Economia: coses complicades d'entendre

L'economia. La necessitat de triar.

- Què estudia exactament l'economia
L'economia estudia l'escassetat, perquè estudia com administrar el recursos per satisfer les nostres necessitats, i els recursos són escassos sempre. L'escassetat és universal. A totes les societats, tots els països, totes les èpoques, tots els problemes que comporten una tria entre recursos, hi ha escassetat. Això no vol dir que hi hagi pocs recursos, perquè l'escassetat no és un concepte absolut (que parli de si hi ha molt o poc d'alguna cosa), sinó un concepte relatiu, parla del fet que sempre hi ha menys recursos que necessitats, per molt que n'hi hagi, dels primers. Diem que tots els recursos són escasos perquè, tinguem els que tinguem, sempre tenim més necessitats que recursos. I el que estudia l'economia és precisament el fet que, donada aquesta escassetat, sempre que hi ha un problema econòmic hem de TRIAR quines necessitats satisfer i amb quins factors. Si a una situació hi ha recursos per satisfer totes les necessitats existents, llavors no hi ha escassetat, no cal decidir res, i l'economia no en té res a estudiar.
L'escassetat absoluta de recursos, el fet que hi ha països que en té una quantitat molt petita i té problemes per resoldre les necessitats bàsiques de la població, és un problema important, però de naturalesa diferent. Quan parlem d'escassetat a economia, gairebé sempre en parlem de la relativa.

​- Per què diem que el treball és l'únic factor productiu bàsic
Perquè sempre hi està present, a qualsevol producció. Pot haver-hi serveis que es presten sense la intervenció de cap altre factor (un massatge, una classe al parc...), però no pot haver-hi cap resolució de necessitats, cap procés de producció de béns o serveis, en què no hi sigui present. 

​- Com puc diferenciar un bé de capital d'un bé intermedi?
El capital és tot allò que, d'una banda, està produït per l'ésser humà, és a dir, no és un recurs natural, però que, de l'altra, serveix per produir, no per consumir. En cas contrari, seria un bé. Exemples de capital són les màquines, les eines, la caixa registradora del súper, la taula de la cafeteria (que s'ha comprat per prestar un servei de dinars, no per fer-la servir al menjador de casa, cas en què seria un bé) o els diners invertits en els mitjans de producció.
Però llavors, els ingredients que tinc al meu  bar per fer els esmorzars, què son? Sembla que podrien ser capital, perquè estan elaborats i serveixen per produir...però no, perquè formaran part del producte final, no com a eina, sinó com a part. Es consideren béns intermedis.

- Classificació de les necessitats humanes: 
Les necessitats, és a dir, la sensació que ens falta alguna cosa sempre que aquesta sensació vagi acompanyada de l'impuls de satisfer-la, diem que són il·limitades, en economia. Això és perquè el terme "necessitat" no el fem servir per definir allò que és realment imprescindible per sobreviure, sinó qualsevol sensació que els humans estiguem disposats a fer algun esforç per satisfer.
Tenint al cap això, diem que l'ampli ventall de necessitats humanes el podem classificar segons:
·De qui sorgeixen: si és l'individu qui sent aquesta necessitat per sí mateix i la pot satisfer ell o ella individualment, llavors les necessitats poden ser NATURALS, si venen del seu cos (menjar, dormir, protegir-se del fred...), o SOCIALS, si aquestes necessitats li venen pel fet de viure en societat (celebrar el nadal, tenir amics, ser reconegut a la feina..) . En canvi, si les necessitats no les sent cada individu sinó que neixen del propi grup, en tenim de COL·LECTIVES si resolen mancances del grup però que també tenen els individus per separat (com ara un autobus o un hospital) o PÚBLIQUES si els individus per separat no consideren que les tinguin, com ara la policia o la justícia.
·La seva naturalesa: les necessitats seran PRIMÀRIES si d'elles depèn la conservació de la vida i SECUNDÀRIES si no és així. Les primàries han estat sempre les mateixes, a tot arreu i al llarg de tota la història. 

- És el mateix una necessitat natural que una primària?
No. Les primàries són les que, si no es satisfan, es corre el risc de perdre la vida. Les naturals depenen del cos, i és cert que la majoria, o les més importants, són també primàries (menjar, dormir...). Però no totes ho són. Exemples d'això són tallar-se les ungles, o el cabell. 

- Quina és la diferència entre una necessitat col·lectiva i una de pública?
Les necessitats col·lectives, així com les públiques, sorgeixen perquè les persones vivim en societat; per això les classifiquem de manera diferent que les que sorgeixin dels propis individus. Per definició, per tant, tant unes com les altres seran resoltes amb béns o serveis que atenguin un grup de persones, i mai un sol individu. 
Entre elles, però, també cal diferenciar-les, i és aquí on a vegades trobem més problemes. Una necessitat col·lectiva és una necessitat que té un grup de persones, però que ja  tenia cada individu que forma el grup. Un bon exemple és el tren. El tren resol la necessitat de transport, que és una necessitat que té per separat cada individu que el fa servir. Malgrat això, no és una necessitat individual, que existeixin trens. Sorgeix del grup, però a través de cadascun (o molts) dels seus components.
Les necessitats públiques, però, són aquelles que no neixen dels components dels grups sinó del grup en sí mateix: jo no crec que tingués aquesta necessitat si visqués sol; només la tinc perquè visc en grup. Exemples perfectes són la justícia o la policia. Volem que existeixin pel fet que vivim tots junts i d'alguna manera no es refiem els uns dels altres, però no es tracta d'una necessitat que tinguem cadascú per separat. 

- Són sempre les mateixes les necessitats secundàries?
No. Les necessitats primàries sí són les mateixes a qualsevol país del món o moment de la història; les secundàries es diferencien, però, precisament perquè canvien segons el moment o lloc on haguem nascut.

- Què caracteritza un bé econòmic?
Igual que l'economia el que estudia és l'escassetat, els béns econòmics es caracteritzen perquè són escassos, que ja sabem que en economia això vol dir que n'hi ha menys dels que necessitem, n'hi hagi molts o pocs en termes absoluts. El resultat d'aquesta escassetat és que, com que no hi ha tots els béns econòmics que voldríem, estem disposats a pagar per ells. I això és el que els converteix, a més, en apropiables (els lliures, en no existir-ne l'escassetat, no estem disposats a pagar-los, i per tant no cal establir de qui són; els podem aconseguir sempre que vulguem). En aquest sentit, és útil recordar que un bé pot ser lliure o econòmic segons el context: una flor es paga, a la ciutat! 

- Què vol dir que un bé de capital no satisfa directament les necessitats humanes?
​Vol dir que serveix per produir béns de consum. Els de consum sí les satisfaran directament, i per tant podem dir que els de capital ho fan indirectament.

- Què fa que un problema tingui caràcter econòmic? 
​Hi ha un problema econòmic sempre que hi hagi un recurs escàs sobre el què decidir, és a dir, sempre que n'hi hagi menys que necessitats a resoldre i s'hagi de triar per a quina el farem servir. Per exemple, si un estudiant no sap si sortir amb els amics o quedar-se estudiant el dia abans d'un examen, té un problema econòmic (en el sentit que el pot estudiar l'economia), perquè disposa d'un recurs escàs (el temps) i dues necessitats que podria resoldre amb aquest temps: la de divertir-se i la d'aprovar, però que no pot resoldre alhora. Haurà de triar. 

- Per què té pendent negatiu la Frontera de Possibilitats de Producció?
La Frontera de Possibilitats de Producció representa les quantitats màximes que una economia pot produir de dos béns donats amb una tecnologia determinada, quan es fan servir tots els recursos. Els seus punts representen parelles de quantitats produïdes dels dos béns, els que es trobin als eixos de coordenades. El seu pendent serà, per tant, sempre negatiu, perquè com més produïm d'un dels dos béns amb els mateixos recursos (sobre la frontera sempre estan tots emprats, per definició), menys podrem, lògicament, produir-ne de l'altre.

- Què entenem per creixement econòmic en el model FPP? Què el pot causar?
En el model FPP, i moltes vegades en economia, es parla de creixement econòmic fent referència no al creixement de la producció en sí, que pot ser baixa per exemple per falta de demanda, sinó al creixement de la capacitat màxima de produir. Créixer en el sentit de produir més és relativament fàcil, si no s'estan aprofitant els recursos com es podria: el més complicat és augmentar la capacitat màxima de l'economia per produir quan s'està fent tot bé.
En aquest sentit de creixement (el que fa que la FPP es desplaci paral·lelament cap a fora), aquest només pot venir donat o PER UNA MILLORA TÈCNICA que permeti produir més amb els mateixos recursos, O PER UN AUGMENT DELS RECURSOS DISPONIBLES, ja siguin de recursos naturals, treball o capital.

- Què és la "terciarització" de l'economia?
Diem així del procés experimentat des de la Revolució Industrial per les economies que anomenem "desenvolupades", des del punt de vista dels sectors econòmics i el seu pes dins la producció total del país. Aquestes economies compten avui dia (fins i tot en el cas de les més industrialitzades, com ara Alemanya) amb un sector serveis majoritari, degut als enormes augments de productivitat que la tecnologia va anar possibilitant als sectors primari i secundari,  que van desplaçar la mà d'obra cap al terciari.
​
Tema  següent

Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.