Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
El compte de pèrdues i guanys
Les existències: quina és la diferència entre "matèries primeres" i "compra de matèries primeres"? Per què si són part del patrimoni un d'aquests dos comptes apareix al compte de pèrdues i guanys i no al balanç?
Aquesta és una bona pregunta. El compte "matèries primeres" és un compte de patrimoni, inclòs a l'apartat "existències" de l'actiu corrent del balanç, ja que comptabilitza el valor de les matèries primeres que tenim al magatzem, que són nostres i que pertanyen per tant al nostre patrimoni. El compte "compres de matèries primeres", en canvi, no fa referència al valor d'un “stock” concret que ens pertany, sinó a la despesa total anual que hem tingut en comprar la part corresponent d'aquest “stock”. Hem de pensar que el resultat de l'empresa surt principalment de la diferència entre el cost d'adquisició o producció dels béns que proporciona a la societat i el preu de venda al qual els hi proporciona, i, en conseqüència, tant els ingressos per venda com les despeses de producció o adquisició han d'aparèixer cada any al compte de resultats, que al cap i a la fi el que fa és explicar d'on a sortit el benefici de l'empresa.
Per entendre bé per què els dos comptes són fins i tot de naturalesa diferent cal que espereu a estudiar els conceptes del tema 3. Els molt curiosos ho poden intentar comprendre ja llegint tot això.
Títols del compte de resultats: variació d'existències, amortitzacions i altres partides problemàtiques
-Ingressos d'explotació -Import net de la xifra de negoci: es tracta de la suma dels ingressos per vendes que ha obtingut l'empresa al llarg de l'any. L'única dificultat és que, si a l'exercici us donen alguna dada de descomptes o ràpels (descomptes per gran volum de venda) que hagueu fet a clients,o l'import de les devolucions que hagi pogut haver-hi haureu de restar-l'hi als ingressos, i el resultat serà l'import net de la xifra de negoci (per això allò de "net").
-Variació de les existències de productes acabats i en curs: aquesta (i la variació d'existències que es troba inclosa a les despeses d'explotació, evidentment) són les partides més complicades de calcular de tot el compte, però aprenent-nos de memòria el truc per calcular-les no hauria d'haver-hi cap problema. A veure: les variacions d'existències no són ni més ni menys que la diferència entre allò que teníem al magatzem quan vam confeccionar el balanç de l'exercici passat i el que tenim ara que hem de confeccionar el següent. Aquestes variacions han d'explicar aquesta diferència en el patrimoni, en aquesta partida del balanç, ja sigui perquè aquest hagi crescut pel que fa a les existències o perquè hagi fet el contrari. En aquest sentit, el càlcul és relativament senzill, i és a més el lògic, el el que us estareu imaginant: el resultat de restar el saldo final d'existències, el d'avui dia, menys el saldo inicial, el de començament d'any. La dificultat radica en que aquest valor de la variació ja no es comptabilitza com a ingrés o despesa en funció del seu signe, en funció de si el valor de les existències ha crescut o a decrescut (abans sí es feia així), sinó que es fa en funció de la naturalesa dels elements que integrin l'estoc que estiguem calculant. Perquè s'entengui: el que es fa és que es calcula la variació de productes acabats i en curs per una banda i la de matèries primeres i comercials per una altra (si no recordeu què és cada cosa, consulteu aquí), assignant sempre el primer resultat als ingressos d'explotació i el segon a les despeses d'explotació, independentment del seu signe. Independentment del seu signe? Sí, una variació sempre anirà a ingressos i l'altra a despeses. Ara, evidentment el signe que tingués el resultat afecta, perquè si resulta que era una despesa (el resultat de la resta va sortir negatiu) i la normativa ens obliga a incloure-ho com a ingrés, doncs al final no quadraran els comptes. Per evitar això, el que es fa es que cada variació s'inclou sempre on dicta la normativa, però amb un signe o un altre, depenent del que el resultat indiqués (ingrés o despesa) i el lloc on l'haguem inclòs. El truc per aprendre a fer-ho sense patir massa és:
1- Calculeu la VE de acabats i en curs, tot aplicant la fórmula Saldo final-Saldo inicial. Apunteu la xifra que us surt, sense signe i, si tenia signe -, apunteu al costat "despesa". Si té signe +, però, apunteu al costat "ingrés".
2- Fiqueu la xifra als ingressos d'explotació. Si era un ingrés (si aquesta era la paraula que vau apuntar al costat del resultat), la ficareu amb signe +, ja que és correcte, és un ingrés i l'esteu apuntant com a tal. Si era una despesa, per compensar el fet que l'estigueu apuntant als ingressos la ficareu amb signe -.
3- Calculeu la VE de les matèries primeres i productes comercials, tot aplicant la mateixa fórmula. Feu igual que abans, apunteu la xifra sense signe i si es tracta d'un ingrés o una despesa.
4- Fiqueu la xifra a les despeses d'explotació, i, en aquest cas, actueu al contrari: si era un ingrés, per compensar que l'estigueu apuntant com a despesa hi afegireu el signe -. Si era una despesa, llavors l'apunt és correcte i correspondrà el signe +.
PER RESUMIR (i recordar-se'n més fàcilment) : Si coincideix el signe amb el lloc que la normativa us obliga a donar-li, la variació portarà signe positiu. En cas contrari, portarà signe negatiu.
NOTA PER A LES PAU: si hi surt la VE i la informació que et donen és que n'hi ha hagut un augment, o que el saldo final és superior a l'inicial, ho fem com si la nostra resta, SF-SI, sortís positiva. Al contrari si ens diuen que n'hi ha hagut una reducció.
Si el que ens diuen, però, és que n'hi ha "SALDO DEUTOR", o "CREDITOR": “SALDO DEUTOR” vol dir que és negatiu, com si el saldo “degués” alguna cosa. Llavors treballo com si la fórmula SI-SF m’hagués donat negativa (és a dir, si per exemple són productes acabats, com que han d’anar a ingressos, ho ficaria amb signe menys. Però si hagués d’anar a despeses, com seria el cas si fossin matèries primeres, per exemple, aniria amb signe “més”, perquè estaria ben posat, a despeses). Saldo "creditor" vol dir el contrari, saldo positiu.
-Altres ingressos d'explotació: aquí ficareu qualsevol altre ingrés que no pertanyi a cap de les categories anteriors, incloent tot allò extraordinari (canvis de valor de béns al nostre favor, guanys per venda d'un actiu físic -compte, si és financer anirà als ingressos financers- per més valor d'aquell al qual el teníem valorat...).
-Despeses d'explotació -Proveïments: el resultat de sumar totes les compres d'existències de tot tipus (matèries primeres i comercials, ja que els productes acabats i en curs no els hem comprat, per definició) i la variació d'existències de matèries primeres i comercials, sempre tenint en compte la regla que acabo d'explicar al punt anterior: si a aquesta variació li correspon un signe -, en comptes d'una suma es tractarà d'una resta.
-Despeses de personal: totes les despeses que tinguin a veure amb els nostres treballadors (sous en diners i en espècie, seguretat social)
-Amortització de l'immobilitzat: aquí apuntarem la xifra que considerem (a vosaltres us la donarà l'enunciat de l'exercici) que representa la pèrdua de valor dels nostres actius al llarg de l'any que ara acaba. L'amortització es considera una despesa perquè conceptualment és una pèrdua de valor que li correspon a aquest any, a més del fet que el normal és que l'empresa realment guardi aquests diners cada any i incorri en una despesa per així poder comprar l'actiu de nou quan aquest perdi tot el seu valor i ja no serveixi per a produir (aquí podeu trobar una explicació més àmplia de com funcionen les amortitzacions, si busqueu l'expressió subratllada "Un exemple molt senzill").
És important que no confongueu aquest compte "amortitzacions", que correspon a la pèrdua de valor dels actius només durant l'exercici que estiguem valorant, amb el concepte d'amortització acumulada, que fa referència a tot el valor que ha perdut un actiu des del dia que va ser adquirit, i que se li resta al seu preu d'adquisició abans de introduir aquest actiu al balanç (es pot repassar com es comptabilitza l'amortització acumulada aquí, a l'últim punt de la pàgina). Aquesta diferència sobretot és important en enfrontar-se als exercicis en què us donen comptes de patrimoni i de gestió barrejades, perquè haureu de assignar cada amortització a un dels dos comptes anuals.
Un altre problema que pot sorgir amb aquest concepte és que l'exercici no us proporcioni la xifra exacta de l'amortització de l'any, sinó que us expliqui com calcula l'empresa en qüestió les seves amortitzacions. Però normalment és fàcil deduir quina és la pèrdua de valor que se li assigna a cada any, incloent el que estiguem valorant. Per fer-vos a una idea del que dic, mireu-vos l'exemple que us poso al final d'aquesta pàgina (penúltim títol en negreta).
-Altres despeses d'explotació: qualsevol altra despesa que no pertanyi a cap de les categories anteriors, incloent tot allò extraordinari (pèrdues de valor del magatzem o altres actius, pèrdues per venda d'un actiu físic -compte, si és financer anirà a les despeses financeres- per menys valor d'aquell al qual el teníem valorat...).
INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ - DESPESES D'EXPLOTACIÓ= RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (O BAII, BENEFICI ABANS D'INTERESSOS I IMPOSTOS)
-Ingressos financers: aquí ficarem qualsevol tipus d'ingrés que procedeixi d'actius financers (accions, obligacions, bons, préstecs...) que tinguem al nostre poder (beneficis per venda d'aquests actius per més valor del comptabilitzat, interessos de títols o préstecs que els nostres deutors ens hagin pagat...)
-Despeses financeres: qualsevol tipus de despesa que originin els nostres actius i passius financers . Els casos més normals són les pèrdues per la venda d'actius (si per exemple venem una acció d'altra empresa que havíem comprat a 20 euros per 15) i els interessos que anem pagant pels préstecs dels quals som deutors, és a dir, pels diners que devem.
Com explicava més amunt, compte amb la devolució dels préstecs (ja sigui dels nostres o dels que algú ens torna a nosaltres). Només els interessos aniran al compte, a ingressos financers o a despeses financeres, segons es tracti d'interessos que paguem o que cobrem. La devolució en sí, els diners que estem tornant o ens estan tornant en sí van al balanç, ja que no es tracta de cap fet comptable modificatiu, només canvia l'estructura del patrimoni, no la riquesa de l'empresa (veure primer punt de la pàgina).
INGRESSOS FINANCERS-DESPESES FINANCERES= RESULTAT FINANCER
RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (BAII) + RESULTAT FINANCER= RESULTAT ABANS D' IMPOSTOS (BAI)
RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) - Impost sobre beneficis (sempre serà el 25% del BAI, l'heu de calcular)= RESULTAT NET (BN)
Nota sobre el resultat net: aquesta és la xifra del benefici que els propietaris es poden quedar, o reinvertir a l'empresa, ja que ja han pagat tots els interessos i tots els impostos que els corresponien. Per això és aquesta xifra la qua anirà al patrimoni net del balanç, al compte "Resultat". Si l'exercici que esteu fent us demanava tant el compte de pèrdues i guanys com el balanç de l'empresa i aquest últim no us quadra, assegureu-vos d'haver inclòs el resultat del compte al patrimoni net del balanç.
Exemple de com comptabilitzar la informació sobre l'amortització d'un bé
Les dades que us poden donar a un exercici de compte de pèrdues i guanys sobre l'amortització d'un bé serien una cosa així:
"L'empresa va adquirir una màquina fa 6 anys per 8000 euros. El criteri que va triar per amortitzar-la va ser el d'amortització constant al llarg de 10 anys, ja que eś la vida útil que en el seu dia va estimar que tindria la màquina. A dia d'avui ja n'havia amortitzat 5 quotes, 6 amb la corresponent a aquest exercici. Comptabilitza tot el que calgui al balanç i al compte de pèrdues i guanys d'aquest exercici”.
Aviam: la màquina tenia un valor de 8000 euros, inclosos al balanç de l'any en què l'empresa va adquirir la màquina. Al balanç d'enguany, però, apareixerà per un valor net comptable de 3200 euros, ja que n'estàvem amortitzant 800 euros a l'any ("amortització constant al llarg de 10 anys" vol dir que han de recuperar tot el valor en 10 anys, i que cada any paguen el mateix... feu comptes) i ja han passat 6 d'aquests 10 anys, és a dir, la màquina ja ha perdut, segons el nostre criteri d'amortització, 800x6=4800 euros, de manera que el valor net comptable de la màquina és dels 3200 restants (8000-4800=3200).
O sigui: Màquina al balanç: 3200 euros, que serien els 8000 que va costar menys 4800 d'amortització acumulada, el que ja ha perdut.
Amortització al compte de pèrdues i guanys : 800 euros, només el que paguem enguany.
I si, a més, venem el bé?
Imagineu que, a ḿés, l'exercici diu:
"A final d'any, però, fa apenes 15 dies, l'empresa va vendre la màquina per un valor de 5000 euros"
Evidentment, en quest cas la màquina ja no apareixeria al balanç, donat que ja no pertanyeria al nostre actiu, però no patiu, si us proposen una venda no haureu de fer el balanç, només el compte (l'amortització de 800 euros sí sortiria al compte, ja que són uns diners que havíem gastat de qualsevol manera).
El que sí hem de pensar és si l'empresa ha venut l'actiu pel valor que tenia, o si hi ha hagut de fet una pèrdua o un guany... doncs bé: simplement compareu el valor net comptable que tenia la màquina en el moment de la seva venda (3200 euros, en aquest cas) i el preu que s'ha cobrat per ella (5000). Com que el que hi ha hagut és un guany de 1800 euros, aquest serà el valor que comptabilitzarem dins de "altres ingressos d'explotació" (perquè l'actiu és físic, no financer) com a "Guany per la venda d'actius".
Tema anterior Tema següent Què pregunten a les PAU sobre aquest tema
Aquesta és una bona pregunta. El compte "matèries primeres" és un compte de patrimoni, inclòs a l'apartat "existències" de l'actiu corrent del balanç, ja que comptabilitza el valor de les matèries primeres que tenim al magatzem, que són nostres i que pertanyen per tant al nostre patrimoni. El compte "compres de matèries primeres", en canvi, no fa referència al valor d'un “stock” concret que ens pertany, sinó a la despesa total anual que hem tingut en comprar la part corresponent d'aquest “stock”. Hem de pensar que el resultat de l'empresa surt principalment de la diferència entre el cost d'adquisició o producció dels béns que proporciona a la societat i el preu de venda al qual els hi proporciona, i, en conseqüència, tant els ingressos per venda com les despeses de producció o adquisició han d'aparèixer cada any al compte de resultats, que al cap i a la fi el que fa és explicar d'on a sortit el benefici de l'empresa.
Per entendre bé per què els dos comptes són fins i tot de naturalesa diferent cal que espereu a estudiar els conceptes del tema 3. Els molt curiosos ho poden intentar comprendre ja llegint tot això.
Títols del compte de resultats: variació d'existències, amortitzacions i altres partides problemàtiques
-Ingressos d'explotació -Import net de la xifra de negoci: es tracta de la suma dels ingressos per vendes que ha obtingut l'empresa al llarg de l'any. L'única dificultat és que, si a l'exercici us donen alguna dada de descomptes o ràpels (descomptes per gran volum de venda) que hagueu fet a clients,o l'import de les devolucions que hagi pogut haver-hi haureu de restar-l'hi als ingressos, i el resultat serà l'import net de la xifra de negoci (per això allò de "net").
-Variació de les existències de productes acabats i en curs: aquesta (i la variació d'existències que es troba inclosa a les despeses d'explotació, evidentment) són les partides més complicades de calcular de tot el compte, però aprenent-nos de memòria el truc per calcular-les no hauria d'haver-hi cap problema. A veure: les variacions d'existències no són ni més ni menys que la diferència entre allò que teníem al magatzem quan vam confeccionar el balanç de l'exercici passat i el que tenim ara que hem de confeccionar el següent. Aquestes variacions han d'explicar aquesta diferència en el patrimoni, en aquesta partida del balanç, ja sigui perquè aquest hagi crescut pel que fa a les existències o perquè hagi fet el contrari. En aquest sentit, el càlcul és relativament senzill, i és a més el lògic, el el que us estareu imaginant: el resultat de restar el saldo final d'existències, el d'avui dia, menys el saldo inicial, el de començament d'any. La dificultat radica en que aquest valor de la variació ja no es comptabilitza com a ingrés o despesa en funció del seu signe, en funció de si el valor de les existències ha crescut o a decrescut (abans sí es feia així), sinó que es fa en funció de la naturalesa dels elements que integrin l'estoc que estiguem calculant. Perquè s'entengui: el que es fa és que es calcula la variació de productes acabats i en curs per una banda i la de matèries primeres i comercials per una altra (si no recordeu què és cada cosa, consulteu aquí), assignant sempre el primer resultat als ingressos d'explotació i el segon a les despeses d'explotació, independentment del seu signe. Independentment del seu signe? Sí, una variació sempre anirà a ingressos i l'altra a despeses. Ara, evidentment el signe que tingués el resultat afecta, perquè si resulta que era una despesa (el resultat de la resta va sortir negatiu) i la normativa ens obliga a incloure-ho com a ingrés, doncs al final no quadraran els comptes. Per evitar això, el que es fa es que cada variació s'inclou sempre on dicta la normativa, però amb un signe o un altre, depenent del que el resultat indiqués (ingrés o despesa) i el lloc on l'haguem inclòs. El truc per aprendre a fer-ho sense patir massa és:
1- Calculeu la VE de acabats i en curs, tot aplicant la fórmula Saldo final-Saldo inicial. Apunteu la xifra que us surt, sense signe i, si tenia signe -, apunteu al costat "despesa". Si té signe +, però, apunteu al costat "ingrés".
2- Fiqueu la xifra als ingressos d'explotació. Si era un ingrés (si aquesta era la paraula que vau apuntar al costat del resultat), la ficareu amb signe +, ja que és correcte, és un ingrés i l'esteu apuntant com a tal. Si era una despesa, per compensar el fet que l'estigueu apuntant als ingressos la ficareu amb signe -.
3- Calculeu la VE de les matèries primeres i productes comercials, tot aplicant la mateixa fórmula. Feu igual que abans, apunteu la xifra sense signe i si es tracta d'un ingrés o una despesa.
4- Fiqueu la xifra a les despeses d'explotació, i, en aquest cas, actueu al contrari: si era un ingrés, per compensar que l'estigueu apuntant com a despesa hi afegireu el signe -. Si era una despesa, llavors l'apunt és correcte i correspondrà el signe +.
PER RESUMIR (i recordar-se'n més fàcilment) : Si coincideix el signe amb el lloc que la normativa us obliga a donar-li, la variació portarà signe positiu. En cas contrari, portarà signe negatiu.
NOTA PER A LES PAU: si hi surt la VE i la informació que et donen és que n'hi ha hagut un augment, o que el saldo final és superior a l'inicial, ho fem com si la nostra resta, SF-SI, sortís positiva. Al contrari si ens diuen que n'hi ha hagut una reducció.
Si el que ens diuen, però, és que n'hi ha "SALDO DEUTOR", o "CREDITOR": “SALDO DEUTOR” vol dir que és negatiu, com si el saldo “degués” alguna cosa. Llavors treballo com si la fórmula SI-SF m’hagués donat negativa (és a dir, si per exemple són productes acabats, com que han d’anar a ingressos, ho ficaria amb signe menys. Però si hagués d’anar a despeses, com seria el cas si fossin matèries primeres, per exemple, aniria amb signe “més”, perquè estaria ben posat, a despeses). Saldo "creditor" vol dir el contrari, saldo positiu.
-Altres ingressos d'explotació: aquí ficareu qualsevol altre ingrés que no pertanyi a cap de les categories anteriors, incloent tot allò extraordinari (canvis de valor de béns al nostre favor, guanys per venda d'un actiu físic -compte, si és financer anirà als ingressos financers- per més valor d'aquell al qual el teníem valorat...).
-Despeses d'explotació -Proveïments: el resultat de sumar totes les compres d'existències de tot tipus (matèries primeres i comercials, ja que els productes acabats i en curs no els hem comprat, per definició) i la variació d'existències de matèries primeres i comercials, sempre tenint en compte la regla que acabo d'explicar al punt anterior: si a aquesta variació li correspon un signe -, en comptes d'una suma es tractarà d'una resta.
-Despeses de personal: totes les despeses que tinguin a veure amb els nostres treballadors (sous en diners i en espècie, seguretat social)
-Amortització de l'immobilitzat: aquí apuntarem la xifra que considerem (a vosaltres us la donarà l'enunciat de l'exercici) que representa la pèrdua de valor dels nostres actius al llarg de l'any que ara acaba. L'amortització es considera una despesa perquè conceptualment és una pèrdua de valor que li correspon a aquest any, a més del fet que el normal és que l'empresa realment guardi aquests diners cada any i incorri en una despesa per així poder comprar l'actiu de nou quan aquest perdi tot el seu valor i ja no serveixi per a produir (aquí podeu trobar una explicació més àmplia de com funcionen les amortitzacions, si busqueu l'expressió subratllada "Un exemple molt senzill").
És important que no confongueu aquest compte "amortitzacions", que correspon a la pèrdua de valor dels actius només durant l'exercici que estiguem valorant, amb el concepte d'amortització acumulada, que fa referència a tot el valor que ha perdut un actiu des del dia que va ser adquirit, i que se li resta al seu preu d'adquisició abans de introduir aquest actiu al balanç (es pot repassar com es comptabilitza l'amortització acumulada aquí, a l'últim punt de la pàgina). Aquesta diferència sobretot és important en enfrontar-se als exercicis en què us donen comptes de patrimoni i de gestió barrejades, perquè haureu de assignar cada amortització a un dels dos comptes anuals.
Un altre problema que pot sorgir amb aquest concepte és que l'exercici no us proporcioni la xifra exacta de l'amortització de l'any, sinó que us expliqui com calcula l'empresa en qüestió les seves amortitzacions. Però normalment és fàcil deduir quina és la pèrdua de valor que se li assigna a cada any, incloent el que estiguem valorant. Per fer-vos a una idea del que dic, mireu-vos l'exemple que us poso al final d'aquesta pàgina (penúltim títol en negreta).
-Altres despeses d'explotació: qualsevol altra despesa que no pertanyi a cap de les categories anteriors, incloent tot allò extraordinari (pèrdues de valor del magatzem o altres actius, pèrdues per venda d'un actiu físic -compte, si és financer anirà a les despeses financeres- per menys valor d'aquell al qual el teníem valorat...).
INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ - DESPESES D'EXPLOTACIÓ= RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (O BAII, BENEFICI ABANS D'INTERESSOS I IMPOSTOS)
-Ingressos financers: aquí ficarem qualsevol tipus d'ingrés que procedeixi d'actius financers (accions, obligacions, bons, préstecs...) que tinguem al nostre poder (beneficis per venda d'aquests actius per més valor del comptabilitzat, interessos de títols o préstecs que els nostres deutors ens hagin pagat...)
-Despeses financeres: qualsevol tipus de despesa que originin els nostres actius i passius financers . Els casos més normals són les pèrdues per la venda d'actius (si per exemple venem una acció d'altra empresa que havíem comprat a 20 euros per 15) i els interessos que anem pagant pels préstecs dels quals som deutors, és a dir, pels diners que devem.
Com explicava més amunt, compte amb la devolució dels préstecs (ja sigui dels nostres o dels que algú ens torna a nosaltres). Només els interessos aniran al compte, a ingressos financers o a despeses financeres, segons es tracti d'interessos que paguem o que cobrem. La devolució en sí, els diners que estem tornant o ens estan tornant en sí van al balanç, ja que no es tracta de cap fet comptable modificatiu, només canvia l'estructura del patrimoni, no la riquesa de l'empresa (veure primer punt de la pàgina).
INGRESSOS FINANCERS-DESPESES FINANCERES= RESULTAT FINANCER
RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (BAII) + RESULTAT FINANCER= RESULTAT ABANS D' IMPOSTOS (BAI)
RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) - Impost sobre beneficis (sempre serà el 25% del BAI, l'heu de calcular)= RESULTAT NET (BN)
Nota sobre el resultat net: aquesta és la xifra del benefici que els propietaris es poden quedar, o reinvertir a l'empresa, ja que ja han pagat tots els interessos i tots els impostos que els corresponien. Per això és aquesta xifra la qua anirà al patrimoni net del balanç, al compte "Resultat". Si l'exercici que esteu fent us demanava tant el compte de pèrdues i guanys com el balanç de l'empresa i aquest últim no us quadra, assegureu-vos d'haver inclòs el resultat del compte al patrimoni net del balanç.
Exemple de com comptabilitzar la informació sobre l'amortització d'un bé
Les dades que us poden donar a un exercici de compte de pèrdues i guanys sobre l'amortització d'un bé serien una cosa així:
"L'empresa va adquirir una màquina fa 6 anys per 8000 euros. El criteri que va triar per amortitzar-la va ser el d'amortització constant al llarg de 10 anys, ja que eś la vida útil que en el seu dia va estimar que tindria la màquina. A dia d'avui ja n'havia amortitzat 5 quotes, 6 amb la corresponent a aquest exercici. Comptabilitza tot el que calgui al balanç i al compte de pèrdues i guanys d'aquest exercici”.
Aviam: la màquina tenia un valor de 8000 euros, inclosos al balanç de l'any en què l'empresa va adquirir la màquina. Al balanç d'enguany, però, apareixerà per un valor net comptable de 3200 euros, ja que n'estàvem amortitzant 800 euros a l'any ("amortització constant al llarg de 10 anys" vol dir que han de recuperar tot el valor en 10 anys, i que cada any paguen el mateix... feu comptes) i ja han passat 6 d'aquests 10 anys, és a dir, la màquina ja ha perdut, segons el nostre criteri d'amortització, 800x6=4800 euros, de manera que el valor net comptable de la màquina és dels 3200 restants (8000-4800=3200).
O sigui: Màquina al balanç: 3200 euros, que serien els 8000 que va costar menys 4800 d'amortització acumulada, el que ja ha perdut.
Amortització al compte de pèrdues i guanys : 800 euros, només el que paguem enguany.
I si, a més, venem el bé?
Imagineu que, a ḿés, l'exercici diu:
"A final d'any, però, fa apenes 15 dies, l'empresa va vendre la màquina per un valor de 5000 euros"
Evidentment, en quest cas la màquina ja no apareixeria al balanç, donat que ja no pertanyeria al nostre actiu, però no patiu, si us proposen una venda no haureu de fer el balanç, només el compte (l'amortització de 800 euros sí sortiria al compte, ja que són uns diners que havíem gastat de qualsevol manera).
El que sí hem de pensar és si l'empresa ha venut l'actiu pel valor que tenia, o si hi ha hagut de fet una pèrdua o un guany... doncs bé: simplement compareu el valor net comptable que tenia la màquina en el moment de la seva venda (3200 euros, en aquest cas) i el preu que s'ha cobrat per ella (5000). Com que el que hi ha hagut és un guany de 1800 euros, aquest serà el valor que comptabilitzarem dins de "altres ingressos d'explotació" (perquè l'actiu és físic, no financer) com a "Guany per la venda d'actius".
Tema anterior Tema següent Què pregunten a les PAU sobre aquest tema
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
