Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
Classes d'empreses
Les empreses es poden classificar segons 4 criteris
Les empreses poden pertànyer al sector primari, secundari o terciari segons sigui la naturalesa de la seva activitat: pertanyeran al primari si obtenen els recursos directament de la natura, al secundari si existeix transformació dels recursos que obtenen (provinguin d'on provinguin) en bens de consum o capital i al terciari si els bens que produeixen són intangibles, és a dir, si el que ofereixen són serveis.
En segon lloc, les empreses poden ser grans, mitjanes o petites segons la seva mida. El problema d'aquest criteri de classificació és que és molt relatiu. Com es mesura la mida d'una empresa? Pot ocórrer que si ens fixem en el nombre d'empleats que té una empresa resulti ser petita, però que segons la facturació (ingressos per vendes) o la xifra de benefici resulti ser mitjana o fins i tot gran. I hi ha molts més indicadors en què ens podríem fixar: xifra de capital, volum de vendes, volum de producció, nombre de sucursals...per això, per harmonitzar les classificacions de les empreses segons la seva mida de tots els països de la zona, la UE va proposar els criteris següents: una empresa serà una microempresa quan tingui menys de 10 treballadors, sempre que ni el seu volum de negoci (ingressos per vendes en un any, novament) ni el seu patrimoni total superin els 2 milions d'euros de valor. Serà, en canvi, una empresa petita si té entre 10 i 49 treballadors, sempre que cap de les xifres abans esmentades superin els 10 milions d'euros de valor. Si te entre 50 i 249 treballadors i ni el seu patrimoni no supera els 43 milions d'euros ni el seu volum de negoci no en supera els 50, es tractarà d'una empresa mitjana. Per valors més grans de qualsevol d'aquestes tres xifres, parlarem d'una gran empresa. Una reflexió interessant: encara que les empreses grans tenen un pes sobre l'economia molt més gran per sí mateixes, la importància de les PIMES (petites i mitjanes empreses) és fonamental, ja que suposen la immensa majoria de la producció i l'oferta de llocs de treball del nostre país (el 2011, el 99,9% de les empreses espanyoles eren PIMES, i el 78,7% dels empleats treballaven per a aquest tipus d'empreses, sent la mitjana europea del 67,1%).
En tercer lloc, podem classificar les empreses segons de qui sigui el seu capital, és a dir, qui sigui el seu propietari. La majoria de les empreses al nostre sistema econòmic són privades, que vol dir que el seu capital és propietat de particulars, ja sigui tot d'una sola persona o de multitud d'elles com en el cas de les societats anònimes. Les empreses públiques són aquelles propietat d'entitats públiques, és a dir, l'estat, les CCAA, els ajuntaments, la Seguretat Social o altres empreses públiques. Les empreses públiques ho solen ser perquè es tracta de monopolis naturals, de manera que, en ser més beneficiós per a la societat que el servei en qüestió el proporcioni una sola empresa, es considera més just que aquesta empresa sigui de titularitat pública i que els beneficis derivats de la prestació d'aquests servei puguin així revertir en la pròpia societat. Exemples a Espanya són RENFE, Correus, les televisions i ràdios públiques, ADIF (infraestructures ferroviàries), Paradores Nacionales, SEPI (que posseeix al seu torn diverses empreses públiques, com ara l'agència EFE).
En quart lloc, podem classificar les empreses en funció de la seva forma jurídica. La forma jurídica no és ni més ni menys que la fórmula legal que cadascuna ha pres, que serà bàsicament la que més s'adeqüi a les seves característiques. Podria ser com si a l'institut hi hagués diferents fórmules de matriculació: una per treure's el batxillerat en dos anys, una altra en tres anys... si fos així, cada alumne es matricularia am la fórmula que li convingués més segons la seva situació personal, ja que cadascuna comportaria uns drets, però també unes obligacions diferents. Desenvoluparem les diferents formes jurídiques que existeixen un parell de punts més avall.
Abans d'entrar a saber res més de les diferents formes jurídiques, ha de quedar clar què vol dir responsabilitat limitada
Quan una persona engega una empresa amb els seus estalvis, per treballar-hi només ell i prendre totes les decisions que s'hi hagin de prendre (com pot ser el cas d'un jove que es decideixi a obrir una botiga al barri d'un producte que conegui bé, per exemple els còmics) no té la mateixa responsabilitat sobre aquesta empresa que una altra que simplement compra accions a la borsa, encara que aquesta última també es converteixi, des del moment de la compra, en propietària de l'empresa de la qual està adquirint les accions. Més endavant veurem quin tipus d'empreses tenen un i un altre tipus de responsabilitat, però des de ja heu de comprendre bé la diferència entre la responsabilitat limitada, que significa que la persona és responsable de la part de capital que ha posat, però res més (i per tant podrà perdre només això, els diners que ha posat) i la responsabilitat il·limitada, que comporta que l'empresari que la té ha de respondre de qualsevol deute que tingui l'empresa no només amb els diners que hi va posar, sinó amb tot el seu patrimoni personal. És a dir: si l'empresa no pot tornar un deute i no hi ha diners a nom de l'empresa, l'empresari haurà de pagar amb tot allò que estigui al seu propi nom.
La responsabilitat limitada, com podreu suposar, està lligada a les situacions en què el propietari només posa capital a l'empresa, però no participa de cap manera directa en la seva gestió (més enllà de les votacions que tenen lloc a les diferents assemblees de posseïdors de títols). La responsabilitat i·limitada, al contrari, està vinculada a les situacions en què el propietari fa també d'empresari, és a dir, participa de manera directa en la gestió de l'empresa (si no recordeu la diferència entre els conceptes d'empresari i propietari, podeu anar a l'últim punt d'aquesta pàgina.
Característiques principals de les formes jurídiques d'empreses que heu de conèixer
Empresa individual
L'empresa és una persona, un autònom que realitza una activitat econòmica (un dissenyador a casa seva, un fruiter que posi una fruiteria…). Els béns de l’empresa són seus, ell nés el propietari i l'empresari, perquè ho controla tot. Si l’empresa té algun deute el pagarà amb tot el seu patrimoni personal (responsabilitat, per tant, il·limitada). Mínim de socis: 1 (no té sentit parlar de socis, de fet), no hi ha capital mínim. No paguen impost de societats, perquè no ho són, sinó l'IRPF, com els treballadors per compte aliè. La raó social (nom "legal" de l'empresa) ha de ser el nom de l'empresari. El nom comercial, és a dir, el que vulguem que coneguin els clients) pot ser el que nosaltres vulguem. Això serà igual a la resta de formes jurídiques.
Empreses societàries (o societats, simplement, que són totes les que no són la individual, perquè solen tenir més d'un soci):
1- Societats mercantils (societats engegades per prestar un servei o produir un bé, però obtenint benefici en el procés) : en tenim de personalistes (tenen un o pocs propietaris, i aquests a més treballen a l'empresa. La seva personalitat, per tant, defineix la de l'empresa), que són la col·lectiva i la comanditària simple, i de capitalistes (amb un nombre elevat de socis que només hi posen capital), que són la resta. Les característiques principals de cadascuna són:
EMPRESA COL·LECTIVA (personalista)
Un nombre reduït de persones engeguen una empresa. Tots posen diners i participen en la seva gestió, encara que poden contractar gent que només treballi a l’empresa i no respongui il·limitadament dels seus deutes. Responsabilitat dels socis il·limitada, mínim de socis 2, no hi ha capital mínim. Raó social: nom dels socis, o un dels noms + “i cia” o “i companyia” + “societat col·lectiva” o “SC”.
EMPRESA COMANDITÀRIA SIMPLE (personalista)
La característica essencial és que té dos tipus de socis, els col·lectius, que hi posen diners i la gestionen (i tenen per tan responsabilitat il·limitada), i els comanditaris, que només hi posen diners i tenen la responsabilitat limitada. El nombre mínim de socis és dos (un de cada tipus) i no hi ha capital mínim. La raó social serà el nom de tots els socis col·lectius + “societat en comandita” o “s. En c.” o “s. Com.”
SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS (capitalista)
La única diferència entre aquest tipus de societat i la comanditaria simple és que el capital posat pels socis comanditaris està dividit en accions, i per tant, en aplicar-s'hi la normativa de societats anònimes, el capital mínim per constituir-la és de 60000 euros. Ha de tenir com a mínim 3 socis comanditaris i un de col·lectiu. La raó social és el nom que vulguin els socis + “Societat comanditaria per accions” o “S. en c. per a.”
SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (capitalista)
Pot estar formada per un mínim d’un soci, però està concebuda per ser gestionada per uns òrgans de govern triats per tots els socis, de manera que ho està per a un nombre de socis més gran que l’empresa col·lectiva. Els socis en principi només posen diners, no treballen a l’empresa, tret d’aquells que estan als òrgans de govern (perquè tots es poden presentar per ser elegits com a administradors). Els socis tenen responsabilitat limitada, és a dir, si l’empresa té deutes només podran perdre els diners que van posar allà, no poden perdre diners seus. El capital mínim per engegar-la és 1 euro, i està dividit en participacions, parts alíquotes que els socis han comprat i que no es poden transmetre lliurement. La raó social serà el nom que vulguin els socis + “societat de responsabilitat limitada” , l'expressió “SRL” o “SL”.
La gestió de la societat la porten dos òrgans, la JUNTA GENERAL i ELS ADMINISTRADORS. La Junta General simplement és el conjunt de tots els socis. Aquestes juntes són reunions a les que estan convocats tots però on només decidiran els que hi estiguin presents, sent les decisions que allà es prenguin definitives i obligatòries per a tots. Exemples de decisions que s'hi prenen són aprovar comptes anuals o triar els administradors. És a dir, mai no prenen decisions del dia a dia, no "porten" l'empresa, són decisions molt esporàdiques però que via l'elecció del administradors d'alguna manera estan per sobre de las d'aquests. Els administradors, en canvi, sí són els "empresaris" en el sentit que són els que prenen les decisions diàries, els que dirigeixen l'empresa. Són escollits per la Junta, i poden ser socis o no.
Una varietat molt popular avui dia és la SOCIETAT LIMITADA NOVA EMPRESA, que està pensada per facilitar la creació de petites empreses. És una societat limitada que amb un màxim de 5 socis i un capital màxim de 120 000 euros es pot constituir només mitjançant tràmits electrònics, té una fiscalitat molt favorable i se li permet portar una comptabilitat molt més simple.
SOCIETAT ANÒNIMA (capitalista)
Està concebuda per a empreses molt grans, ja que no té un nombre màxim de socis (i el capital mínim per engegar-la són 60 000 euros), encara que el mínim legal per constituir-la només n'és un. Els socis són normalment anònims, degut al seu elevat nombre. Són persones que compren accions de l’empresa, forma en que està dividit el seu capital ( títols de propietat que es poden vendre lliurement al mercat) , i que no fan més que rebre dividends –beneficis- quan l’empresa en té per repartir. Evidentment la seva responsabilitat és limitada al capital aportat. La raó social portarà l'expressió “Societat anònima” o l'abreviatura “SA” al final. Els òrgans de govern de l’empresa són la junta General i els administradors. La Junta General és la reunió (infreqüent) de tots els accionistes per prendredecisions molt importants (del mateix tipus que a la S.L.: aprovar comptes, triar administradors...) per majoria absoluta dels vots. Els vots estan repartits en funció del capital aportat. Els administradors, també de manera similar a la Societat Limitada, són els que porten l'empresa en el seu dia a dia.Aquests òrgans estan constituïts normalment per empresaris professionals que no tenen per què ser socis.
SOCIETAT LABORAL
Pot ser, al seu torn, Societat laboral de responsabilitat limitada (SLL) o Societat Anònima laboral (SAL). És una societat en què la majoria del capital social (més del 50%) és propietat dels treballadors i treballadores de l'empresa que tenen amb ella una relació de contracte indefinit. Els treballadors i treballadores, per tant, porten l'empresa. Els socis mínims són tres, dos dels quals han de ser treballadors, i l'empresa pot tenir un màxim de treballadors que serà del 25% dels socis. El capital estarà dividit en participacions o accions segons els tipus (SLL i SAL respectivament), i el capital mínim serà d'un o 60000 euros, també segons el tipus. La responsabilitat dels socis és en tot cas limitada al capital aportat.
2- Societat d'interès social: el seu objectiu prioritari, a més d'oferir un bé o servei a la societat, no és el benefici econòmic, sinó satisfer unes necessitats comunes dels membres, com a promocionar un producte amb unes característiques concretes, o facilitar l'accés al mercat a productors molt petits. D'aquest tipus nomes en tenim la societat cooperativa:
SOCIETAT COOPERATIVA
Són associacions lliures de persones per desenvolupar una activitat econòmica (en el cas de les de producció, que són les que ens interessen aquí, són petits productors que treballen un producte similar i que decideixen fer-ho conjuntament per reunir patrimoni comú, que els permeti ser més eficients davant la competència, o tenir més poder negociador amb clients o proveïdors). No tenen afany de lucre, és a dir, no obtenen beneficis extra, tots els ingressos es fan servir per pagar els sous de les persones que hi treballen i per cobrir costos de producció. El que sobra es reinverteix a l’empresa i al seu creixement. Tots els socis (que poden entrar-hi i sortir-ne lliurement) hi aporten capital i a més treballen a l'empresa. Com que no es poden repartir beneficis, els socis només cobren en forma de sou, de manera que cobraran en funció del que hi treballin però mai del capital que hagin aportat. Aquesta és una diferència molt important en la manera de funcionar d'una cooperativa, ja que a les empreses capitalistes el que s'emporten els socis sempre és proporcional als diner que van posar a l'empresa. La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat. El nombre mínim de socis és de 3 si són de primer grau (associació de persones) o 2 si en són de segon (associació, al seu torn, de cooperatives de primer grau). El capital mínim serà el que cada societat fixi en els seus estatuts. La raó social portarà l'expressió “Societat cooperativa” o “S. Coop.”.
Quina diferència existeix entre les accions i les participacions, a banda del fet que unes siguin pròpies de les societats anònimes i les altres de les societats de responsabilitat limitada?
Molts cops, després d'estudiar les característiques de les diferents formes jurídiques a classe, tothom entén que el capital de les SA es divideix en uns títols que es diuen accions mentre que el de les SL ho fa en participacions però no tothom acaba de saber en què es diferencien aquests dos tipus de títols a banda del fet obvi que pertanyen a diferents tipus d'empreses. Doncs be. aquí us plantejo clarament en què s'assemblen i en què es diferencien uns i altres títols:
Ambdós tipus de títols:
-Són parts alíquotes (iguals) del capital de l'empresa
-Són actius financers de renda variable, és a dir, la rendibilitat que obtindrà la persona que els compri no està assegurada ni es coneix en el moment de la compra sinó que dependrà dels beneficis que tingui l'empresa, ja que el que cobrarà el posseïdor del títol seran simplement dividends (beneficis repartits)
-La persona que els adquireix és propietària de l'empresa en ambdós casos, amb la qual cosa no només tindrà els drets econòmics que comentàvem, també tindrà drets polítics d'algun tipus
-Constitueixen finançament propi, és a dir, com que els seus propietaris ho són també de l'empresa, aquesta no els haurà de tornar mai els diners ni pagar interessos, només se'ls remunerarà amb els beneficis que es decideixin repartir
Només les accions:
-Són lliurement transmissibles, és a dir, els seus posseïdors les poden vendre als mercats secundaris quan vulguin (o quan trobin un comprador, més pròpiament dit). Les participacions no ho són, la persona propietària de títols d'aquest tipus ha de comptar amb el permís de tota la resta de socis abans de poder vendre'ls. A més no ho podrà fer al mercat secundari, encara que si així ho acorda amb el comprador sí ho pot fer a un valor diferent del nominal.
Com es governen les S.A. i les S.L.
En general, totes les formes jurídiques que tenen separades la funció de gestió i la propietat del capital de l'empresa (totes aquelles en què les persones que la gestionen no tenen per què ser socis, és a dir, la societat anònima i la societat de responsabilitat limitada) susciten la pregunta següent: com es governen? Si les gestionen persones que no són les propietàries de l'empresa, com es controla aquesta gestió?
En ambdós casos, d'una banda tenim la Junta general, que és la reunió de tots els socis (propietaris del capital) d'un i altre tipus d'empresa, i tenim els administradors (que en ambdós casos poden ser una o més persones, en forma de consell d'administració), que són els que la gestionen dia a dia. Aquests últims fan la seva feina, i, un cop acabat l'exercici econòmic, es reuneix la junta de socis i decideix, bàsicament (i per majoria absoluta del capital, no del nombre de socis, compte) si aprova la gestió dels administradors (o si ha de prendre mesures correctives d'algun tipus), si aprova els comptes anuals, i com es repartiran els beneficis que hagi hagut a l'esmentat exercici (o com es reinvertiran a l'empresa). La junta pot reunir-se també per qualsevol tipus de decisió excepcional que s'hagi de prendre, esclar.
Aquest seria el procés bàsic de control de la gestió. Però si teniu curiositat per saber més sobre si aquesta separació propietat control comporta problemes, us recomano llegir-vos el punt sobre el conflicte d'objectius entre propietaris i empresaris que vaig incloure al tema 1 (últim punt de la pàgina), ja que sí, aquesta separació no suposa només un risc de mala gestió de l'empresa (fàcilment evitable, en realitat, mitjançant la introducció dels incentius adequats als salaris dels empresaris, d'aquells que porten la gestió), sinó també d'incentivar pràctiques empresarials que no busquin oferir el millor producte possible, i fins i tot de caure en pràctiques il·legals, immorals, o ambdues coses.
Tema anterior Tema següent
Les empreses poden pertànyer al sector primari, secundari o terciari segons sigui la naturalesa de la seva activitat: pertanyeran al primari si obtenen els recursos directament de la natura, al secundari si existeix transformació dels recursos que obtenen (provinguin d'on provinguin) en bens de consum o capital i al terciari si els bens que produeixen són intangibles, és a dir, si el que ofereixen són serveis.
En segon lloc, les empreses poden ser grans, mitjanes o petites segons la seva mida. El problema d'aquest criteri de classificació és que és molt relatiu. Com es mesura la mida d'una empresa? Pot ocórrer que si ens fixem en el nombre d'empleats que té una empresa resulti ser petita, però que segons la facturació (ingressos per vendes) o la xifra de benefici resulti ser mitjana o fins i tot gran. I hi ha molts més indicadors en què ens podríem fixar: xifra de capital, volum de vendes, volum de producció, nombre de sucursals...per això, per harmonitzar les classificacions de les empreses segons la seva mida de tots els països de la zona, la UE va proposar els criteris següents: una empresa serà una microempresa quan tingui menys de 10 treballadors, sempre que ni el seu volum de negoci (ingressos per vendes en un any, novament) ni el seu patrimoni total superin els 2 milions d'euros de valor. Serà, en canvi, una empresa petita si té entre 10 i 49 treballadors, sempre que cap de les xifres abans esmentades superin els 10 milions d'euros de valor. Si te entre 50 i 249 treballadors i ni el seu patrimoni no supera els 43 milions d'euros ni el seu volum de negoci no en supera els 50, es tractarà d'una empresa mitjana. Per valors més grans de qualsevol d'aquestes tres xifres, parlarem d'una gran empresa. Una reflexió interessant: encara que les empreses grans tenen un pes sobre l'economia molt més gran per sí mateixes, la importància de les PIMES (petites i mitjanes empreses) és fonamental, ja que suposen la immensa majoria de la producció i l'oferta de llocs de treball del nostre país (el 2011, el 99,9% de les empreses espanyoles eren PIMES, i el 78,7% dels empleats treballaven per a aquest tipus d'empreses, sent la mitjana europea del 67,1%).
En tercer lloc, podem classificar les empreses segons de qui sigui el seu capital, és a dir, qui sigui el seu propietari. La majoria de les empreses al nostre sistema econòmic són privades, que vol dir que el seu capital és propietat de particulars, ja sigui tot d'una sola persona o de multitud d'elles com en el cas de les societats anònimes. Les empreses públiques són aquelles propietat d'entitats públiques, és a dir, l'estat, les CCAA, els ajuntaments, la Seguretat Social o altres empreses públiques. Les empreses públiques ho solen ser perquè es tracta de monopolis naturals, de manera que, en ser més beneficiós per a la societat que el servei en qüestió el proporcioni una sola empresa, es considera més just que aquesta empresa sigui de titularitat pública i que els beneficis derivats de la prestació d'aquests servei puguin així revertir en la pròpia societat. Exemples a Espanya són RENFE, Correus, les televisions i ràdios públiques, ADIF (infraestructures ferroviàries), Paradores Nacionales, SEPI (que posseeix al seu torn diverses empreses públiques, com ara l'agència EFE).
En quart lloc, podem classificar les empreses en funció de la seva forma jurídica. La forma jurídica no és ni més ni menys que la fórmula legal que cadascuna ha pres, que serà bàsicament la que més s'adeqüi a les seves característiques. Podria ser com si a l'institut hi hagués diferents fórmules de matriculació: una per treure's el batxillerat en dos anys, una altra en tres anys... si fos així, cada alumne es matricularia am la fórmula que li convingués més segons la seva situació personal, ja que cadascuna comportaria uns drets, però també unes obligacions diferents. Desenvoluparem les diferents formes jurídiques que existeixen un parell de punts més avall.
Abans d'entrar a saber res més de les diferents formes jurídiques, ha de quedar clar què vol dir responsabilitat limitada
Quan una persona engega una empresa amb els seus estalvis, per treballar-hi només ell i prendre totes les decisions que s'hi hagin de prendre (com pot ser el cas d'un jove que es decideixi a obrir una botiga al barri d'un producte que conegui bé, per exemple els còmics) no té la mateixa responsabilitat sobre aquesta empresa que una altra que simplement compra accions a la borsa, encara que aquesta última també es converteixi, des del moment de la compra, en propietària de l'empresa de la qual està adquirint les accions. Més endavant veurem quin tipus d'empreses tenen un i un altre tipus de responsabilitat, però des de ja heu de comprendre bé la diferència entre la responsabilitat limitada, que significa que la persona és responsable de la part de capital que ha posat, però res més (i per tant podrà perdre només això, els diners que ha posat) i la responsabilitat il·limitada, que comporta que l'empresari que la té ha de respondre de qualsevol deute que tingui l'empresa no només amb els diners que hi va posar, sinó amb tot el seu patrimoni personal. És a dir: si l'empresa no pot tornar un deute i no hi ha diners a nom de l'empresa, l'empresari haurà de pagar amb tot allò que estigui al seu propi nom.
La responsabilitat limitada, com podreu suposar, està lligada a les situacions en què el propietari només posa capital a l'empresa, però no participa de cap manera directa en la seva gestió (més enllà de les votacions que tenen lloc a les diferents assemblees de posseïdors de títols). La responsabilitat i·limitada, al contrari, està vinculada a les situacions en què el propietari fa també d'empresari, és a dir, participa de manera directa en la gestió de l'empresa (si no recordeu la diferència entre els conceptes d'empresari i propietari, podeu anar a l'últim punt d'aquesta pàgina.
Característiques principals de les formes jurídiques d'empreses que heu de conèixer
Empresa individual
L'empresa és una persona, un autònom que realitza una activitat econòmica (un dissenyador a casa seva, un fruiter que posi una fruiteria…). Els béns de l’empresa són seus, ell nés el propietari i l'empresari, perquè ho controla tot. Si l’empresa té algun deute el pagarà amb tot el seu patrimoni personal (responsabilitat, per tant, il·limitada). Mínim de socis: 1 (no té sentit parlar de socis, de fet), no hi ha capital mínim. No paguen impost de societats, perquè no ho són, sinó l'IRPF, com els treballadors per compte aliè. La raó social (nom "legal" de l'empresa) ha de ser el nom de l'empresari. El nom comercial, és a dir, el que vulguem que coneguin els clients) pot ser el que nosaltres vulguem. Això serà igual a la resta de formes jurídiques.
Empreses societàries (o societats, simplement, que són totes les que no són la individual, perquè solen tenir més d'un soci):
1- Societats mercantils (societats engegades per prestar un servei o produir un bé, però obtenint benefici en el procés) : en tenim de personalistes (tenen un o pocs propietaris, i aquests a més treballen a l'empresa. La seva personalitat, per tant, defineix la de l'empresa), que són la col·lectiva i la comanditària simple, i de capitalistes (amb un nombre elevat de socis que només hi posen capital), que són la resta. Les característiques principals de cadascuna són:
EMPRESA COL·LECTIVA (personalista)
Un nombre reduït de persones engeguen una empresa. Tots posen diners i participen en la seva gestió, encara que poden contractar gent que només treballi a l’empresa i no respongui il·limitadament dels seus deutes. Responsabilitat dels socis il·limitada, mínim de socis 2, no hi ha capital mínim. Raó social: nom dels socis, o un dels noms + “i cia” o “i companyia” + “societat col·lectiva” o “SC”.
EMPRESA COMANDITÀRIA SIMPLE (personalista)
La característica essencial és que té dos tipus de socis, els col·lectius, que hi posen diners i la gestionen (i tenen per tan responsabilitat il·limitada), i els comanditaris, que només hi posen diners i tenen la responsabilitat limitada. El nombre mínim de socis és dos (un de cada tipus) i no hi ha capital mínim. La raó social serà el nom de tots els socis col·lectius + “societat en comandita” o “s. En c.” o “s. Com.”
SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS (capitalista)
La única diferència entre aquest tipus de societat i la comanditaria simple és que el capital posat pels socis comanditaris està dividit en accions, i per tant, en aplicar-s'hi la normativa de societats anònimes, el capital mínim per constituir-la és de 60000 euros. Ha de tenir com a mínim 3 socis comanditaris i un de col·lectiu. La raó social és el nom que vulguin els socis + “Societat comanditaria per accions” o “S. en c. per a.”
SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (capitalista)
Pot estar formada per un mínim d’un soci, però està concebuda per ser gestionada per uns òrgans de govern triats per tots els socis, de manera que ho està per a un nombre de socis més gran que l’empresa col·lectiva. Els socis en principi només posen diners, no treballen a l’empresa, tret d’aquells que estan als òrgans de govern (perquè tots es poden presentar per ser elegits com a administradors). Els socis tenen responsabilitat limitada, és a dir, si l’empresa té deutes només podran perdre els diners que van posar allà, no poden perdre diners seus. El capital mínim per engegar-la és 1 euro, i està dividit en participacions, parts alíquotes que els socis han comprat i que no es poden transmetre lliurement. La raó social serà el nom que vulguin els socis + “societat de responsabilitat limitada” , l'expressió “SRL” o “SL”.
La gestió de la societat la porten dos òrgans, la JUNTA GENERAL i ELS ADMINISTRADORS. La Junta General simplement és el conjunt de tots els socis. Aquestes juntes són reunions a les que estan convocats tots però on només decidiran els que hi estiguin presents, sent les decisions que allà es prenguin definitives i obligatòries per a tots. Exemples de decisions que s'hi prenen són aprovar comptes anuals o triar els administradors. És a dir, mai no prenen decisions del dia a dia, no "porten" l'empresa, són decisions molt esporàdiques però que via l'elecció del administradors d'alguna manera estan per sobre de las d'aquests. Els administradors, en canvi, sí són els "empresaris" en el sentit que són els que prenen les decisions diàries, els que dirigeixen l'empresa. Són escollits per la Junta, i poden ser socis o no.
Una varietat molt popular avui dia és la SOCIETAT LIMITADA NOVA EMPRESA, que està pensada per facilitar la creació de petites empreses. És una societat limitada que amb un màxim de 5 socis i un capital màxim de 120 000 euros es pot constituir només mitjançant tràmits electrònics, té una fiscalitat molt favorable i se li permet portar una comptabilitat molt més simple.
SOCIETAT ANÒNIMA (capitalista)
Està concebuda per a empreses molt grans, ja que no té un nombre màxim de socis (i el capital mínim per engegar-la són 60 000 euros), encara que el mínim legal per constituir-la només n'és un. Els socis són normalment anònims, degut al seu elevat nombre. Són persones que compren accions de l’empresa, forma en que està dividit el seu capital ( títols de propietat que es poden vendre lliurement al mercat) , i que no fan més que rebre dividends –beneficis- quan l’empresa en té per repartir. Evidentment la seva responsabilitat és limitada al capital aportat. La raó social portarà l'expressió “Societat anònima” o l'abreviatura “SA” al final. Els òrgans de govern de l’empresa són la junta General i els administradors. La Junta General és la reunió (infreqüent) de tots els accionistes per prendredecisions molt importants (del mateix tipus que a la S.L.: aprovar comptes, triar administradors...) per majoria absoluta dels vots. Els vots estan repartits en funció del capital aportat. Els administradors, també de manera similar a la Societat Limitada, són els que porten l'empresa en el seu dia a dia.Aquests òrgans estan constituïts normalment per empresaris professionals que no tenen per què ser socis.
SOCIETAT LABORAL
Pot ser, al seu torn, Societat laboral de responsabilitat limitada (SLL) o Societat Anònima laboral (SAL). És una societat en què la majoria del capital social (més del 50%) és propietat dels treballadors i treballadores de l'empresa que tenen amb ella una relació de contracte indefinit. Els treballadors i treballadores, per tant, porten l'empresa. Els socis mínims són tres, dos dels quals han de ser treballadors, i l'empresa pot tenir un màxim de treballadors que serà del 25% dels socis. El capital estarà dividit en participacions o accions segons els tipus (SLL i SAL respectivament), i el capital mínim serà d'un o 60000 euros, també segons el tipus. La responsabilitat dels socis és en tot cas limitada al capital aportat.
2- Societat d'interès social: el seu objectiu prioritari, a més d'oferir un bé o servei a la societat, no és el benefici econòmic, sinó satisfer unes necessitats comunes dels membres, com a promocionar un producte amb unes característiques concretes, o facilitar l'accés al mercat a productors molt petits. D'aquest tipus nomes en tenim la societat cooperativa:
SOCIETAT COOPERATIVA
Són associacions lliures de persones per desenvolupar una activitat econòmica (en el cas de les de producció, que són les que ens interessen aquí, són petits productors que treballen un producte similar i que decideixen fer-ho conjuntament per reunir patrimoni comú, que els permeti ser més eficients davant la competència, o tenir més poder negociador amb clients o proveïdors). No tenen afany de lucre, és a dir, no obtenen beneficis extra, tots els ingressos es fan servir per pagar els sous de les persones que hi treballen i per cobrir costos de producció. El que sobra es reinverteix a l’empresa i al seu creixement. Tots els socis (que poden entrar-hi i sortir-ne lliurement) hi aporten capital i a més treballen a l'empresa. Com que no es poden repartir beneficis, els socis només cobren en forma de sou, de manera que cobraran en funció del que hi treballin però mai del capital que hagin aportat. Aquesta és una diferència molt important en la manera de funcionar d'una cooperativa, ja que a les empreses capitalistes el que s'emporten els socis sempre és proporcional als diner que van posar a l'empresa. La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat. El nombre mínim de socis és de 3 si són de primer grau (associació de persones) o 2 si en són de segon (associació, al seu torn, de cooperatives de primer grau). El capital mínim serà el que cada societat fixi en els seus estatuts. La raó social portarà l'expressió “Societat cooperativa” o “S. Coop.”.
Quina diferència existeix entre les accions i les participacions, a banda del fet que unes siguin pròpies de les societats anònimes i les altres de les societats de responsabilitat limitada?
Molts cops, després d'estudiar les característiques de les diferents formes jurídiques a classe, tothom entén que el capital de les SA es divideix en uns títols que es diuen accions mentre que el de les SL ho fa en participacions però no tothom acaba de saber en què es diferencien aquests dos tipus de títols a banda del fet obvi que pertanyen a diferents tipus d'empreses. Doncs be. aquí us plantejo clarament en què s'assemblen i en què es diferencien uns i altres títols:
Ambdós tipus de títols:
-Són parts alíquotes (iguals) del capital de l'empresa
-Són actius financers de renda variable, és a dir, la rendibilitat que obtindrà la persona que els compri no està assegurada ni es coneix en el moment de la compra sinó que dependrà dels beneficis que tingui l'empresa, ja que el que cobrarà el posseïdor del títol seran simplement dividends (beneficis repartits)
-La persona que els adquireix és propietària de l'empresa en ambdós casos, amb la qual cosa no només tindrà els drets econòmics que comentàvem, també tindrà drets polítics d'algun tipus
-Constitueixen finançament propi, és a dir, com que els seus propietaris ho són també de l'empresa, aquesta no els haurà de tornar mai els diners ni pagar interessos, només se'ls remunerarà amb els beneficis que es decideixin repartir
Només les accions:
-Són lliurement transmissibles, és a dir, els seus posseïdors les poden vendre als mercats secundaris quan vulguin (o quan trobin un comprador, més pròpiament dit). Les participacions no ho són, la persona propietària de títols d'aquest tipus ha de comptar amb el permís de tota la resta de socis abans de poder vendre'ls. A més no ho podrà fer al mercat secundari, encara que si així ho acorda amb el comprador sí ho pot fer a un valor diferent del nominal.
Com es governen les S.A. i les S.L.
En general, totes les formes jurídiques que tenen separades la funció de gestió i la propietat del capital de l'empresa (totes aquelles en què les persones que la gestionen no tenen per què ser socis, és a dir, la societat anònima i la societat de responsabilitat limitada) susciten la pregunta següent: com es governen? Si les gestionen persones que no són les propietàries de l'empresa, com es controla aquesta gestió?
En ambdós casos, d'una banda tenim la Junta general, que és la reunió de tots els socis (propietaris del capital) d'un i altre tipus d'empresa, i tenim els administradors (que en ambdós casos poden ser una o més persones, en forma de consell d'administració), que són els que la gestionen dia a dia. Aquests últims fan la seva feina, i, un cop acabat l'exercici econòmic, es reuneix la junta de socis i decideix, bàsicament (i per majoria absoluta del capital, no del nombre de socis, compte) si aprova la gestió dels administradors (o si ha de prendre mesures correctives d'algun tipus), si aprova els comptes anuals, i com es repartiran els beneficis que hagi hagut a l'esmentat exercici (o com es reinvertiran a l'empresa). La junta pot reunir-se també per qualsevol tipus de decisió excepcional que s'hagi de prendre, esclar.
Aquest seria el procés bàsic de control de la gestió. Però si teniu curiositat per saber més sobre si aquesta separació propietat control comporta problemes, us recomano llegir-vos el punt sobre el conflicte d'objectius entre propietaris i empresaris que vaig incloure al tema 1 (últim punt de la pàgina), ja que sí, aquesta separació no suposa només un risc de mala gestió de l'empresa (fàcilment evitable, en realitat, mitjançant la introducció dels incentius adequats als salaris dels empresaris, d'aquells que porten la gestió), sinó també d'incentivar pràctiques empresarials que no busquin oferir el millor producte possible, i fins i tot de caure en pràctiques il·legals, immorals, o ambdues coses.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
