any, que és el que et pots permetre amb el teu sou. Acostumes a comprar quatre pantalons, una faldilla, tres samarretes i dos jerseis. Cada peça val 10 euros des de fa anys, a totes les botigues de la ciutat, ja que hi ha una situació de competència perfecta. Ho gastes tot, per tant. Un any, de cop, el preu dels pantalons puja a 25 euros la unitat. No hi ha variació a cap preu més. Evidentment, arran d'aquest canvi les teves decisions de compra canviaran. Per començar, el més probable és que enguany compris més faldilles i menys pantalons, per no gastar tants diners, ja que ambdós bens satisfan necessitats semblants (ets una noia, per sort :)). Imaginem que passes a comprar tres faldilles i dos pantalons, i així no ho notaràs tant (algun pantaló sempre fa falta, de totes maneres, i continues tenint cinc peces en total). Doncs bé: aquest descens de dos pantalons en les teves intencions de compra després que pugin els preus serien l'efecte substitució, ja que ha estat causat pel canvi que has fet de pantalons per faldilles. El problema és que, quan vas a calcular el que et costen les compres que estas planificant després del canvi, t'adones que amb els nous preus els diners ja no t'hi donen: dos pantalons, tres faldilles, tres samarretes i dos jerseis costen en total 130 euros, que no tens. Amb els nous preus ets més pobre en termes de roba, ja no pots comprar-ne tanta. Llavors t'adones que comprant només un pantaló i, per exemple, un jersey i una samarreta menys, et tornen a arribar els diners, i és el que fas. Acabes comprant menys de tot, també de pantalons. Si t'hi fixes, en total la teva demanda de pantalons, en pujar el seu preu, ha baixat en tres unitats (compres tres pantalons menys). Els dos primers perquè els canvies per faldilles (efecte substitució) i un últim que deixes de comprar simplement perquè ara la teva renda no dóna per tant: és l'efecte renda.
-Amb l'oferta passa igual que amb la demanda: depèn de més coses, però a la taula i a la corba només hi apareix el preu del bé
Encara que la funció d'oferta és la relació entre la quantitat oferta d'un bé i tots els factors de què depèn aquesta (preu del bé, preu dels factors productius, tecnologia, nombre d'empreses que operen al mercat), la taula i la corba d'oferta es limitaran, per poder-la representar i explicar, a fer dependre la quantitat oferta del preu del bé considerat.
- L'equilibri de mercat: ara sí tenim preus i quantitats que existiran!
Un cop les intencions de compra i les de venda es troben al mercat, s'arriba a un equilibri en el punt en què existeixi l'acord: quan, a un preu donat, la quantitat que els compradors desitgen comprar és igual a la que els venedors volen oferir, aquesta quantitat és la que es produirà, i aquest preu el que tindrà el bé en qüestió. Gràficament, això passa quan es troben les corbes d'oferta i demanda. Doncs bé: aquest preu ja no és hipotètic, aquest preu tindrà lloc al mercat. La resta de preus de les taules d'oferta i demanda només eren hipòtesis que plantejàvem a oferents i demandants per estudiar el mercat i els seus desitjos, però la majoria no tindran lloc mai.
- Moviments DE les corbes i PER les corbes
Per entendre la diferència que hi ha entre aquests tipus de moviments, has d'entendre bé el que representa cada corba, quines variables hi ha al darrere dels seus punts.
Una corba de demanda, per exemple, representa les quantitats demanades de producte per als diferents preus: és a dir: JA ESTÀ REPRESENTANT COM VARIA LA QUANTITAT EN FUNCIÓ DEL PREU, és aquesta, de fet, la relació que la defineix com a corba. Per tant, quan em pregunten quina variació pateix la demanda en variar el preu del bé, la resposta és "cap", ja que tota ella està representada per als diferents preus del bé, i per tant ja recull tots els canvis de preu possibles. El canvi que té lloc quan canvia el preu és per tant un moviment PER DINS DE LA CORBA.
És diferent si el que canvia és qualsevol altre factor que a la corba inicial es donava per fix, com ara la renda de les persones. Pensa que quan representem per exemple una corba de demanda estem representant variacions de quantitats demanades que tenen lloc ÚNICAMENT perquè ha canviat el preu del bé, és a dir, per poder aïllar i estudiar aquesta relació, hem fixat la resta de paràmetres: donem per descomptat que la gent cobra el mateix al llarg de tota la corba, que les modes no han canviat...
Per això, si de cop un d'aquests paràmetres, que sí afecta la demanda, canviés, TOTA LA TAULA DE DEMANDA CANVIARIA. Si, per exemple, el sou de la gent pugés, i els tornéssim a preguntar quant comprarien del bé en qüestió per als diferents preus, per a tots aquests preus dirien quantitats més grans, i LA CORBA DE DEMANDA ES DESPLAÇARIA A LA DRETA.
-Quins factors desplacen la corba de demanda, i en quin sentit:
Com dèiem al punt anterior, la desplaçaran tots els factors que l'afecten però es consideren fixos en representar-la, els més importants dels quals són:
·El preu dels béns substitutius i complementaris del representat: dos béns són substitutius quan satisfan la mateixa necessitat, de manera que pots triar un o un altre (per exemple, portamines i llapis). Dos béns són complementaris quan satisfan junts la mateixa necessitat (per exemple, portamines i mines). Doncs bé: quan el preu d'un bé substitutiu augmenta, la quantitat demanada del "nostre" augmenta també per a tots els preus, de manera que la corba es desplaçarà a la dreta. En canvi, que és el preu d'un bé complementari el que augmenta, la nostra demanda disminuirà i per tant la corba es desplaçarà a l'esquerra.
·Els canvis en els gustos dels consumidors: si un bé es posa de moda, evidentment la seva demanda pujarà per tots els preus possibles, i la demanda es desplaçarà a l'esquerra.
·Els canvis en la renda dels consumidors: quan el que cobren els consumidors d'un bé augmenta, aquests en demanen més per a qualsevol preu, de manera que la seva corba de demanda es desplaçarà a la dreta. Això sí: sempre que l'esmentat bé sigui NORMAL. Un bé normal és exactament això, un que es demanda més quan els seus consumidors augmenten els seus ingressos. Però hi ha altres béns, que es diuen INFERIORS, que tenen la propietat contrària: solen ser béns que la gent no consumeix perquè veritablement els hagin triat, sinó perquè són alternatives barates d'allò que realment voldrien consumir (la mortadel·la o l'oli de gira-sol poden funcionar com a béns inferiors, per exemple), de manera que quan la renda dels consumidors augmenta, es consumeixen menys.
-Quins factors desplacen la corba d'oferta, i en quin sentit:
Igual que passa amb la demanda, la corba d'oferta es desplaçarà quan es donin variacions en els factors que l'afecten però que es consideraven fixos en representar-la només en funció del preu. Aquests factors són:
·Els preus dels factors productius: un augment en els salaris dels treballadors d'una fàbrica, per exemple, farà que a l'empresari li surti més car produir les quantitats de producte que abans estava disposat a oferir a cada preu, i que, per tant, aquestes intencions canviïn; a més costos, menys quantitat es voldrà oferir a cada preu de venda, i, per tant, la corba d'oferta es veurà desplaçada a l'esquerra.
·La tecnologia de què disposa: una nova tecnologia que produeixi més barat farà que els empresaris acabin oferint més quantitat de bé per a cada preu possible, i, per tant, que l'oferta es desplaci a la dreta.
·El nombre d'empreses oferents: evidentment, com més empreses hi ha a un sector, més intencions de venda existiran a un mercat per a cada preu possible, i més a la dreta es trobarà la corba d'oferta. Aquest nombre pot canviar per un canvi a millor en les expectatives, ja sigui de com anirà el sector en concret o de com ho farà l'economia en general.
·El preu dels béns relacionats: si puja el preu del venda al públic de béns semblants al que produeix una empresa, hi ha moltes probabilitats que aquesta decideixi abandonar la producció que portava a terme, almenys en part, i comenci a produir el nou bé, el que pot vendre més car. Per aquesta raó, si puja el preu de béns diferents però similars al d'un sector determinat, l'oferta dels béns antics es veurà reduïda, desplaçant-se a l'esquerra.
- I què passa amb l'equilibri del mercat quan es desplaça una de les dues corbes?
Quan una de les dues corbes es desplaça perquè hi ha hagut canvis en factors diferents al preu del bé, el mercat deixa d'estar e equilibri per al preu anterior, i ha de reajustar-se. Imaginem per exemple que la corba d'oferta s'ha desplaçat a la dreta, perquè s'ha reduït el preu d'un factor de producció del bé. Al preu que tenia el bé al mercat ja no hi haurà equilibri, hi haurà un excés d'oferta, perquè hi haurà més empreses disposades a oferir aquest bé que ara surt més barat fabricar, sobraran unitats al mercat que no es vendran. Els preus es veuran així pressionats a la baixa, i el resultat serà un equilibri amb un preu menor però una quantitat més gran venuda al mercat. Gràficament, si busquem el nou punt on les corbes entren en contacte, trobarem un equilibri més a la dreta però situat "més baix" que l'anterior.
Lògicament, segons quina corba es mogui, i cap a on, tindrem uns moviments de preus i quantitats o uns altres.
- La fórmula de l'elasticitat
Per calcular l'elasticitat-preu de la demanda podem fer servir l'expressió següent: Variació de la quantitat demanada / Variació del preu.
Això es fa calculant, d'una banda, el que ha canviat la demanda en tant per u, Canvi en la quantitat/ Quantitat inicial
D'una altra, el que han canviat els preus, Canvi en el preu/ Preu inicial
I a continuació, dividim el primer resultat entre el segon.
- Valor de l'elasticitat
·Si en calcular l'elasticitat d'un tram de la corba de demanda trobem que el valor és més gran que 1, diem que la DEMANDA (en aquest tram almenys) ÉS ELÀSTICA. Això vol dir (el fet que doni més que 1) que el numerador del càlcul (Variació de la quantitat demanada) és més gran que el denominador (Variació del preu). O sigui, que, en reduir-se el preu, la quantitat demanada s'ha vist augmentada EN UN PERCENTATGE MAJOR (tindrem una demanda elàstica si en reduir-se el preu un 2%, per exemple, la quantitat es veiés augmentada en un 5%). És com si en tocar una mica el preu la quantitat "es disparés", i per això el nom de "elàstica". Gràficament, sortirà aquest resultat quan la corba sigui més horitzontal, ja que la quantitat està representada a aquest eix, i el preu al vertical. Un exemple típic d'un producte amb una demanda molt elàstica són els aliments, perquè tenen molts substituts, de manera que si el preu d'un puja, ni que sigui una mica, molta gent el deixarà de comprar per passar-ne a consumir un de molt semblant.
UNA DEMANDA ELÀSTICA ÉS, EN CONCLUSIÓ, UNA DEMANDA QUE VARIA MOLT, DAVANT VARIACIONS DEL PREU.
· Si en calcular l'elasticitat obtenim un resultat més petit que 1, diem que la demanda és INELÀSTICA. Com que el denominador ha de ser més gran que el numerador perquè surti aquest resultat, és fàcil deduir que el que està passant és que la quantitat demanada ha augmentat percentualment en menor mesura que el que ha disminuït el preu. És per tant una demanda que varia POC davant variacions del preu, que no es mou, que no és "elàstica". Gràficament es tracta de corbes de demanda molt verticals, ja que cal que canviï molt el preu (a les ordenades) perquè hi hagi un canvi visible a la quantitat (abscisses). Demandes inelàstiques són les del tabac, l'alcohol, el menjar típic de les festes....perquè la gent es resisteix a deixar de consumir aquests béns per molt que en pugin els preus.
- Efecte de l'elasticitat en els ingressos totals
Sabent que en funció de l'elasticitat de la demanda aquesta varia més o menys en modificar-se el preu del bé, una conclusió extra que podem treure, sobretot com a productors d'un bé, és com guanyarem més diners, com seran més grans els nostres ingressos totals, si apujant el preu o abaixant el preu.
Els ingressos totals es calculen MULTIPLICANT EL PREU DE VENDA PER LA QUANTITAT QUE VENEM. Si els calculem per a dos preus i les seves respectives quantitats, sabrem com guanyem més (en realitat sabrem com ingressem més, però ambdós conceptes estan molt relacionats). Doncs bé: CONEIXENT L'ELASTICITAT DEL TRAM DE LA DEMANDA EN QUÈ ENS TROBEM, NO CALDRÀ CALCULAR ELS INGRESSOS PER SABER COM SERAN MÉS GRANS: si la demanda és elàstica en aquest tram, com que en baixar el preu la quantitat augmentarà en una proporció major, els ingressos totals (P·Q) seran més grans per al preu baix. Si és inelàstica, seran més grans, doncs, per al preu alt.
- Per què sempre calcularem l'elasticitat dels diferents trams d'una corba per moviments de preus que vagin en la mateixa direcció (sempre per a baixades o sempre per a pujades)?
A classe calcularem sempre l'elasticitat de les corbes de demanda, o dels seus trams, per a baixades de preu (és a dir, prenent com a preu inicial el més alt), i no per a pujades. Podríem també fer el contrari, tractar els canvis com si fossin tots pujades de preus. Per què? Vegeu:
L'elasticitat de la demanda no és fixa per tota una corba, sinó que SEMPRE canvia al llarg d'aquesta, fins i tot si es tracta d'una recta. Segons va augmentat la quantitat del bé demanat, l'elasticitat és més gran (té sentit, perquè quan consumim molt d'una cosa és quan més fàcilment la deixarem de demanar davant canvis al seu preu). Doncs bé: dins els trams elàstic i inelàstic de la corba, és igual que calculem l'elasticitat per una pujada del preu que per a una baixada, la xifra resultant serà diferent però la conclusió sobre si el tram és elàstic o inelàstic serà la mateixa. El problema és si el tram que estem estudiant agafa al mig el punt d'elasticitat 1, el punt en el qual la corba canvia de ser inelàstica a ser elàstica, perquè les conclusions de l'estudi seran diferents si ho fem per a una baixada del preu o al contrari. Per evitar-nos això, ho calcularem sempre en el mateix sentit.
Tema anterior Tema següent

Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.