Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
El finançament en l'empresa: els cicles interns.
Com es recupera el que invertim a l'empresa: diferència entre cicle curt i cicle llarg
Quan engeguem una empresa, i mentre aquesta funcioni, necessitarem anar fent contínuament inversions de molt diversos tipus. Tot el que hi ha a l'empresa, absolutament tot, són inversions, ja que tot ha estat comprat no per ser consumit, sinó per produir, per generar més diners que els que va costar comprar l'actiu en sí (aquest fet és el que converteix una despesa en inversió i un objecte en actiu, de fet). Tot i així, està clar que no és el mateix la inversió que un fa quan compra l'edifici on es trobaran les màquines, per exemple, que quan compra els envasos per ficar-hi el producte i vendre'l. No és el mateix, ni des del punt de vista del risc que està corrent, ni de com recuperarà els diners que està invertint.
Quan un empresari compra qualsevol component de l'actiu corrent (per exemple existències, és a dir, matèries primeres, comercials, envasos...) sap que recuperarà aquests diners molt ràpidament: com que el cost de tot el que forma part del producte està inclòs al preu de venda d'aquest (i tot el que es pot comprar i forma part de l'actiu corrent és perquè forma part del producte directa o indirectament), només ha d'esperar a vendre el producte per recuperar tot allò que hi ha invertit. I això és el que diem cicle curt: el temps que triguem a recuperar els diners que hem invertit en actiu corrent, és a dir, el temps que passa des que comprem l'actiu corrent fins que cobrem els diners pel producte en què es converteix aquest actiu corrent.
En canvi, quan l'empresari compra actiu no corrent (màquines, ordinadors per a l'oficina...qualsevol cosa que es quedi a l'empresa més d'un cicle productiu, podem dir), sap que trigarà molt més a recuperar aquests diners, ja que seria impossible intentar incloure tots aquests costos al preu del producte i recuperar-los ràpidament. Ningú compraria un producte tan car, oi? El que fa és recuperar-los a poc a poc, mitjançant el que diem amortitzacions. Del benefici que l'empresa treu de vendre els productes, una part es "guarda" per formar part del que diem fons d'amortització, una mena d'estalvi que intenta ser equivalent a la pèrdua de valor que tots els nostres actius a llarg termini (o no corrents) pateixen simplement pel pas del temps. Un exemple molt senzill per entendre com funcionen els fons d'amortització és: imagineu una compra d'una màquina que ens costés 3000 euros i que estiméssim que durarà uns 4 anys. Si aquesta màquina perdrà 3000 euros de valor al llarg de 4 anys, fent una simple divisió podem estimar que el que està perdent són 500 euros a l'any. Doncs bé: el que faria l'empresa per evitar quedar-se sense la màquina i tot el seu valor d'un dia per l'altre és anar guardant 500 euros a l'any del benefici que vagi traient, i d'aquesta manera reparteix la pèrdua de valor entre els diferents anys (que de cara a que les xifres de beneficis de cada any siguin representatives de com va l'empresa tindrà més sentit que restar-hi de cop 3000 euros quan la màquina s'espatlli del tot) i a més evita haver de comprar una màquina nova quan aquesta no serveixi gastant tots els diners de cop: quan la primera mori, haurà estalviat tot just els 3000 euros que li calen per comprar-ne una de nova! Així és com funcionen les amortitzacions.. Tornem al tema: diem, llavors, cicle llarg, del temps que triguem a recuperar els diners invertits en actius no corrents, del temps que passa des que comprem l'actiu fins que acabem de reunir tot el que ens va costar al fons d'amortització. Evidentment, aquest cicle és molt més llarg que no el que es triga e vendre i cobrar un producte, i per això es diu cicle llarg.
Quan un empresari compra qualsevol component de l'actiu corrent (per exemple existències, és a dir, matèries primeres, comercials, envasos...) sap que recuperarà aquests diners molt ràpidament: com que el cost de tot el que forma part del producte està inclòs al preu de venda d'aquest (i tot el que es pot comprar i forma part de l'actiu corrent és perquè forma part del producte directa o indirectament), només ha d'esperar a vendre el producte per recuperar tot allò que hi ha invertit. I això és el que diem cicle curt: el temps que triguem a recuperar els diners que hem invertit en actiu corrent, és a dir, el temps que passa des que comprem l'actiu corrent fins que cobrem els diners pel producte en què es converteix aquest actiu corrent.
En canvi, quan l'empresari compra actiu no corrent (màquines, ordinadors per a l'oficina...qualsevol cosa que es quedi a l'empresa més d'un cicle productiu, podem dir), sap que trigarà molt més a recuperar aquests diners, ja que seria impossible intentar incloure tots aquests costos al preu del producte i recuperar-los ràpidament. Ningú compraria un producte tan car, oi? El que fa és recuperar-los a poc a poc, mitjançant el que diem amortitzacions. Del benefici que l'empresa treu de vendre els productes, una part es "guarda" per formar part del que diem fons d'amortització, una mena d'estalvi que intenta ser equivalent a la pèrdua de valor que tots els nostres actius a llarg termini (o no corrents) pateixen simplement pel pas del temps. Un exemple molt senzill per entendre com funcionen els fons d'amortització és: imagineu una compra d'una màquina que ens costés 3000 euros i que estiméssim que durarà uns 4 anys. Si aquesta màquina perdrà 3000 euros de valor al llarg de 4 anys, fent una simple divisió podem estimar que el que està perdent són 500 euros a l'any. Doncs bé: el que faria l'empresa per evitar quedar-se sense la màquina i tot el seu valor d'un dia per l'altre és anar guardant 500 euros a l'any del benefici que vagi traient, i d'aquesta manera reparteix la pèrdua de valor entre els diferents anys (que de cara a que les xifres de beneficis de cada any siguin representatives de com va l'empresa tindrà més sentit que restar-hi de cop 3000 euros quan la màquina s'espatlli del tot) i a més evita haver de comprar una màquina nova quan aquesta no serveixi gastant tots els diners de cop: quan la primera mori, haurà estalviat tot just els 3000 euros que li calen per comprar-ne una de nova! Així és com funcionen les amortitzacions.. Tornem al tema: diem, llavors, cicle llarg, del temps que triguem a recuperar els diners invertits en actius no corrents, del temps que passa des que comprem l'actiu fins que acabem de reunir tot el que ens va costar al fons d'amortització. Evidentment, aquest cicle és molt més llarg que no el que es triga e vendre i cobrar un producte, i per això es diu cicle llarg.
Diferència entre els conceptes de fons de maniobra, període mitjà de maduració i cicle curt
El FM és la diferència entre els diners que generarem a curt termini, quan venguem tot allò en el qual hem invertit a curt termini (és a dir, la nostra xifra d'AC) i els deutes que tenim, també a curt termini (la nostra xifra de PC). Quan és negatiu, vol dir que tenim més deutes per pagar en els propers mesos que diners que generarem durant aquests mateixos mesos, i, per tant, sembla que tinguem un problema. En principi, suspendrem pagaments, és a dir, serem incapaços de pagar tot el que devem a curt termini (que no vol dir que la nostra empresa no sigui perfectament rendible a llarg termini, però haurem de renegociar deutes o fer créixer el nostre AC per poder seguir funcionant).
El cicle curt és el procés pel qual recuperem cada euro que invertim en actiu corrent (el procés en sí, no els dies). Un exemple de cicle curt seria comprar pantalons ja fets, emmagatzemar-los fins que es venguin, i cobrar-los al comptat.
El PMM són els dies que dura el nostre cicle curt, és a dir, els dies que triguem a recuperar cada euro que invertim en actiu corrent. Si el nostre PMM és de 30 dies, vol dir que des del dia que pago una matèria primera (per exemple) fins al dia que recupero els diners gastats en ella passen exactament 30 dies.
El cicle curt és el procés pel qual recuperem cada euro que invertim en actiu corrent (el procés en sí, no els dies). Un exemple de cicle curt seria comprar pantalons ja fets, emmagatzemar-los fins que es venguin, i cobrar-los al comptat.
El PMM són els dies que dura el nostre cicle curt, és a dir, els dies que triguem a recuperar cada euro que invertim en actiu corrent. Si el nostre PMM és de 30 dies, vol dir que des del dia que pago una matèria primera (per exemple) fins al dia que recupero els diners gastats en ella passen exactament 30 dies.
Diferència entre els conceptes de període mitjà de maduració econòmic (PMME) i període mitjà de maduració financer (PMMF). Què significa tenir un PMMF negatiu.
Aquest període del que parlàvem just abans es pot veure des de dos punts de vista: l'econòmic i el financer. Començarem per reflexionar sobre què és el PMME (període mitjà de maduració econòmic). Si el nostre PMME són 30 dies, com dèiem, vol dir que el meu cicle curt, el que trigo en produir i vendre, en guanyar diners, diguéssim, són 30 dies, ja que des que gasto els diners en comprar la matèria primera fins que el client me'ls torna (quan compra el producte) han passat 30 dies, ni més ni menys. Alguns d'aquests 30 són els que la matèria primera passa al magatzem abans de produir (PMA), alguns són els que dura el procés productiu en sí (PMF), uns altres són els que passa el producte al magatzem i botigues un cop acabat, fins que es ven (PMV) i, per últim, quedarien per comptar els dies que triguem a cobrar dels clients, si és que no els cobrem a tots en el moment de la venda (PMC). Així, en el moment que recuperem, de mans del client, els diners que en el seu dia vam gastar en comprar la matèria primera, el nostre cicle curt ha acabat, i els dies que hagi durat formaran el nostre PMME. L'altra manera de comptabilitzar la durada del cicle curt, el període mitjà de maduració financer o PMMF, només té sentit quan, en comprar els actius corrents, no paguem immediatament als proveïdors, sinó que els deixem els diners a deure durant uns quants dies, o fins i tot mesos. Aquests dies que passen des que els proveïdors ens venen l'actiu corrent que sigui (per exemple, les matèries primeres de les que parlàvem abans) fins que els hi paguem es diu període mitjà de pagament o PMP. Doncs bé: el PMMF no és més que el PMME menys el nombre de dies que duri aquest PMP (PMMF=PMME-PMP). Per què? Perquè si el que ens interessa és saber quants dies passa l'empresa sense cada euro que inverteix en actiu corrent (des que el gasta fins que el cobra dels clients), no tondrà massa sentit dir que passa 30 dies sense l'euro si no és veritat, si durant els 10 primers, per exemple, encara no havia pagat als proveïdors, i per tant seguia tenint l'euro en el seu poder. El PMMF no ens parla de quant dura el cicle curt, de quant triguem en produir, vendre i cobrar, sinó de quants dies reals passem sense cada euro que gastem en actiu corrent, des que els paguem de veritat (no des que comprem l'actiu) fins que el recuperem via vendes. Per això aquest PMM, el financer, és l'únic que pot arribar a ser negatiu, si els dies que trigo a pagar als proveïdors són més que els que trigo a produir, vendre i cobrar els productes, tot junt. Imagina que compro les matèries primeres, i que des de llavors fins que cobro els productes normalment passen 25 dies (que el meu PMME són 20 dies), però que no pago les matèries primeres fins a 40 dies després d'haver-les comprat: Si això és així, cobro abans de pagar! Per això el nostre PMMF és negatiu, perquè no només no passo cap dia sense els euros que gasto en actiu corrent, sinó que de fet els recupero abans de gastar-los! Analíticament, com que el PMP seria més gran que la suma de tota la resta de subperíodes, el càlcul de quants dies tindrà el nostre PMMF donaria negatiu (PMMF=PMA+PMF+PMV+PMC-PMP).
Relació entre el Període Mitjà de Maduració (PMM) i el Fons de Maniobra (FM): per què una empresa pot funcionar amb un fons de maniobra negatiu sempre que tingui un període mitjà de maduració negatiu
Aquesta relació és la més complexa de comprendre del tema, i per aquesta mateixa raó és la que més pregunten a selectivitat. Com dèiem a l'apartat corresponent a "Coses que pregunten a les PAU", sempre que preguntin què passa quan una empresa té un FM negatiu hem de dir que en principi suspendrà pagaments, excepte si té un PMM negatiu... per què? Per contestar aquesta pregunta, pensem què significa aquest PMM negatiu: si el meu PMM és negatiu (i això vol dir que el nostre PMMF és negatiu, ja que és l'únic que ho pot ser), vol dir que cobro per la venda dels productes abans de pagar per la seva compra als proveïdors (o de les matèries primeres que els componen, segons), o sigui, que genero diners mitjançant la venda de productes abans fins i tot d'haver-me'ls gastat... en aquest cas, una empresa que tingui un FM negatiu, que tingui més deutes a curt termini que actiu corrent a curt termini, no té per què estar en perill de suspensió de pagaments, ja que per a quan vencin els deutes haurà convertit en diners el seu actiu corrent no un cop, com se sol pressuposar si no tenim més informació, sinó més d'un, i segurament fins i tot més, donada la velocitat a la que els genera. D'aquesta manera, per quan vencin aquests deutes no tindrà la quantitat de diners que valien els seus actius corrents quan es va calcular el FM, sinó probablement més del doble, i podrà fer-hi front sense problemes.
Per aquesta raó existeixen diferents fórmules per calcular el Fons de Maniobra mínim (també conegut com a CAPITAL CIRCULANT MÍNIM NECESSARI) que necessita una empresa, que serà molt diferent del d'una altra en funció de les seves característiques, sobretot del seu PMM.
Per aquesta raó existeixen diferents fórmules per calcular el Fons de Maniobra mínim (també conegut com a CAPITAL CIRCULANT MÍNIM NECESSARI) que necessita una empresa, que serà molt diferent del d'una altra en funció de les seves característiques, sobretot del seu PMM.
No totes les empreses tenen els mateixos subperíodes dins el seu PMM: el cas de les comercials
Cada empresa fa coses molt diferents per treure la seva rendibilitat, i, per tant, és impossible que totes tinguin un Període Mitjà de Maduració amb les mateixes subfases. Per començar, si l'empresa és comercial, és a dir, si no produeix sinó que només compra i ven (qualsevol botiga del carrer ho és, normalment), és impossible que tingui PMA (aprovisionament), ni PMF (fabricació), ja que només compra i ven les coses, és a dir, només ha d'esperar a vendre-les (PMV) i a cobrar-les (PMC) per recuperar cada euro invertit en actiu corrent, i per tant aquest seria el seu PMME: el seu PMV més el seu PMC. Si després a més tingués un PMP (pagament) que no fos zero, és a dir, si trigués a pagar als proveïdors allò que els compra, li hauríem de restar aquest PMP al PMME per obtenir el PMMF.
Si només em pregunten pel PMM, a quin de tots dos es refereixen?
Normalment diem només Període Mitjà de Maduració (PMM) al Període Mitjà de Maduració Financer (PMMF), que és el que comprèn més subperíodes, tots els que poden existir. Tot i així, si el que ens demanen és que el calculem i no tenim dades sobre cap Període Mitjà de Pagament, llavors el que vol dir és que l'empresa no en té, que el seu PMP és zero, i que per tant té un PMMF igual al seu PMME, cas en el qual no hi cap cap dubte. Si el que demanen és que el definim, jo definiria tot.
Tema anterior Tema següent
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
