Economia: coses complicades d'entendre
Organització econòmica i sistemes econòmics.
-Les empreses com a agents econòmics, el benefici i el creixement
L'empresa, com a agent econòmic, és la unitat de producció bàsica. Contracta els factors productius, sobretot treball, i així elabora els béns i serveis. De les tres activitats bàsiques que es duen a terme a les economies (produir, distribuir i consumir), l'empresa se n'encarrega de les dues primeres.
L'objectiu bàsic de l'empresa capitalista és obtenir beneficis, és a dir, tenir els màxims ingressos amb els mínims costos possibles. Aquest objectiu ha guiat les empreses des del principi de l'existència del sistema, i no te per què ser un objectiu dolent per sí mateix, ja que ajuda a estalviar recursos a la societat: si les empreses intenten produir amb els mínims recursos possibles, tots sortirem guanyant. El problema és que la lògica del sistema (només funciona si cada cop es produeix més, no pot funcionar amb un nivell de producció constant), ha portat a que uns altres objectius fonamentals de l'empresa capitalista siguin el CREIXEMENT constant i la cerca de PODER DE MERCAT. Dins un sistema que creix i creix (en producció), o com a mínim ho intenta, i sota la pressió de fer créixer any rere any també la xifra de beneficis, les empreses busquen créixer inevitablement per tenir cada cop més quota de mercat (més clients en comparació amb la competència), i així augmentar el seu nivell d'ingressos. El fet que les empreses siguin cada cop més grans (les que no aconsegueixen créixer poden morir a segons quins mercats) afavoreix també que tinguin cada cop més poder de mercat, que vol dir que poden decidir què fer amb els preus, que els és possible vendre més car que si tinguessin més competència. I cap d'aquests dos fenomens són positius per als consumidors, les condicions laborals arreu del món o el medi ambient, com podeu imaginar.
-Les famílies com a agents econòmics: tres possibles papers
De les tres activitats bàsiques que es porten a terme en una economia, les famílies o economies domèstiques desenvolupen sobre tot la de CONSUM, és a dir, compren els béns i serveis que produeixen les empreses. Decideixen quins en compraran en funció, sobretot, dels seus gustos i de la renda de què disposin.
Però, donat que les famílies no només participen en les activitats de consum, sinó també de forma molt important en les de producció i distribució (aportant els factors que s'hi necessiten), podem dividir les economies domèstiques en tres tipus diferenciats: els CONSUMIDORS PURS, aquells que no participen en el procés productiu sinó que es limiten a consumir (estudiants, jubilats...) ; els EMPLEATS, que aporten treball a les empreses a canvi d'un salari (la major part de les famílies en compta amb almenys un, ja que els salaris representen la font principal d'ingressos d'aquest agent); i els EMPRESARIS I RENDISTES, que aporten a la producció factors diferents del treball, és a dir, capital o recursos naturals. Els empresaris hi aporten capital, i els rendistes sobretot construccions i sòl.
-El sector públic com a agent econòmic
Quan a una economia hi ha sector públic, com és el cas de la nostra, aquest s'encarrega, sobre tot, de tres funcions:
- De vetllar perquè el mercat sigui eficient, és a dir, posi preus que reflecteixin el que de debò valen les coses, sobretot (per exemple, subvencionant béns i serveis que tenen uns beneficis socials que les empreses privades no tindrien en compte en decidir quina quantitat en produeixen, perquè aquests beneficis socials no es tradueixen en beneficis monetaris).
- De proporcionar béns públics purs, que són aquells que cap empresa privada produirà, ja veurem per què a temes posteriors (per exemple, els semàfors).
- De vetllar per una major equitat del sistema d'economia de mercat, que per si sol distribueix les rendes d'una manera molt desigual, tot redistrbiunt-les.
Per portar a terme aquestes tres funcions, compte amb les eines següents:
- Impostos i cotitzacions, que serveixen per obtenir diners, però de manera que aquelles persones que tenen rendes més altes en paguin més, per col·laborar també amb la funció d'equtitat.
- Despeses públiques, en coses tan importants com ara la sanitat o l'educació.
- Capacitat de regular l'economia mitjançant lleis (que regulin, per exemple, el preu dels lloguers dels habitatges).
- El Flux Circular de la Renda: transaccions que hi representem
Els agents econòmics (famílies, empreses, Estat) no viuen aïllats, evidentment, sinó que intercanvien béns i diners permanentment, fent funcionar el sistema econòmic i donant lloc al anomenat Flux Circular de la Renda. El Flux Circular de la Renda, com a model, representa el flux continu de béns, serveis, factors i diners que existeix entre els agents econòmics, i quins fluxos són contraprestació de quins.
Al FCR hi ha tres tipus de transaccions:
1- Les que reflecteixen compravendes de béns i serveis: les famílies paguen diners a les empreses a canvi d'allò que compren.
2- Les que reflecteixen compravendes dels factors de producció: les famílies, o altres empreses, ofereixen els factors de producció de què disposen, a canvi de diners.
3- El generat per les prestacions que dóna el sector públic a famílies i empreses, i els impostos i taxes que en recapta.
El model de FCR que reflecteix tots els tipus de transaccions que hi ha al sistema és aquest (proposta pròpia):
NOTES PER ENTENDRE EL MODEL DEL FLUX CIRCULAR DE LA RENDA:
1- Quan una família consumeix un bé o una empresa contracta un factor, aquestes transaccions s'han de reflectir amb dues fletxes, al mercat corresponent (béns i serveis a dalt, factors a baix): una per representar el bé o factor que s'intercanvia i una altra (en línia discontínua al diagrama) per representar els diners que se'n donen a canvi.
2- Quan el sector públic cobra impostos, o quan distribueix béns públics o ajuts, aquestes operacions no són intercanvis que pertanyin a cap mercat, sinó que les reflectim a la part mtja del diagrama, ja que són pròpies només del sector públic, que no intercanvia una cosa per l'altra. D'una banda es paguen els impostos i de l'altra es reben els béns públics, però no és un intercanvi, i per tant aquestes són les úniques operacions que es representen només amb una fletxa.
3- El sector públic, quan actua com a tal, dèiem que no opera ni al mercat de béns ni al de factors. Però a vegades sí compra béns o contracta factors, tant pel seu propi funcionament com per poder prestar els serveis públics. En aquests casos està actuant no com a sector públic (des del punt de vista de la divisió que fem dels agents econòmics), sinó com a empresa, i així ho representem al FCR.
4- Quan les empreses compren béns de capital o intermedis ho fan a altres empreses, i per això aquestes transaccions les representem amb dues fletxes (la d'aquests tipus de béns i serveis, i la dels diners) que entren i surten del quadre de "Empreses".
- El sistema d'economia de mercat o capitalista pur: com funciona?
En aquest sistema les tres preguntes bàsiques es contesten de manera automàtica als MERCATS. Un mercat existeix en el moment que té lloc qualsevol intercanvi lliure de béns, serveis o factors, i funciona en aquest sistema de la manera següent:
1- Els venedors oferiran als mercats de béns i serveis allò que es demani i que resulti rendible després de cobrir els costos
2- Els consumidors hi adquiriran els béns i serveis que necessitin, en comparant qualitats i preus, dins les seves possibilitats de renda.
3- Els factors s’oferiran al mercat de factors, i els contractaran els empresaris que els necessitin. Qualsevol individu pot comprar factors i convertir-se en oferent al mercat del bé o servei que vulgui.
4-Els oferents i els demandants de qualsevol bé, servei o factor es posaran d’acord en el preu i la quantitat òptims per a aquell mercat, tot arribant-se a una quantitat d’equilibri que serà la que produeixin els productors i un preu d’equilibri al que es vendran els productes, i que seran els i les més rendibles per a totes les parts.
5- Si canvien l’oferta o la demanda de qualsevol bé, servei o factor (si canvien els gustos, per exemple) canviarà l’equilibri de mercat i per tant el preu i/o la quantitat d’equilibri.
Llavors, com es solucionen els problemes econòmics bàsics a aquest sistema?
QUÈ PRODUIR: Ho determina la combinació del que el públic necessita o vol (demanda) i el que resulta rendible produir després de cobrir costos (oferta).
COM PRODUIR: Les empreses privades són les que produeixen tot, i donat que han d’aconseguir els factors als mercats de factors a un preu determinat, intentaran minimitzar el cost de la producció tot fent servir la mínima quantitat possible, o triant els més barats, o invertint en tecnologies que a llarg termini facin més barata la producció de cada unitat de producte.
PER A QUI PRODUIR: Els béns i serveis que es produeixen en aquest sistema són per a qui pugui pagar-los. Són els preus i les rendes de les persones els que determinen per tant aquesta distribució.
- Avantatges i inconvenients de l'economia de mercat
AVANTATGES
La llibertat de producció i consum: qualsevol individu pot consumir i produir el que vulgui dins de les seves possibilitats de renda. Els productes que hi haurà al mercat, a més de ser els que el públic desitgi (ja que seran els que resultarà rendible produir), seran molt diversos en característiques i preus.
-L'economia planificada
Aquest sistema va estar vigent a tot l’est d’Europa i a la Xina fins als finals dels anys vuitanta. Actualment bàsicament està vigent a Cuba. Les seves característiques principals són:
- Avantatges i inconvenients de l'economia planificada
AVANTATGES
- El sistema d'economia mixta
Les enormes desigualtats que va originar el capitalisme pur fins a mitjan segle XX i la ineficiència del sistema de planificació central tal i com es va aplicar expliquen que al món el sistema que hagi tingut més èxit i estigui més present sigui un sistema intermedi anomenat d’economia mixta.
En una economia mixta el sector privat i el públic col·laboren en contestar les preguntes bàsiques de l’economia. En general aquestes es contesten igual que al capitalisme pur, ja que els mercats i el sistema de preus són així mateix els pilars bàsics del sistema, però es reserven al sector públic les funcions següents per intentar frenar els danys dels grans inconvenients del capitalisme:
- Què defensava en realitat Adam Smith?
Aquest economista del segle XVIII és el primer que va defensar els avantatges del mercat com a motor de l’economia. Ell deia que el mercat és com una “mà invisible” que fa que, encara que cadascú busqui només el seu propi benefici, l’acord que necessàriament ha d’acabar existint entre l’oferta i la demanda quan s’intercanvien els béns assegura que el que s’acabi produint i al preu que s’acabi venent afavoreix tothom. Era un ferm defensor de la llibertat d’empresa i consum com a eines per arribar a aquestes produccions òptimes per a tothom, si bé ha estat un autor molt malinterpretat. Ell defensava el mercat en oposició al sistema en què ell havia crescut, encara feudalista, en què ningú tenia la llibertat per produir el que volgués i els diners a dures penes circulaven, i per tant la classe mitjana no podia començar a existir. Mai va tenir res en contra de la intervenció de l’estat a l’economia, donat que mai va viure el capitalisme pur del que parlava la seva doctrina i per tant mai va estudiar ni viure cap dels seus inconvenients.
Tema anterior Tema següent
1- Quan una família consumeix un bé o una empresa contracta un factor, aquestes transaccions s'han de reflectir amb dues fletxes, al mercat corresponent (béns i serveis a dalt, factors a baix): una per representar el bé o factor que s'intercanvia i una altra (en línia discontínua al diagrama) per representar els diners que se'n donen a canvi.
2- Quan el sector públic cobra impostos, o quan distribueix béns públics o ajuts, aquestes operacions no són intercanvis que pertanyin a cap mercat, sinó que les reflectim a la part mtja del diagrama, ja que són pròpies només del sector públic, que no intercanvia una cosa per l'altra. D'una banda es paguen els impostos i de l'altra es reben els béns públics, però no és un intercanvi, i per tant aquestes són les úniques operacions que es representen només amb una fletxa.
3- El sector públic, quan actua com a tal, dèiem que no opera ni al mercat de béns ni al de factors. Però a vegades sí compra béns o contracta factors, tant pel seu propi funcionament com per poder prestar els serveis públics. En aquests casos està actuant no com a sector públic (des del punt de vista de la divisió que fem dels agents econòmics), sinó com a empresa, i així ho representem al FCR.
4- Quan les empreses compren béns de capital o intermedis ho fan a altres empreses, i per això aquestes transaccions les representem amb dues fletxes (la d'aquests tipus de béns i serveis, i la dels diners) que entren i surten del quadre de "Empreses".
- El sistema d'economia de mercat o capitalista pur: com funciona?
En aquest sistema les tres preguntes bàsiques es contesten de manera automàtica als MERCATS. Un mercat existeix en el moment que té lloc qualsevol intercanvi lliure de béns, serveis o factors, i funciona en aquest sistema de la manera següent:
1- Els venedors oferiran als mercats de béns i serveis allò que es demani i que resulti rendible després de cobrir els costos
2- Els consumidors hi adquiriran els béns i serveis que necessitin, en comparant qualitats i preus, dins les seves possibilitats de renda.
3- Els factors s’oferiran al mercat de factors, i els contractaran els empresaris que els necessitin. Qualsevol individu pot comprar factors i convertir-se en oferent al mercat del bé o servei que vulgui.
4-Els oferents i els demandants de qualsevol bé, servei o factor es posaran d’acord en el preu i la quantitat òptims per a aquell mercat, tot arribant-se a una quantitat d’equilibri que serà la que produeixin els productors i un preu d’equilibri al que es vendran els productes, i que seran els i les més rendibles per a totes les parts.
5- Si canvien l’oferta o la demanda de qualsevol bé, servei o factor (si canvien els gustos, per exemple) canviarà l’equilibri de mercat i per tant el preu i/o la quantitat d’equilibri.
Llavors, com es solucionen els problemes econòmics bàsics a aquest sistema?
QUÈ PRODUIR: Ho determina la combinació del que el públic necessita o vol (demanda) i el que resulta rendible produir després de cobrir costos (oferta).
COM PRODUIR: Les empreses privades són les que produeixen tot, i donat que han d’aconseguir els factors als mercats de factors a un preu determinat, intentaran minimitzar el cost de la producció tot fent servir la mínima quantitat possible, o triant els més barats, o invertint en tecnologies que a llarg termini facin més barata la producció de cada unitat de producte.
PER A QUI PRODUIR: Els béns i serveis que es produeixen en aquest sistema són per a qui pugui pagar-los. Són els preus i les rendes de les persones els que determinen per tant aquesta distribució.
- Avantatges i inconvenients de l'economia de mercat
AVANTATGES
La llibertat de producció i consum: qualsevol individu pot consumir i produir el que vulgui dins de les seves possibilitats de renda. Els productes que hi haurà al mercat, a més de ser els que el públic desitgi (ja que seran els que resultarà rendible produir), seran molt diversos en característiques i preus.
- L’eficiència del sistema, entesa com a produir el màxim possible amb el menor ús de recursos productius. Aquesta eficiència la fa possible la competència entre empreses i el fet que els consumidors volen pagar el mínim possible pels productes, raó per la què aquesta eficiència es tradueix també en preus el més baixos possible.
- El sistema de preus fa possible que els excedents i les escassetats de productes no durin gaire, ja que si les empreses tenen massa magatzem d’un producte el seu preu baixarà fins que aquests es buidin, i a la inversa.
- La renda no es distribueix de forma equitativa. La renda es distribueix en funció de com estan repartits els recursos (qui té terra, capital o és capaç de treballar) i dels salaris vigents, entre els què a més existeixen unes diferències enormes no sempre justes. De fet part de la població no té assegurada la feina, ja que ha d’aconseguir-la competint al mercat.
- El mercat no en tots els casos assegura l’eficiència de la producció : el mercat sense cap control genera el que en economia es coneix com a errors de mercat, que estudiarem detingudament més endavant aquest curs. Els més importants són:
- Les conseqüències negatives de la producció que no té en compte i a les que no posa preu fan del capitalisme un sistema insostenible (si s’incloguéssin als preus dels productes el seu veritable cost, inclosos els recursos que fa malbé sense pagar-los i no només els que sí paga l’empresari, el mercat sí seria eficient en aquests sentit i es produiria a un ritme que faria sostenible aquesta producció).
- El sistema tal i com funciona permet que es formin conglomerats empresarials enormes que concentren massa poder i controlen els preus (sobretot mitjançant un ús massiu de la publicitat), que acaben sent molt més alts que els que asseguraria un sistema realment basat en la competència.
- El capitalisme tendeix a ser inestable perquè es basa en que els empresaris inverteixen els seus diners en capital (per exemple màquines) sense conèixer del tot la situació en què vendran els productes, ja que la inversió és anterior en el temps, de manera que tot el sistema depèn de les expectatives d’éssers humans i no només de factors més predictibles. Aquest factor fa del capitalisme un sistema molt més inestable per la seva importància en el sistema financer: tota l’activitat econòmica real, i per tant els llocs de treball de la gran majoria de la població, depèn que la pugui finançar el sistema financer, que hi hagi diners al sistema bancari per poder demanar-los prestats i poder invertir-los i produir els béns i serveis. I donat que es tracta d’un sector extremadament sensible a les expectatives i voluntats d’agents que s’hi juguen els diners sense cap interès en l’economia real i a més sense pràcticament control per part de l’Estat, les crisis hi són molt freqüents, afectant directament als sectors productius i a la vida de la gent.
-L'economia planificada
Aquest sistema va estar vigent a tot l’est d’Europa i a la Xina fins als finals dels anys vuitanta. Actualment bàsicament està vigent a Cuba. Les seves característiques principals són:
- Pràcticament no existeix la propietat privada. La gran majoria dels recursos productius pertanyen a l’Estat, que, mitjançant l’Agència de Planificació, els reparteix entre les fàbriques perquè puguin produir el que se’ls exigeix.
- És per tant també l’Agència de Planificació la que ordena a cada fàbrica què ha de produir i quina quantitat.
- Les empreses no actuen pensant en maximitzar els beneficis i per tant tampoc en minimitzar els costos, només volen complir el que se’ls exigeix pel que fa a les quantitats amb els recursos que se’ls han donat.
- Els preus els fixa també l’Estat, i no reflecteixen ni l’oferta ni la demanda que té un producte.
- Les rendes són força igualitàries, de manera que tothom cobra un sou molt similar.
- Les feines es reparteixen en funció de la formació i experiència de cada persona, però, com que és l’Estat qui decideix les produccions i per tant quines feines existeixen, sempre hi ha feina per a tothom.
- L’Estat proveeix tos els serveis bàsics a tota la població: educació, sanitat i fins i tot habitatge (que s’haurà d’anar pagant poc a poc, però a un preu raonable decidit per l’Estat)
- Encara que históricament mai no s’ha donat aquest sistema econòmic sense anar acompanyat d’una dictadura, no existeix cap raó teòrica perquè no es pugui donar en democràcia.
- Avantatges i inconvenients de l'economia planificada
AVANTATGES
- La distribució de la renda és més justa que la del capitalisme, ja que ningú pot ser propietari dels recursos i els salaris són igualitaris; en aquestes societats no hi ha pobres ni rics
- No existeix l’atur
- Tota la població té totes les necessitats bàsiques cobertes
- Ineficiència: com que ningú s’emporta els beneficis de les empreses i com que els preus no indiquen quins recursos són els més valuosos o escassos, no hi ha incentius per produir eficientment, és a dir, fent servir pocs recursos, i existeix un problema crònic de malbaratament d’aquests que poc a poc va anar fent insostenible el sistema. L’enorme aparell burocràtic que es va anar originant també va contribuir a la ineficiència del sistema (un sector públic que ho havia de controlar tot va comportar cada cop més i més obligacions d’omplir paperassa i de passar per procediments costosos en temps i diners per prendre decisions a les fàbriques i empreses en general)
- Falta de llibertat: tant de producció (com que no existeixen les empreses de propietat privada ningú té la llibertat de engegar-ne una) com de consum (no existeix la competència entre empreses perquè en ser totes de l’Estat només existeix una marca que produeixi cada producte, de manera que el consumidor no pot comparar ni triar)
- Desigualtats reals: encara que el funcionament del sistema conceptualment impossibilita l’existència de rics i pobres, el fet que només hagi existit acompanyat de dictadures és el responsable que en realitat sí s’hagi originat cada cop que s’ha posat en pràctica una classe social poderosa i amb més recursos lligada al partit comunista que governava.
- El sistema d'economia mixta
Les enormes desigualtats que va originar el capitalisme pur fins a mitjan segle XX i la ineficiència del sistema de planificació central tal i com es va aplicar expliquen que al món el sistema que hagi tingut més èxit i estigui més present sigui un sistema intermedi anomenat d’economia mixta.
En una economia mixta el sector privat i el públic col·laboren en contestar les preguntes bàsiques de l’economia. En general aquestes es contesten igual que al capitalisme pur, ja que els mercats i el sistema de preus són així mateix els pilars bàsics del sistema, però es reserven al sector públic les funcions següents per intentar frenar els danys dels grans inconvenients del capitalisme:
- Oferir béns públics: hi ha béns que el mercat no produeix en la quantitat suficient o a un preu que la societat consideri just perquè no posa preu per si mateix als beneficis que generen, per no ser monetaris. És el cas de l’educació, la sanitat o les infraestructures portuàries o de qualsevol tipus.
- Redistribuir la renda: l’Estat porta a terme tot tipus d’activitats per fer menys greus les diferències de renda entres els individus: impostos que graven més les rendes més altes, pensions de jubilació i atur, ajuts de tot tipus a famílies desfavorides…
- Estabilitzar els cicles econòmics: com que l’activitat econòmica presenta de manera automàtica fases de creixement i recessió, el sector públic engega polítiques monetàries o fiscals que intentin frenar la caiguda de la producció i el consum en moments de crisi (consumint més ell i donant més ajudes directes, bàsicament) i refredar l’augment de la producció per frenar la pujada de preus quan l’economia està en expansió. Des que el món va entrar en la última gran crisi econòmica, però, aquesta funció s’està posant molt en dubte, ja que molts Estats (europeus, sobretot, així com la seva autoritat monetària comú) van optar des d’un moment donat per retallar l’activitat del sector públic precisament quan l’economia més s’enfonsava, fent la crisi encara més profunda. La raó és que s’ha donat prioritat a la moderació del dèficit públic per davant de l’activació de l’activitat econòmica, de manera que la funció estabilitzadora de l’Estat ha desaparegut pràcticament a nivell pràctic.
- Què defensava en realitat Adam Smith?
Aquest economista del segle XVIII és el primer que va defensar els avantatges del mercat com a motor de l’economia. Ell deia que el mercat és com una “mà invisible” que fa que, encara que cadascú busqui només el seu propi benefici, l’acord que necessàriament ha d’acabar existint entre l’oferta i la demanda quan s’intercanvien els béns assegura que el que s’acabi produint i al preu que s’acabi venent afavoreix tothom. Era un ferm defensor de la llibertat d’empresa i consum com a eines per arribar a aquestes produccions òptimes per a tothom, si bé ha estat un autor molt malinterpretat. Ell defensava el mercat en oposició al sistema en què ell havia crescut, encara feudalista, en què ningú tenia la llibertat per produir el que volgués i els diners a dures penes circulaven, i per tant la classe mitjana no podia començar a existir. Mai va tenir res en contra de la intervenció de l’estat a l’economia, donat que mai va viure el capitalisme pur del que parlava la seva doctrina i per tant mai va estudiar ni viure cap dels seus inconvenients.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
