Economia: coses complicades d'entendre
Oferta I demanda agregades. L'equilibri macroeconòmic.
-Què estudia la macroeconomia?
La macroeconomia estudia el comportament dels indicadors econòmics agregats de tot un país o societat. Aquests indicadors ens interessen perquè parlen de com va l'economia en el seu conjunt, però sobretot perquè defineixen el nivell de benestar de la població. Els més rellevants d'aquests indicadors són:
-El CREIXEMENT de la producció (l'objectiu de les polítiques de l'àmbit de la macroeconomia és que hi hagi més producció cada any, per assegurar els llocs de treball, sobretot, encara que en determinats cercles d'economistes es comença a plantejar la possible necessitat de lluitar contra la dependència d'aquest creixement continu, pel que comporta sobre la sostenibilitat del sistema).
-La INFLACIÓ o creixement sostingut dels preus: s'intenta mantenir per sota d'uns límits.
-El nivell d'OCUPACIÓ i, per tant, de DESOCUPACIÓ.
-El DÈFICIT PÚBLIC: es dóna quan l'Estat gasta més del que ingressa, fenomen habitual en períodes de recessió. S'ha d'intentar controlar, mantenint-lo també per sota d'uns valors màxims considerats prudencials, perquè en cas contrari l'Estat hauria d'endeutar-se molt par pagar aquest dèficit, i això pot amenaçar la seva capacitat de despesa en benestar de les generacions futures. Al cap i a la fi són elles les que hauran de tornar el deute, amb interessos inclosos.
-El DÈFICIT EXTERIOR, que es dóna si el país compra a la resta del món més del que els ven. S'ha d'intentar controlar, per no endeutar-se massa amb l'exterior.
-El TIPUS D'INTERÈS: aquest tipus el decideixen els bancs centrals, però també interessa a l'hora de realitzar polítiques macroeconòmiques perquè determina la facilitat amb què l'economia dóna crèdit a famílies i empreses perquè puguin consumir i invertir.
-El TIPUS DE CANVI, el preu de la teva moneda en termes d'altres monedes. S'ha d'intentar controlar, perquè d'aquest preu depèn el que una economia és capaç de comprar i vendre a i de l'exterior.
-Notes sobre l'oferta i la demanda agregades: què són?
La Demanda Agregada és la quantitat total que estan disposats a gastar tots els agents econòmics en una economia, en un període de temps. Aquests agents són les FAMÍLIES, les EMPRESES, el SECTOR PÚBLIC i el SECTOR EXTERIOR. Per això, diem que la Demanda Agregada (DA) és igual al consum(despesa de les famílies), més la INVERSIÓ (despesa de les empreses), la DESPESA PÚBLICA (despesa del sector públic) i les EXPORTACIONS NETES (les compres que ens fan els altres països, havent-hi tret primer les compres que nosaltres els hi hem fet).
Per tant, tenim que DA= C + I + G + XN, sent aquestes quatre les seves components . Aquesta demanda estarà definida pel valor d'aquests quatre consums per cada nivell general de preus, i així ho representarem a la seva corba, que tindrà pendent negatiu perquè, en baixar els preus, la quantitat demanada pels agents serà més gran. És important llavor adonar-se que quan canviï algun factor exogen que afecti una d'aquestes quatre components, la corba de DA ES DESPLAÇARÀ, a la dreta si alguna d'elles ha augmentat per al mateix nivell de preus, i a l'esquerra si pel contrari ha minvat.
L'Oferta Agregada és la quantitat total de béns i serveis que les empreses d'una economia estan disposades a produir i vendre en un període determinat, en funció sobretot del nivell general de preus. En funció d'aquesta variable realitzarem la representació gràfica de la seva corba, tenint en compte llavors que, en cas de modificar-se algun altre factor condicionant per la producció (com ara la tecnologia, els costos...) , la corba d'oferta agregada es desplaçarà, a dreta o esquerra segons el cas.
-El pendent de l'Oferta agregada canvia segons s'apropa a la renda potencial
La corba d'oferta agregada tindrà pendent positiu, perquè les empreses estaran disposades a produir i vendre més unitats com més alts siguin els preus als que poden vendre els productes. Però compte! Tot i tenir el mateix pendent que l'oferta de mercat, ambdues corbes es diferencien en un aspecte molt important: quan la producció s'apropa al nivell de plena utilització de la capacitat productiva (conegut com a renda potencial), el pendent de la corba d'oferta agregada es va fent més i més pronunciat, perquè ens trobem en una situació en què hem esgotat pràcticament tots els recursos de l'economia, i els que queden són tan cars que per produir més béns hauríem d'apujar molt el preu de la seva venda al públic.
El nivell de renda potencial és aquell per al qual tots els recursos es troben emprats. Si s'aconseguís augmentar aquesta capacitat màxima de produir, desplaçant aquest límit imaginari a la dreta (que seria equivalent a desplaçar la seva Frontera de Possibilitats de Producció), tota la corba d'oferta agregada es veurà desplaçada a la dreta.
- El PIB com a resultat de l'equilibri entre Oferta Agregada i Demanda Agregada
La quantitat d'equilibri produïda al sistema (la produïda, no la potencial) es diu també Producte Interior Brut. Es determina com a equilibri entre l'oferta i la demanda agregades i es veurà modificat, per tant, pels canvis que pugui haver-hi en aquestes corbes. Quan l'OA o la DA es desplacen a dreta o esquerra, en canviar l'equilibri entre elles, canvien el PIB i el nivell general de preus de l'economia. Si per exemple augmenta la renda dels consumidors d'un país, la DA es desplaçarà cap a la dreta, i a l'economia creixeran els preus (hi haurà inflació) i el PIB (hi haurà creixement).
-Com calculem quant ha crescut el PIB d 'un any per a un altre?
Aplicant una taxa de variació, igual que fem amb la resta de magnituds macroeconòmiques.
Creixement interanual del PIB= (PIB any 1 - PIB any 0) / PIB any 0
(encara que resulta més interessant la variació només de la producció, i no dels preus, que el PIB inclou ja que és una dada recollida en euros; per això hauríem de calcular els PIB reals per a un mateix any base, però no hi entrarem,en això, al nivell en què treballem al batxillerat).
-Quins béns recull el PIB exactament?
El Producte Interior Brut recull els béns i serveis (el seu preu en euros, al qual es ven) produïts en un país en un any determinat, però:
- Només els béns i serveis que es venen als usuaris finals, no els béns intermedis, per no comptar-los dues vegades. Per exemple, la tapa del llibre de text d'Economia no apareix al PIB ni encara que es produeixi a una fàbrica diferent i l'editorial la compri ja impresa. Només apareixerà el llibre sencer, perquè el preu de la tapa ja està inclòs al del llibre.
- Únicament els béns que de fet han estat produïts, o sigui, la terra i els recursos naturals (que no ho han estat) mai no hi apareixen.
- Només els béns que han estat produïts en el any en qüestió, independent ment de si s'arriben a vendre o no durant aquell any (si no es venguessin, quedarien als magatzems i es compatibilitzaran com a inversió). Tampoc s'hi inclourien per tant els béns que es venen per segona vegada, és a dir, els de segona mà, perquè ja van ser comptabilitats en el moment de la seva producció.
- No inclou cap bé a què el mercat no posi un preu, com la feina desenvolupada pels voluntaris o les persones que treballen tenint cura de la seva llar i fills. Tampoc no s'hi compten els béns i serveis pagats il·legalment, ja sigui perquè la producció en sí ho és o perquè la venda es fa al marge de la llei per evitar el pagament d'impostos.
-Inclou únicament els béns produïts dins de les fronteres del país, independentment de la nacionalitat dels implicats en la seva producció.
- El PIB es pot comptabilitzar pel costat dels ingressos, o pel de les despeses
Com que la producció, en el punt d'equilibri, és igual a la Demanda Agregada, els components del PIB són els mateixos que els d'aquesta: Consum de béns per les famílies, Inversió de les empreses, Despesa pública i Exportacions netes:
PIB = C + I + G + XN
Com que la producció en aquest punt també és igual a l'oferta agregada, aquest també es pot calcular pel costat de l'oferta. En aquest sentit, per obtenir-lo podem sumar els ingressos de tots els factors, ja que el total del valor generat per les vendes de tot allò produït ha de ser igual al seu repartiment entre els factors que han contribuït en aquesta producció. Així, tenim que
PIB = Sous + Interessos del capital + Rendes de la propietat + Beneficis dels empresaris
(Hauria d'incloure també impostos indirectes i amortitzacions, per ser més exactes, però en prescindirem, nosaltres).
Ambdues maneres de calcular el PIB haurien de donar el mateix resultat. De fet, comparar-les és una bona manera de trobar economia submergida, ja que si hi hagués despeses amb diners que no apareixen als ingressos, aquests seran molt probablement d'origen il·lícit.
-Quina diferència existeix entre la inflació d'oferta i la de demanda?
Quan la demanda agregada es desplaça cap a la dreta, al nou equilibri macroeconòmic trobem que hi ha una quantitat total de béns produits més gran, i també que el nivell general de preus és més elevat. Doncs bé: si els preus pugen a conseqüència d'un desplaçament a la dreta de la demanda, diem que existeix INFLACIÓ DE DEMANDA. Ocorre quan les intencions de demanda dels agents de l'economia superen la capacitat de producció d'aquesta. Aquest excés de demanda es corrigeix via preus, que acaben augmentant.
En canvi, quan és l'oferta agregada la que es desplaça, en aquest cas a l'esquerra (quan disminueixen les voluntats de produir i vendre pels mateixos nivells generals de preus), obtindrem un nou equilibri en què també ha pujat el nivell general de preus, però en què la quantitat total de béns produtis serà menor. Aquest tipus d'inflació es diu INFLACIÓ D'OFERTA, i es diferencia de la de demanda en aquest fenòmen, la disminució de la producció, pel desplaçament a l'esquerra que ha patit la corba d'oferta agregada. És el que passa quan la producció té problemes per cobrir la deanda que ja existia. És la pitjor inflació, perquè va acompanyada d'aquest estancament de la producció. La de demanda, de fet, només és el reflex que la economia va bé, que el consum creix perquè ho fa la producció i per tant el nivell d'ocupació.
- Per què poden desplaçar-se les corbes d'oferta i de demanda agregades?
- En què es diferencien les polítiques macroeconòmiques contra l'atur que actuen a la demanda agregada de les que actuen a l'oferta agregada?
Les polítiques macroeconòmiques per combatre l'atur poden ser de dos tipus: d'oferta o de demanda. Les de DEMANDA es basen en augmentar la despesa pública, desplaçant així a la dreta la demanda agregada, augmentant la producció d'equilibri i per tant el nivell d'ocupació. L'efecte a curt termini ha estat històricament tan efectiu que s'ha tractat de la política "antiatur", i anti recessions en general, per excelència, des dels anys 30 del segle XX. L'efecte que té a llarg termini, però, ha estat més discutit, ja que un augment de la producció que ve d'un augment de la demanda comporta sempre també un augment del nivell general de preus. El problema és que aquest augment pot derivar en augments de salaris i altres costos per les empreses, i així en una reducció de l'oferta agregada en algun moment del futur que anuli l'efecte que es buscava amb la política de demanda primera.
Les polítiques anomenades D'OFERTA, però, pretenen desplaçar la corba d'oferta aregada a la dreta, de manera que augmenti la producció d'equilibri, i l'ocupació, però no els preus. Són més complicades de dur a terme, perquè el seu efecte depèn en última instància de decisions preses a les pròpies empreses, i no al sector públic. Possibles estratègies per intentar desplaçar la corba d'OA són:
- FOMENTAR LA COMPETÈNCIA: si aconseguim que entrin empreses noves a mercats amb poca competència, l'oferta agregada es desplaçarà automàticament a la dreta, donant lloc a la baixada de preus que acompanya sempre un major grau de competència. El que estaria disminuint aquí és el marge que es porten les empreses del mercat en qüestió, per sobre del cost.
- INVERTIR EN RECERCA, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I FORMACIÓ, per tractar d'augmentar la productivitat mitjana del treball. Si aquesta augmenta, la producció serà més gran pels mateixos costos, i això desplaçarà a la dreta la corba d'OA.
-PERMETRE DIFERÈNCIES SALARIALS I DE PREUS ENTRE LES DIFERENTS REGIONS DEL PAÍS. No totes les regions d'un país estan igual de desenvolupades. Si es permet que a les ue ho estan menys els salaris i els preus siguin més baixos, s'hi produirà més.
-QUALSEVOL INCENTIU A LA PRODUCCIÓ EN FORMA D'AJUTS DIRECTES o de reducció d'impostos a les empreses, sempre que aquesta reducció permeti mantenir el nivell de despesa pública.
Tema anterior Tema següent
Les polítiques macroeconòmiques per combatre l'atur poden ser de dos tipus: d'oferta o de demanda. Les de DEMANDA es basen en augmentar la despesa pública, desplaçant així a la dreta la demanda agregada, augmentant la producció d'equilibri i per tant el nivell d'ocupació. L'efecte a curt termini ha estat històricament tan efectiu que s'ha tractat de la política "antiatur", i anti recessions en general, per excelència, des dels anys 30 del segle XX. L'efecte que té a llarg termini, però, ha estat més discutit, ja que un augment de la producció que ve d'un augment de la demanda comporta sempre també un augment del nivell general de preus. El problema és que aquest augment pot derivar en augments de salaris i altres costos per les empreses, i així en una reducció de l'oferta agregada en algun moment del futur que anuli l'efecte que es buscava amb la política de demanda primera.
Les polítiques anomenades D'OFERTA, però, pretenen desplaçar la corba d'oferta aregada a la dreta, de manera que augmenti la producció d'equilibri, i l'ocupació, però no els preus. Són més complicades de dur a terme, perquè el seu efecte depèn en última instància de decisions preses a les pròpies empreses, i no al sector públic. Possibles estratègies per intentar desplaçar la corba d'OA són:
- FOMENTAR LA COMPETÈNCIA: si aconseguim que entrin empreses noves a mercats amb poca competència, l'oferta agregada es desplaçarà automàticament a la dreta, donant lloc a la baixada de preus que acompanya sempre un major grau de competència. El que estaria disminuint aquí és el marge que es porten les empreses del mercat en qüestió, per sobre del cost.
- INVERTIR EN RECERCA, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I FORMACIÓ, per tractar d'augmentar la productivitat mitjana del treball. Si aquesta augmenta, la producció serà més gran pels mateixos costos, i això desplaçarà a la dreta la corba d'OA.
-PERMETRE DIFERÈNCIES SALARIALS I DE PREUS ENTRE LES DIFERENTS REGIONS DEL PAÍS. No totes les regions d'un país estan igual de desenvolupades. Si es permet que a les ue ho estan menys els salaris i els preus siguin més baixos, s'hi produirà més.
-QUALSEVOL INCENTIU A LA PRODUCCIÓ EN FORMA D'AJUTS DIRECTES o de reducció d'impostos a les empreses, sempre que aquesta reducció permeti mantenir el nivell de despesa pública.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
