Economia de l'empresa II: coses complicades d'entendre
El cicle comptable: llibre diari i llibre major
Què es un fet comptable
Un fet comptable és qualsevol operació que porti a terme l'empresa que modifiqui la composició del seu patrimoni (veure el tema 1 si es vol repassar aquest concepte): comprar un edifici per a expandir la seva activitat, pagar el rebut de la llum, vendre el seus productes... en tots els casos hi ha components del patrimoni que desapareixen de l'empresa (diners als dos primers exemples, productes al tercer) i d'altres que hi entren a canvi (l'edifici, la llum, diners)... de fet, a l'hora de treballar amb comptabilitat el primer que s'ha de tenir clar és que el comptable el que farà serà anotar l'intercanvi que té lloc cada cop que es modifica aquest patrimoni, i que l'intercanvi ha de tenir sempre suma zero, és a dir, el que es perd sempre tindrà igual valor que el que es guanya (sí, fins i tot si se'ns crema un magatzem, encara que només de cara a la comptabilitat, és clar. La riquesa de l'empresa sí es veurà disminuïda. De fet , traduir a una anotació d'intercanvi de valors aquests casos menys intuïtius són precisament els que fan que calgui aprendre comptabilitat, si no ni caldria!). Però deixem això de la igualtat de valors per a més endavant. De moment només necessiteu saber que, cada cop que canvia el patrimoni de l'empresa, ha tingut lloc un fet comptable.
Tipus de fets comptables
Un fet comptable permutatiu té lloc quan no canvia la riquesa de l'empresa, això és, quan no varia la relació entre els bens i drets que posseeix i les obligacions que ha contret (el resultat de restar-los, pot tenir més dels primers i més de les segones, però la resta, allò que dèiem al tema 1 que representava la seva riquesa, no canviarà). Un exemple de fet comptable permutatiu és la compra al comptat per part de l'empresa d'una nova màquina per a produir. Té els mateixos bens que abans, perquè ha adquirit una màquina, però té menys diners. Si la comprés a crèdit (deixant els diners a deure) tampoc no canviaria la seva riquesa, perquè tindria més bens però també més obligacions, amb la qual cosa la resta de què parlàvem donaria un resultat igual.
Un fet comptable modificatiu sí canvia la riquesa de l'empresa, el resultat de la resta bens i drets menys obligacions. Per exemple, el pagament del rebut de la llum fa que aquesta tingui menys diners però no més bens, perquè la llum no passa a ser propietat seva, és un servei que fa servir per a produir, res més.
Com que a vegades la diferència pot no estar massa clara, ja que a primera vista pot no resultar evident si allò que paga l'empresa passa a formar part del seu patrimoni o no, us diré que el truc per a distingir ambdós tipus de fets comptables és el següent: si l'operació forma part de l'activitat normal de l'empresa, la que dóna sentit a la seva existència (produir i/o vendre bens o serveis, bàsicament), el fet serà probablement modificatiu. Pagar el rebut de la llum és una cosa que l'empresa ha de fer cada mes per a poder funcionar, oi? Doncs això. En canvi, si l'operació és més aviat excepcional, si l'empresa la porta a terme per a preparar-se per a l'activitat, o per a impedir que aquesta pari, però no com a part de la mateixa (afegir bens productius, o substituir-los), el fet serà probablement modificatiu. Comprar un edifici o una màquina ho són, per tant, perquè res d'això no forma part del que una empresa fa com a senya d'identitat, res d'això forma part de fabricar mobles, o de vendre'ls, per exemple.
Però és que encara existeix un tercer tipus de fet comptable: el mixt. El mixt és un fet comptable rar, és el menys comú de tots tres. Només es dóna quan, en tenir lloc un fet comptable permutatiu, resulta que es modifica la riquesa de l'empresa, degut sobretot a diferències en la valoració de components del patrimoni (o potencials components) abans i arran de l'operació. Per exemple, si l'empresa ven per 500 000 uns edificis (fet en principi permutatiu) que tenia valorats en 300 000 euros, el valor dels béns que perd és més petit que el dels diners que guanya, amb la qual cosa la seva riquesa, la famosa resta “bens i drets menys obligacions” sí es veurà modificada, en aquest cas a l'alça. El truc? Doncs que perquè es doni un fet comptable mixt ha d'haver-hi un preu (que es pagui o que es cobri) diferent de la valoració que l'empresa fa d'allò que s'estigui comprant o venent. És a dir, sempre que el fet sigui mixt, a l'enunciat sortiran un preu i un valor per al mateix bé, i seran diferents.
Comptes de patrimoni i de gestió
Els comptes no són ni més ni menys que els noms "oficials", legals, que hem de donar en anotar els diferents fets comptables als diferents elements del patrimoni i a tots els conceptes involucrats en les operacions que fem cada dia a l'empresa com a part de la nostra activitat normal. Si per exemple comprem una màquina al comptat, amb diners líquids, els noms que farem servir per anotar aquest fet correctament als llibres comptables seran "Maquinària" i "Caixa".
Doncs bé: si es tracta de comptes que formen part del patrimoni de l'empresa, és a dir, si són bens, drets o obligacions que li pertanyen, diem que són comptes això, de patrimoni ("Maquinària" i "Caixa" ho són, de fet). Si, en canvi , es tracta d'ingressos o despeses derivats de l'activitat normal d'aquesta, com ara "Compra de mercaderies" o "Sous i salaris", diem que es tracta de comptes de gestió ( si us fixeu, aquesta diferència entre comptes de patrimoni i comptes de gestió està molt lligada a la que existeix entre els tipus de fets comptables, ja que quan a una transacció només participen comptes de patrimoni estarem davant un fet comptable permutatiu, i en canvi quan existeixi algun tipus d'ingrés o despesa estarem davant un fet comptable modificatiu).
I tot això perquè entengueu quina és la diferència conceptual entre uns i altres comptes. Però vaja, que diferenciar-los no és gens difícil un cop saps elaborar balanços i comptes de resultats (raó per la qual estudiem els temes en aquest ordre, de fet). Els comptes que s'inclouen al balanç són els comptes de patrimoni i els que apareixen al compte de pèrdues i guanys són comptes de gestió. Així de fàcil.
EL CAS DE LES EXISTÈNCIES: Un fet que pot embolicar una mica aquest tema és el fet que existeixin uns comptes d'existències pel balanç ("Comercials", "Matèries primeres"...) i uns altres pel compte ("Compra de comercials, venda de comercials..."). La raó és que les empreses viuen de comprar comercials i vendre'ls a més preu, o de comprar matèries primeres, produir amb elles i vendre productes acabats a més preu. Per això necessiten dos tipus de comptes, perquè si no quan sortíssin les existències mai ho farien al valor que tenien al balanç, i no quadraria res. I així tenim dos comptes per a cada existència: el que representa només el valor que aquelles tenen al magatzem, que és el compte que hi ha al balanç (per exemple, "Matèries primeres 5000" vol dir que al nostre patrimoni estan inclosos 5000 euros de matèries primeres que tenim al magatzem) i els que representen les entrades i sortides d'existències, que, en fer-ho a un preu variable i sobretot d'entrada diferent al de sortida (donat que d'això va l'activitat de l'empresa) , no parlen de res que "tinguem" sinó d'ingressos i despeses, de com generem el benefici, i aniràn al compte de pèrdues i guanys. Per aquesta mateixa raó (el fet que les entrades i sortides d'existències no tinguin lloc al mateix preu) les compres i vendes de qualsevol tipus d'aquetses SEMPRE CORRESPONDRÀ A FETS COMPTABLES MODIFICATIUS.
La partida doble: com aplicar-la
Per a apuntar totes les operacions econòmiques que tenen lloc a l'empresa fem servir doncs aquests comptes o "noms oficials", de manera que, com que totes les empreses en faran servir els mateixos, qualsevol persona que vulgui consultar la nostra comptabilitat podrà comprendre tota la informació que allà s'hi trobi. La manera de fer-ho (anotar tot el que passa a l'empresa) és mitjançant el mètode de partida doble, que es basa en l'assumpció que tota operació econòmica, com us deia més amunt, suposa un intercanvi de valors, real o conceptual, que comporta que el mateix valor que entra a l'empresa alhora en surt. En comprar una màquina, per exemple, perdem el seu valor en forma de diners però el guanyem en forma de màquina, com també dèiem abans. Doncs bé: un cop assumeix aquest plantejament, el comptable el que fa és reflectir aquest valor que entra i que surt a com a mínim DOS comptes dels seus llibres comptables (i d'aquí el nom del mètode). Per què com a mínim dos? Com que hi ha dues direccions de transmissió de valor (entrada i sortida), ha de haver-hi com a mínim dos comptes involucrats a cada operació: a l'exemple de la compra de la màquina, aquests eren "Maquinària" i "Caixa", en cas que l'empresa hagués efectuat la compra al comptat. Però podria haver deixat a deure la meitat del valor de la màquina, i llavors els comptes involucrats a l'operació serien els mateixos més el de "Proveïdors d'immobilitzat" .
I ara que ja enteneu el nom del mètode i el plantejament principal per poder executar-lo vosaltres, només necessiteu saber com funciona. És molt fàcil: per cada compte que intervé a una operació, obrim una mena de "T" que separi dues columnes, el "deu" i el "haver". Doncs bé: quan el valor entri ( o sigui "positiu" per a nosaltres en general, i és que no sempre és fàcil veure si el valor entra o surt), l'anotarem a l'esquerra. Quan surti o ens resulti "negatiu", a la dreta. Imaginem que hem d'anotar l'operació de la màquina, que ha costat 30000 euros dels quals, com deia abans, se n'han pagat només 15000. La resta s'han deixat a deure al proveïdor que ens l'ha venut. Doncs bé, un cop ben anotat pel mètode de partida doble al llibre corresponent hauria de quedar anotat:
Maquinària Caixa Proveïdors d'immobilitzat
30000 I I 15000 I 15000
I I I
Perquè el valor que ens ha entrat (esquerra) són 30 000 euros en forma de màquina, i el que ens ha sortit (dreta) són 15 000 euros en metàl·lic i 15 000 en forma de deute.
Els assentaments
Els assentaments també formen part del mètode de partida doble. Un cop hem anotat una operació als comptes corresponents, l'hem d'apuntar a un altre llibre en forma d'assentament, que seria com una mena de "frase" que explica tota l'operació sencera (tingueu en compte que quan els comptes participen a una altra operació, com de fet passa constantment, hi seguirem anotant valors a esquerra i dreta, i resultarà molt difícil recordar què va passar exactament només observant aquests). Consisteix simplement en escriure allò que acabem d'anotar als comptes però tot seguit, primer tot allò que estigui anotat a l'esquerra i després tot allò que hi sigui a la dreta, i a més introduint la paraula "a" entre tots dos costats de l'assentament, tal i com faig jo a continuació amb l'exemple de la màquina que hem fet més amunt:
4 de juny de 2010
30000 Maquinària
a
Caixa 15000
Proveïdors d'immobilitzat 15000
El truc és que els valors de tots dos costats han de sumar el mateix.
Diferenciar entre comptes de patrimoni i comptes de gestió: si s'entén bé la diferència és molt més fàcil entendre com es comptabilitzen molts elements que normalment generen confusió
Acabem de veure com els comptes de patrimoni són tots els elements que pertanyen a l'empresa, ja siguin béns, drets o obligacions, i com els comptes de gestió són ingressos o despeses que té l'empresa, normalment deguts al desenvolupament de la seva activitat normal. També hem vist com les transaccions en què només intervenien comptes del primer tipus donaven lloc a fets comptables permutatius, que no alteraven la riquesa de l'empresa (per exemple comprar una màquina, canviar un compte de patrimoni per un altre) i com les transaccions amb ingressos o despeses involucrats, però, donaven lloc a fets comptables modificatius, a canvis en la riquesa de l'empresa (pagar el rebut de la llum, per exemple, que canvia diners del patrimoni per una despesa en llum, perd riquesa, encara que evidentment si ho fa serà perquè aquesta inversió li comportarà més beneficis que despeses al final de l'exercici, compte). A continuació, al llarg del tema 2 i d'aquest tema hem vist com els comptes de patrimoni es comptabilitzen dins el balanç de situació i els de gestió dins el compte de pèrdues i guanys, ja que el primer pretén ser una "foto" del patrimoni de l'empresa i el segon una descripció de la seva activitat que, tot recollint tots els ingressos i les despeses de l'exercici, expliqui com ha aconseguit l'empresa la xifra de beneficis o pèrdues que li correspongui.
Doncs bé: si es va comprendre bé aquesta diferència, si es veu clarament quan un element forma part del patrimoni o simplement suposa un ingresso o despesa per a l'empresa, quan una transacció econòmica deixa la riquesa d'aquesta igual i quan existeix de facto una pèrdua o un guany, s'entendrà molt millor la manera com funciona la comptabilitat de molts elements dins el compte de resultats. Per exemple: el pagament dels deutes, com vam veure al tema 2, es divideix en dues parts, i és que allò que tornem de principal (diners que ens van deixar i que estem tornant poc a poc) es comptabilitzarà al balanç, i en canvi allò que paguem en concepte d'interessos ho farà a l'apartat de despeses financeres dins el compte de pèrdues i guanys. La raó és precisament el que explicàvem abans: que quan jo torno uns diners que m'han prestat el meu patrimoni no varia, no hi ha cap pèrdua ni guany involucrats, ja que perdo diners a canvi de fer més petits els meus deutes, que també em pertanyen. En canvi, quan pago interessos ho faig com a preu pel servei del préstec, no estic tornant res, són uns diners que surten a canvi d'un servei, però no de cap element del patrimoni. Es tracta, per tant, d'una despesa.
Recordeu també el tema de la diferència entre el compte de “matèries primeres” i el de “compres de matèries primeres” que comentàvem al tema 2. Ara podeu comprendre que el primer és un compte de patrimoni, una quantitat de material que és al nostre magatzem, i el segon n'és un de gestió, perquè la riquesa general de l'empresa canvia gràcies a que ven els productes més cars del valor a què els compra, o que compra les matèries primeres amb què els fabricarà. Ésa dir: encara que cada transacció de compra d'existències i venda de productes per separat es classifiquin realment com a fets comptables permutatius, el fet que els productes es venguin a un preu superior que al que es van comprar les mercaderies o matèries primeres constitueix la creació de valor pròpia de tota empresa i que genera el augment de riquesa que suposarà el benefici, i és per això que hem de comptabilitzar totes aquestes compres i vendes com a comptes de gestió a més de com a patrimoni (com a patrimoni en realitat no comptabilitzem les compres, sinó la quantitat que tenim en un moment determinat de cada cosa), perquè el procés comercial o productiu en sí constitueix el fet comptable modificatiu més important de tots, el que dóna sentit a la existència de la pròpia empresa.
Un fet comptable és qualsevol operació que porti a terme l'empresa que modifiqui la composició del seu patrimoni (veure el tema 1 si es vol repassar aquest concepte): comprar un edifici per a expandir la seva activitat, pagar el rebut de la llum, vendre el seus productes... en tots els casos hi ha components del patrimoni que desapareixen de l'empresa (diners als dos primers exemples, productes al tercer) i d'altres que hi entren a canvi (l'edifici, la llum, diners)... de fet, a l'hora de treballar amb comptabilitat el primer que s'ha de tenir clar és que el comptable el que farà serà anotar l'intercanvi que té lloc cada cop que es modifica aquest patrimoni, i que l'intercanvi ha de tenir sempre suma zero, és a dir, el que es perd sempre tindrà igual valor que el que es guanya (sí, fins i tot si se'ns crema un magatzem, encara que només de cara a la comptabilitat, és clar. La riquesa de l'empresa sí es veurà disminuïda. De fet , traduir a una anotació d'intercanvi de valors aquests casos menys intuïtius són precisament els que fan que calgui aprendre comptabilitat, si no ni caldria!). Però deixem això de la igualtat de valors per a més endavant. De moment només necessiteu saber que, cada cop que canvia el patrimoni de l'empresa, ha tingut lloc un fet comptable.
Tipus de fets comptables
Un fet comptable permutatiu té lloc quan no canvia la riquesa de l'empresa, això és, quan no varia la relació entre els bens i drets que posseeix i les obligacions que ha contret (el resultat de restar-los, pot tenir més dels primers i més de les segones, però la resta, allò que dèiem al tema 1 que representava la seva riquesa, no canviarà). Un exemple de fet comptable permutatiu és la compra al comptat per part de l'empresa d'una nova màquina per a produir. Té els mateixos bens que abans, perquè ha adquirit una màquina, però té menys diners. Si la comprés a crèdit (deixant els diners a deure) tampoc no canviaria la seva riquesa, perquè tindria més bens però també més obligacions, amb la qual cosa la resta de què parlàvem donaria un resultat igual.
Un fet comptable modificatiu sí canvia la riquesa de l'empresa, el resultat de la resta bens i drets menys obligacions. Per exemple, el pagament del rebut de la llum fa que aquesta tingui menys diners però no més bens, perquè la llum no passa a ser propietat seva, és un servei que fa servir per a produir, res més.
Com que a vegades la diferència pot no estar massa clara, ja que a primera vista pot no resultar evident si allò que paga l'empresa passa a formar part del seu patrimoni o no, us diré que el truc per a distingir ambdós tipus de fets comptables és el següent: si l'operació forma part de l'activitat normal de l'empresa, la que dóna sentit a la seva existència (produir i/o vendre bens o serveis, bàsicament), el fet serà probablement modificatiu. Pagar el rebut de la llum és una cosa que l'empresa ha de fer cada mes per a poder funcionar, oi? Doncs això. En canvi, si l'operació és més aviat excepcional, si l'empresa la porta a terme per a preparar-se per a l'activitat, o per a impedir que aquesta pari, però no com a part de la mateixa (afegir bens productius, o substituir-los), el fet serà probablement modificatiu. Comprar un edifici o una màquina ho són, per tant, perquè res d'això no forma part del que una empresa fa com a senya d'identitat, res d'això forma part de fabricar mobles, o de vendre'ls, per exemple.
Però és que encara existeix un tercer tipus de fet comptable: el mixt. El mixt és un fet comptable rar, és el menys comú de tots tres. Només es dóna quan, en tenir lloc un fet comptable permutatiu, resulta que es modifica la riquesa de l'empresa, degut sobretot a diferències en la valoració de components del patrimoni (o potencials components) abans i arran de l'operació. Per exemple, si l'empresa ven per 500 000 uns edificis (fet en principi permutatiu) que tenia valorats en 300 000 euros, el valor dels béns que perd és més petit que el dels diners que guanya, amb la qual cosa la seva riquesa, la famosa resta “bens i drets menys obligacions” sí es veurà modificada, en aquest cas a l'alça. El truc? Doncs que perquè es doni un fet comptable mixt ha d'haver-hi un preu (que es pagui o que es cobri) diferent de la valoració que l'empresa fa d'allò que s'estigui comprant o venent. És a dir, sempre que el fet sigui mixt, a l'enunciat sortiran un preu i un valor per al mateix bé, i seran diferents.
Comptes de patrimoni i de gestió
Els comptes no són ni més ni menys que els noms "oficials", legals, que hem de donar en anotar els diferents fets comptables als diferents elements del patrimoni i a tots els conceptes involucrats en les operacions que fem cada dia a l'empresa com a part de la nostra activitat normal. Si per exemple comprem una màquina al comptat, amb diners líquids, els noms que farem servir per anotar aquest fet correctament als llibres comptables seran "Maquinària" i "Caixa".
Doncs bé: si es tracta de comptes que formen part del patrimoni de l'empresa, és a dir, si són bens, drets o obligacions que li pertanyen, diem que són comptes això, de patrimoni ("Maquinària" i "Caixa" ho són, de fet). Si, en canvi , es tracta d'ingressos o despeses derivats de l'activitat normal d'aquesta, com ara "Compra de mercaderies" o "Sous i salaris", diem que es tracta de comptes de gestió ( si us fixeu, aquesta diferència entre comptes de patrimoni i comptes de gestió està molt lligada a la que existeix entre els tipus de fets comptables, ja que quan a una transacció només participen comptes de patrimoni estarem davant un fet comptable permutatiu, i en canvi quan existeixi algun tipus d'ingrés o despesa estarem davant un fet comptable modificatiu).
I tot això perquè entengueu quina és la diferència conceptual entre uns i altres comptes. Però vaja, que diferenciar-los no és gens difícil un cop saps elaborar balanços i comptes de resultats (raó per la qual estudiem els temes en aquest ordre, de fet). Els comptes que s'inclouen al balanç són els comptes de patrimoni i els que apareixen al compte de pèrdues i guanys són comptes de gestió. Així de fàcil.
EL CAS DE LES EXISTÈNCIES: Un fet que pot embolicar una mica aquest tema és el fet que existeixin uns comptes d'existències pel balanç ("Comercials", "Matèries primeres"...) i uns altres pel compte ("Compra de comercials, venda de comercials..."). La raó és que les empreses viuen de comprar comercials i vendre'ls a més preu, o de comprar matèries primeres, produir amb elles i vendre productes acabats a més preu. Per això necessiten dos tipus de comptes, perquè si no quan sortíssin les existències mai ho farien al valor que tenien al balanç, i no quadraria res. I així tenim dos comptes per a cada existència: el que representa només el valor que aquelles tenen al magatzem, que és el compte que hi ha al balanç (per exemple, "Matèries primeres 5000" vol dir que al nostre patrimoni estan inclosos 5000 euros de matèries primeres que tenim al magatzem) i els que representen les entrades i sortides d'existències, que, en fer-ho a un preu variable i sobretot d'entrada diferent al de sortida (donat que d'això va l'activitat de l'empresa) , no parlen de res que "tinguem" sinó d'ingressos i despeses, de com generem el benefici, i aniràn al compte de pèrdues i guanys. Per aquesta mateixa raó (el fet que les entrades i sortides d'existències no tinguin lloc al mateix preu) les compres i vendes de qualsevol tipus d'aquetses SEMPRE CORRESPONDRÀ A FETS COMPTABLES MODIFICATIUS.
La partida doble: com aplicar-la
Per a apuntar totes les operacions econòmiques que tenen lloc a l'empresa fem servir doncs aquests comptes o "noms oficials", de manera que, com que totes les empreses en faran servir els mateixos, qualsevol persona que vulgui consultar la nostra comptabilitat podrà comprendre tota la informació que allà s'hi trobi. La manera de fer-ho (anotar tot el que passa a l'empresa) és mitjançant el mètode de partida doble, que es basa en l'assumpció que tota operació econòmica, com us deia més amunt, suposa un intercanvi de valors, real o conceptual, que comporta que el mateix valor que entra a l'empresa alhora en surt. En comprar una màquina, per exemple, perdem el seu valor en forma de diners però el guanyem en forma de màquina, com també dèiem abans. Doncs bé: un cop assumeix aquest plantejament, el comptable el que fa és reflectir aquest valor que entra i que surt a com a mínim DOS comptes dels seus llibres comptables (i d'aquí el nom del mètode). Per què com a mínim dos? Com que hi ha dues direccions de transmissió de valor (entrada i sortida), ha de haver-hi com a mínim dos comptes involucrats a cada operació: a l'exemple de la compra de la màquina, aquests eren "Maquinària" i "Caixa", en cas que l'empresa hagués efectuat la compra al comptat. Però podria haver deixat a deure la meitat del valor de la màquina, i llavors els comptes involucrats a l'operació serien els mateixos més el de "Proveïdors d'immobilitzat" .
I ara que ja enteneu el nom del mètode i el plantejament principal per poder executar-lo vosaltres, només necessiteu saber com funciona. És molt fàcil: per cada compte que intervé a una operació, obrim una mena de "T" que separi dues columnes, el "deu" i el "haver". Doncs bé: quan el valor entri ( o sigui "positiu" per a nosaltres en general, i és que no sempre és fàcil veure si el valor entra o surt), l'anotarem a l'esquerra. Quan surti o ens resulti "negatiu", a la dreta. Imaginem que hem d'anotar l'operació de la màquina, que ha costat 30000 euros dels quals, com deia abans, se n'han pagat només 15000. La resta s'han deixat a deure al proveïdor que ens l'ha venut. Doncs bé, un cop ben anotat pel mètode de partida doble al llibre corresponent hauria de quedar anotat:
Maquinària Caixa Proveïdors d'immobilitzat
30000 I I 15000 I 15000
I I I
Perquè el valor que ens ha entrat (esquerra) són 30 000 euros en forma de màquina, i el que ens ha sortit (dreta) són 15 000 euros en metàl·lic i 15 000 en forma de deute.
Els assentaments
Els assentaments també formen part del mètode de partida doble. Un cop hem anotat una operació als comptes corresponents, l'hem d'apuntar a un altre llibre en forma d'assentament, que seria com una mena de "frase" que explica tota l'operació sencera (tingueu en compte que quan els comptes participen a una altra operació, com de fet passa constantment, hi seguirem anotant valors a esquerra i dreta, i resultarà molt difícil recordar què va passar exactament només observant aquests). Consisteix simplement en escriure allò que acabem d'anotar als comptes però tot seguit, primer tot allò que estigui anotat a l'esquerra i després tot allò que hi sigui a la dreta, i a més introduint la paraula "a" entre tots dos costats de l'assentament, tal i com faig jo a continuació amb l'exemple de la màquina que hem fet més amunt:
4 de juny de 2010
30000 Maquinària
a
Caixa 15000
Proveïdors d'immobilitzat 15000
El truc és que els valors de tots dos costats han de sumar el mateix.
Diferenciar entre comptes de patrimoni i comptes de gestió: si s'entén bé la diferència és molt més fàcil entendre com es comptabilitzen molts elements que normalment generen confusió
Acabem de veure com els comptes de patrimoni són tots els elements que pertanyen a l'empresa, ja siguin béns, drets o obligacions, i com els comptes de gestió són ingressos o despeses que té l'empresa, normalment deguts al desenvolupament de la seva activitat normal. També hem vist com les transaccions en què només intervenien comptes del primer tipus donaven lloc a fets comptables permutatius, que no alteraven la riquesa de l'empresa (per exemple comprar una màquina, canviar un compte de patrimoni per un altre) i com les transaccions amb ingressos o despeses involucrats, però, donaven lloc a fets comptables modificatius, a canvis en la riquesa de l'empresa (pagar el rebut de la llum, per exemple, que canvia diners del patrimoni per una despesa en llum, perd riquesa, encara que evidentment si ho fa serà perquè aquesta inversió li comportarà més beneficis que despeses al final de l'exercici, compte). A continuació, al llarg del tema 2 i d'aquest tema hem vist com els comptes de patrimoni es comptabilitzen dins el balanç de situació i els de gestió dins el compte de pèrdues i guanys, ja que el primer pretén ser una "foto" del patrimoni de l'empresa i el segon una descripció de la seva activitat que, tot recollint tots els ingressos i les despeses de l'exercici, expliqui com ha aconseguit l'empresa la xifra de beneficis o pèrdues que li correspongui.
Doncs bé: si es va comprendre bé aquesta diferència, si es veu clarament quan un element forma part del patrimoni o simplement suposa un ingresso o despesa per a l'empresa, quan una transacció econòmica deixa la riquesa d'aquesta igual i quan existeix de facto una pèrdua o un guany, s'entendrà molt millor la manera com funciona la comptabilitat de molts elements dins el compte de resultats. Per exemple: el pagament dels deutes, com vam veure al tema 2, es divideix en dues parts, i és que allò que tornem de principal (diners que ens van deixar i que estem tornant poc a poc) es comptabilitzarà al balanç, i en canvi allò que paguem en concepte d'interessos ho farà a l'apartat de despeses financeres dins el compte de pèrdues i guanys. La raó és precisament el que explicàvem abans: que quan jo torno uns diners que m'han prestat el meu patrimoni no varia, no hi ha cap pèrdua ni guany involucrats, ja que perdo diners a canvi de fer més petits els meus deutes, que també em pertanyen. En canvi, quan pago interessos ho faig com a preu pel servei del préstec, no estic tornant res, són uns diners que surten a canvi d'un servei, però no de cap element del patrimoni. Es tracta, per tant, d'una despesa.
Recordeu també el tema de la diferència entre el compte de “matèries primeres” i el de “compres de matèries primeres” que comentàvem al tema 2. Ara podeu comprendre que el primer és un compte de patrimoni, una quantitat de material que és al nostre magatzem, i el segon n'és un de gestió, perquè la riquesa general de l'empresa canvia gràcies a que ven els productes més cars del valor a què els compra, o que compra les matèries primeres amb què els fabricarà. Ésa dir: encara que cada transacció de compra d'existències i venda de productes per separat es classifiquin realment com a fets comptables permutatius, el fet que els productes es venguin a un preu superior que al que es van comprar les mercaderies o matèries primeres constitueix la creació de valor pròpia de tota empresa i que genera el augment de riquesa que suposarà el benefici, i és per això que hem de comptabilitzar totes aquestes compres i vendes com a comptes de gestió a més de com a patrimoni (com a patrimoni en realitat no comptabilitzem les compres, sinó la quantitat que tenim en un moment determinat de cada cosa), perquè el procés comercial o productiu en sí constitueix el fet comptable modificatiu més important de tots, el que dóna sentit a la existència de la pròpia empresa.
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
