Economia: coses complicades d'entendre

El sector exterior. La balança de pagaments

- Per què diem que "l'especialització fa que tots guanyin"?
La principal justificació del comerç internacional rau en la diferent dotació de recursos que cada territori té, sobretot perquè, si hi ha comerç entre els països, serà possible la seva ESPECIALITZACIÓ en allò que tinguin més avantatges competitius.És a dir: si hi ha coses de què disposem més que la resta, o que se'ns donen millor, ens beneficiarà que es puguin intercanviar, perquè així ens podrem centrar en la seva producció. 
Llavors, si hi ha comerç internacional, i cada país s'especialitza, la producció global serà més gran que si cadascun produeix de tot. A més, aquest obliga a que les empreses es vegin obligades a ser competitives. Si es prohibeix l'entrada a productes de fora, s'està afavorint, al cap i a la fi, la ineficiència de les empreses de dins, que vendran la mateixa quantitat produeixin millor o pitjor, amb més o menys recursos...

- La polèmica de l'especialització: llavors sí, és bona per  a tothom?
Encara que a nivell global sembli lògica aquesta especialització, com dèiem abans, hem de tenir en compte que aquesta també genera alguns problemes:
a) Als països desenvolupats els afecta la deslocalització, o sigui, el desplaçament de la fase de producció de les multinacionals cap a països amb els salaris més baixos.
b) Els països en vies de desenvolupament també es veuen afectats: si cadascú s'especialitza en allò que fa més eficientment, els països desenvolupats ho faran en productes amb més tecnologia i aquells en vies de desenvolupament en productes semielaborats i agrícoles.Aquesta tendència pot crear un "centre" de l'economia mundial i una "perifèria", una dependència d'aquests països cap als desenvolupats, ja que els béns que produeixen els primers són més barats i tenen molta més competència, al poder ser produïts per qualsevol, cosa que al contrari no passa. 
c) L'elasticitat-renda dels productes agrícoles és molt més alta que les dels productes industrials: això voldir que, segons augmenta la riquesa de la població mundial, aquesta va consumint més i més productes industrials (en proporció a la seva renda) i cada cop menys dels que ofereixen els països en vies de desenvolupament.
d) Els que defensen un lliurecanvi extrem i una especialització internacional del treball obliden que, perquè sigui possible que crei més riquesa, els països desenvolupats s'haurien d'especialitzar de debò en productes indrustrials, i no subvencionar massivament els seus sectors primaris. La realitat és que els països en vies de desenvolupament es veuen obligats a especialitzar-se en uns productes (els agrícoles) que els desenvolupats produeixien més cars, però que sobreviuen degut a aquestes subvencions, amb la qual cosa es troben sense demanda per la seva producció especialitzada. 
e) Hi ha òbvies limitacions ecològiques a l'especialització total i el permanent transport de productes bàsics a mercats que es troben fins a a milers de kilòmetres del seu país de producció.

- Com diferenciar bé els comptes de la balança de pagaments 
​EL COMPTE CORRENT agrupa:
- La balança comercial: inclou totes les operacions de compravenda de béns entre un país i la resta del món, tant les seves importacions com les exportacions.
- El compte de serveis: recull totes les exportacions i importacions de serveis. Una gran part correspon al turisme (qualsevol servei que consumeix un turista a Espanya és una exportació a efectes de la balança de pagaments).
- El compte de rendes: comprèn les rendes (pagaments per l'ús de recursos) originades en un país que no és el de residència del propietari del recurs. Per exemple: hi ha una empresa espanyola a França i el beneficis tornen aquí; tinc diners a un banc anglès i em donen interessos que em gasto aquí; treballo a Canadà tres mesos durant l'estiu i em paguen un sou que m'emporto de tornada.
​- El compte de transferències corrents: recull les operacions sense contrapartida entre països, com per exemple els sous que envien a Espanya els emigrants que es troben treballant arreu del món (però que viuen allà, és la diferència amb l'exemple que hem posat al compte de rendes).
​EL COMPTE DE CAPITAL inclou:
- Les transferències de capital: són entrades de diners sense contrapartida (són transferències), però destinades a inversions per desenvolupar l'economia del país. Un exemple clar serien els fons que entren a Espanya de la Unió Europea per al desenvolupament regional.
- L'adquisició o venda d'actius no financers , com són la terra,els recursos del subsòl o els actius intangibles (drets d'autor, patents...)
​EL COMPTE FINANCER inclou les inversions d'Espanya a l'exterior i les inversions de l'exterior a Espanya; els préstecs i dipòsits bancaris d'Espanya al exterior i viceversa; les reserves de divises (monedes d'altres països) que tenim. Pel que fa a les inversions, tant se val si són duradores (una empresa espanyola que produeix a Argentina, per exemple) com si es tracta d'una inversió temporal i sense cap intervenció en les decisions de les empreses en què s'inverteix (que es comprin  accions d'una empresa estrangera i es venguin ràpidament, per exemple).

- Què vol dir que "la balança de pagaments sempre està en equilibri"?
​Per definició, la balança de pagaments sempre està en equilibri. Això es deu a que aquesta balança és un resum de totes les subbalances que la composen, els saldos de les quals sempre s'acaba compensant, donat que unes comptabilitzen compres i vendes (les del compte corrent) i altres entrades i sortides de capitals i reserves que el que fan és finançar aquestes compres, si calgués.
Com dèiem, per definició (pel que significa cada saldo), sempre es compleix que:
Saldo del compte corrent + Saldo del compte de capital + Saldo del compte financer = 0
Per tant, l'important per conèixer la situació del sector exterior d'un país no és el saldo de la seva balança de pagaments, que no pot ser  un altre que zero, sinó més aviat el de la balança per compte corrent. Dins d'aquest es troba la balança comercial, que reflecteix si el país importa més del que exporta, o el contrari. Si el saldo de la balança comercial és negatiu, vol dir que el país compra més béns de fora que els que hi ven. Espanya, traicionalment, es troba sempre en aquest cas. Part d'aquest dèficit comercial el cobreix en el nostre cas amb la balança de serveis, que sol estar en superàvit gràcies a la importància del turisme. Si tot i així la balança per compte corrent tingués un salo negatiu, diem que el país té un dèficit per compte corrent, i que necessita finançament. Per poder finançar aquest dèficit, aquestes compres "de més", necessita que entrin capitals, i per això la balança de capital compensarà el saldo negatiu del compte corrent amb un saldo positiu. Si no hi entressin prou capitals, de fet, el país hauria de pagar l'excés de compres perdent reserves de divises.

En conclusió: l'important és la balança per compte corrent, ja que representa la competitivitat del país en comparació amb la resta del món, el que és capaç de comprar i vendre al mercat internacional. Si aquesta balança es troba en dèficit (si compra més del que ven) les altres balances tindran saldo positiu, però perquè entraran diners prestats per poder pagar aquestes compres.El país està rebent finançament, i aquest sempre s'ha de tornar amb interessos, la qual cosa pot fer que la situació futura sigui encara més complicada de solucionar
        
Tema anterior  

Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.