Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre
Tema 7: L'aprovisionament i les existències
Què són exactament les existències
Aquest tema tracta sobre les existències, tot allò que l'empresa té al magatzem per poder desenvolupar la seva activitat normal. Però compte, existències són només les coses que tenim al magatzem durant un únic cicle d'explotació, és a dir, que es farà servir en algun moment del cicle producció--> distribució --> venda. A una empresa que produeixi i vengui roba, per exemple, existències serien el teixit tal qual arriba, la roba a mig cosir, la cosida, els botons i cremalleres, el material d'oficina...però no un camió, perquè un camió es queda a l'empresa més temps, no només durant un cicle de producció i venda. El camió és actiu fix, i les existències, per definició, circulant (encara que no tot l'actiu circulant són existències, tenim també per exemple diners a la caixa que és circulant. Malgrat això, la major part de l'actiu circulant sí està compost per existències).
Per què diem que les existències eviten la ruptura d'estocs?
Els costos de "ruptura d'estocs" són aquells que té l'empresa quan es queda sense existències, ja sigui per un augment inesperat de demanda o per incompliments de terminis per part dels proveïdors amb què es treballa. Quan això passa, l'empresa no pot satisfer la demanda del client, cosa que comporta dos tipus de costos: monetaris i no monetaris. Els monetaris evidentment representen les vendes presents que no es fan perquè no es poden servir, i els no monetaris representen les vendes futures que es poden perdre, per l'efecte sobre el prestigi de l'empresa que pot tenir no ser capaç de satisfer les necessitats del client en un moment determinat.
Per què diem que les existències permeten aprofitar economies d'escala?
Les economies d'escala són els avantatges, des del punt de vista del preu, que té produir o vendre molta quantitat de producte. Exemples són els descomptes que un pot obtenir dels proveïdors quan compre grans lots o les tecnologies més efcients que es poden adquirir per fabricar en sèrie, que abarateixen molt el cost de produir una unitat de producte.
En aquest sentit, tenir magatzem, i per tant la capacitat d'acumular existències, et permet aprofitar aquestes economies, ja que pots comprar o produir més unitats alhora encara que no les necessitis totes de cop.
Per què és tan important estimar la quantitat òptima d'existències a tenir
Les existències tenen moltes funcions, com són les d'evitar els costos de ruptura d'estocs o la de permetre aprofitar les economies d'escala (a més d'altres, com ara diferenciar producció i distribució quan la demanda és molt estacional i protegir l'empresa davant la inflació o la variabilitat dels preus). ës per aixo que cal tenir existències, i en quantitat suficient.
D'una altra banda, però, mantenir existències i gestionar-ne la quantitat de manera constant, generen molts costos (de comanda, de magatzem, de personal, de control) que fan que la decisió sobre la quantitat d'existències a tenir (ni poques ni massa) requereixi molta atenció.
Què calcula exactament la fórmula clàssica del Model de Wilson?
El model defineix:
El Cost d'adquisició del producte que pagues al proveïdor (CA), anual, que és el preu que has pagat pel bé (p) pel nombre total d'unitats del bé que li compres a l'any (D)
CA=P·D
El Cost de fer les comandes (CC), també anual, que es calcula multiplicant el que costa fer-ne una (s) pel nombre de comandes que fas a l'any, lògicament. Aquesta xifra (les que fas) es pot representar com la divisió entre el nombre total d'unitats que compres a l'any (D) i les que demanes a cada comanda, Q.
CC = s · D/Q
El Cost d'emmagatzematge (CE), sempre anual, que equival al cost de tenir una unitat de producte al magatzem (g) multiplicat pel nombre mitjà d'unitats que n'hi ha a dins al llag de l'any, que és equivalent a fer Q/2 (la meitat del que demano cada cop que faig una comanda, ja que Q és el màxim que tindré al magatzem, i 0 el mínim; per tan, Q/2 és la mitjana) i sumar-hi l'estoc de seguretat (ES), allò que tinc sempre al magatzem per no patir una ruptura d'estocs i que per tant sempre hi serà.
LLavors, CE= g · (Q/2 + ES)
Compte, el cost de tenir una unitat al magatzem es pot escriure , al seu torn (i és que no és una xifra que es pugui calcular fàcilment: quat costa tenir una unitat parada al magatzem?Què perds?) , com el producte de r, el ripus d'interès de mercat, i p, el preu unitari que vam pagar al proveïdor i de què parlàvem en definir el CA. Per què? Perquè considerem que el que costa tenir una unitat de producte, allò que perdem potencialment per tenir-la allà arada, és el que ens haurien donat al mercat financer si haguéssim invertit els diners (p diners) allà, en comptes de comprar-la i guardar-la. Si cada unitat ens va costar dos euros, i al mercat financer estan donant un 5% d'interès, el cost d'oportunitat de comprar una cosa per tenir-la allà és el 5% del que et va costar, p. Evidentment, si l'empresari té una possibilitat d'invertir els diners a més interès que el que dóna el mercat financer, hauria de fer servir aquell interès, ja que es tracta d'esbrinar el que estem perdent pel fet d'invertir en existències i no en la millor de les alternatives possibles.
En conclusió, aquest model considera que el cost total de gestionar inventaris és
CA+CC+CE
que és
p · D + s · D/Q + (r·P) · (Q/2 + ES)
Doncs bé, a partor d'aquí, el que fa és minimitzar aquesta funció, per minimitzar els costos totals de gestionar els inventaris. Si derivem aquesta suma com a funció respecte de Q i igualem a zero,i a continuació aïllem la Q, obtenim que:
Q= arrel quadrada de 2 · s · D
r·p
Per tant, si calculem Q, el que obtenim és el nombre d'unitas que hem de demanar cada cop que fem una comanda per que el cost anual de gestionar els inventaris sigui mínim.
Altres resultats que s'obtenen a partir d'aquestes definicions i mètode són:
El nombre de comandes que cladrà fer a l'any, N, que és igual a dividir D/Q
Els dies que passaran entre comanda i comanda, el que alguns llibres anomenen la cadència òptima, T, que s'obté de dividir 360/N
Al model ABC, com es classifiquen les existències?
Com que és un model que el que fa és donar la importància que cada existència té des del punt de vista del que gastem en les del seu tipus, després d'ordenar-les pel percentatge que representen dins la nostra despesa total anual (de major a menor) i calcular les demandes acumulades, ens quedarà una última columna amb percentatges que representen la importància acumulada de cada tipus d'existència i les anteriors (les més importants). Doncs bé, a partir d'aquesta columna, afegim una altra per definir cada grup d'existències amb una lletra i posem:
A a les que tenen un percentatge acumulat més petit que 75.
Les primeres que passin de 75 tindran una B.
Així mateix, les primeres que passin de 95 tindran una C.
D'aquesta manera, el que ens queda són unes existències que representen el 75% de la despesa total anual en aquesta partida (les A), unes altres que representen el 20% (les B) i unes terceres que només enrepresenten el 5%, l'últim 5%, si considerem la classificació tal i com l'hem recollida, visualment.
Què són els costos indirectes que hem de considerar quan quantifiquem el cost de producció d'una unitat de producte emmagatzemada?
Quan estem calculant el cost de producció d'una unitat, a l'hora de valorar les nostres existències, simplement es tracta de sumar tots els costos que es deriven de produir cada element. Doncs bé: si parlem de matèries primeres, o de mà d'obra, serà més o menys senzill calcular exactament quant hem gastat en produir una única unitat d'un tipus, però si per exemple es tracta de saber quant s'ha desgastat la màquina que el produeix, haurem de fer una estimació d'aquest cost, ja que no és una despesa que es faci només per fabricar un tipus de producte, ni és tan fàcilment divisible entre uns tipus i uns altres d'unitats produïdes. Per això diem que és un cost indirecte, que està associat a la producció en general però no a cap tipus concret de productes ni té una quantitat explícitament pagada en cap moment a ningú.
Tema anterior Tema següent
Aquest tema tracta sobre les existències, tot allò que l'empresa té al magatzem per poder desenvolupar la seva activitat normal. Però compte, existències són només les coses que tenim al magatzem durant un únic cicle d'explotació, és a dir, que es farà servir en algun moment del cicle producció--> distribució --> venda. A una empresa que produeixi i vengui roba, per exemple, existències serien el teixit tal qual arriba, la roba a mig cosir, la cosida, els botons i cremalleres, el material d'oficina...però no un camió, perquè un camió es queda a l'empresa més temps, no només durant un cicle de producció i venda. El camió és actiu fix, i les existències, per definició, circulant (encara que no tot l'actiu circulant són existències, tenim també per exemple diners a la caixa que és circulant. Malgrat això, la major part de l'actiu circulant sí està compost per existències).
Per què diem que les existències eviten la ruptura d'estocs?
Els costos de "ruptura d'estocs" són aquells que té l'empresa quan es queda sense existències, ja sigui per un augment inesperat de demanda o per incompliments de terminis per part dels proveïdors amb què es treballa. Quan això passa, l'empresa no pot satisfer la demanda del client, cosa que comporta dos tipus de costos: monetaris i no monetaris. Els monetaris evidentment representen les vendes presents que no es fan perquè no es poden servir, i els no monetaris representen les vendes futures que es poden perdre, per l'efecte sobre el prestigi de l'empresa que pot tenir no ser capaç de satisfer les necessitats del client en un moment determinat.
Per què diem que les existències permeten aprofitar economies d'escala?
Les economies d'escala són els avantatges, des del punt de vista del preu, que té produir o vendre molta quantitat de producte. Exemples són els descomptes que un pot obtenir dels proveïdors quan compre grans lots o les tecnologies més efcients que es poden adquirir per fabricar en sèrie, que abarateixen molt el cost de produir una unitat de producte.
En aquest sentit, tenir magatzem, i per tant la capacitat d'acumular existències, et permet aprofitar aquestes economies, ja que pots comprar o produir més unitats alhora encara que no les necessitis totes de cop.
Per què és tan important estimar la quantitat òptima d'existències a tenir
Les existències tenen moltes funcions, com són les d'evitar els costos de ruptura d'estocs o la de permetre aprofitar les economies d'escala (a més d'altres, com ara diferenciar producció i distribució quan la demanda és molt estacional i protegir l'empresa davant la inflació o la variabilitat dels preus). ës per aixo que cal tenir existències, i en quantitat suficient.
D'una altra banda, però, mantenir existències i gestionar-ne la quantitat de manera constant, generen molts costos (de comanda, de magatzem, de personal, de control) que fan que la decisió sobre la quantitat d'existències a tenir (ni poques ni massa) requereixi molta atenció.
Què calcula exactament la fórmula clàssica del Model de Wilson?
El model defineix:
El Cost d'adquisició del producte que pagues al proveïdor (CA), anual, que és el preu que has pagat pel bé (p) pel nombre total d'unitats del bé que li compres a l'any (D)
CA=P·D
El Cost de fer les comandes (CC), també anual, que es calcula multiplicant el que costa fer-ne una (s) pel nombre de comandes que fas a l'any, lògicament. Aquesta xifra (les que fas) es pot representar com la divisió entre el nombre total d'unitats que compres a l'any (D) i les que demanes a cada comanda, Q.
CC = s · D/Q
El Cost d'emmagatzematge (CE), sempre anual, que equival al cost de tenir una unitat de producte al magatzem (g) multiplicat pel nombre mitjà d'unitats que n'hi ha a dins al llag de l'any, que és equivalent a fer Q/2 (la meitat del que demano cada cop que faig una comanda, ja que Q és el màxim que tindré al magatzem, i 0 el mínim; per tan, Q/2 és la mitjana) i sumar-hi l'estoc de seguretat (ES), allò que tinc sempre al magatzem per no patir una ruptura d'estocs i que per tant sempre hi serà.
LLavors, CE= g · (Q/2 + ES)
Compte, el cost de tenir una unitat al magatzem es pot escriure , al seu torn (i és que no és una xifra que es pugui calcular fàcilment: quat costa tenir una unitat parada al magatzem?Què perds?) , com el producte de r, el ripus d'interès de mercat, i p, el preu unitari que vam pagar al proveïdor i de què parlàvem en definir el CA. Per què? Perquè considerem que el que costa tenir una unitat de producte, allò que perdem potencialment per tenir-la allà arada, és el que ens haurien donat al mercat financer si haguéssim invertit els diners (p diners) allà, en comptes de comprar-la i guardar-la. Si cada unitat ens va costar dos euros, i al mercat financer estan donant un 5% d'interès, el cost d'oportunitat de comprar una cosa per tenir-la allà és el 5% del que et va costar, p. Evidentment, si l'empresari té una possibilitat d'invertir els diners a més interès que el que dóna el mercat financer, hauria de fer servir aquell interès, ja que es tracta d'esbrinar el que estem perdent pel fet d'invertir en existències i no en la millor de les alternatives possibles.
En conclusió, aquest model considera que el cost total de gestionar inventaris és
CA+CC+CE
que és
p · D + s · D/Q + (r·P) · (Q/2 + ES)
Doncs bé, a partor d'aquí, el que fa és minimitzar aquesta funció, per minimitzar els costos totals de gestionar els inventaris. Si derivem aquesta suma com a funció respecte de Q i igualem a zero,i a continuació aïllem la Q, obtenim que:
Q= arrel quadrada de 2 · s · D
r·p
Per tant, si calculem Q, el que obtenim és el nombre d'unitas que hem de demanar cada cop que fem una comanda per que el cost anual de gestionar els inventaris sigui mínim.
Altres resultats que s'obtenen a partir d'aquestes definicions i mètode són:
El nombre de comandes que cladrà fer a l'any, N, que és igual a dividir D/Q
Els dies que passaran entre comanda i comanda, el que alguns llibres anomenen la cadència òptima, T, que s'obté de dividir 360/N
Al model ABC, com es classifiquen les existències?
Com que és un model que el que fa és donar la importància que cada existència té des del punt de vista del que gastem en les del seu tipus, després d'ordenar-les pel percentatge que representen dins la nostra despesa total anual (de major a menor) i calcular les demandes acumulades, ens quedarà una última columna amb percentatges que representen la importància acumulada de cada tipus d'existència i les anteriors (les més importants). Doncs bé, a partir d'aquesta columna, afegim una altra per definir cada grup d'existències amb una lletra i posem:
A a les que tenen un percentatge acumulat més petit que 75.
Les primeres que passin de 75 tindran una B.
Així mateix, les primeres que passin de 95 tindran una C.
D'aquesta manera, el que ens queda són unes existències que representen el 75% de la despesa total anual en aquesta partida (les A), unes altres que representen el 20% (les B) i unes terceres que només enrepresenten el 5%, l'últim 5%, si considerem la classificació tal i com l'hem recollida, visualment.
Què són els costos indirectes que hem de considerar quan quantifiquem el cost de producció d'una unitat de producte emmagatzemada?
Quan estem calculant el cost de producció d'una unitat, a l'hora de valorar les nostres existències, simplement es tracta de sumar tots els costos que es deriven de produir cada element. Doncs bé: si parlem de matèries primeres, o de mà d'obra, serà més o menys senzill calcular exactament quant hem gastat en produir una única unitat d'un tipus, però si per exemple es tracta de saber quant s'ha desgastat la màquina que el produeix, haurem de fer una estimació d'aquest cost, ja que no és una despesa que es faci només per fabricar un tipus de producte, ni és tan fàcilment divisible entre uns tipus i uns altres d'unitats produïdes. Per això diem que és un cost indirecte, que està associat a la producció en general però no a cap tipus concret de productes ni té una quantitat explícitament pagada en cap moment a ningú.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
