Economia: coses complicades d'entendre
La retribució dels factors: el mercat de treball
- La distribució de la renda i la distribució de la riquesa
La distribució de la renda és com es reparteix el benefici que genera la producció de béns i serveis entre aquells que han participat en aquesta producció: treballadors, gent que ha posat capital físic i financer, propietaris dels recursos naturals. Com estarà de ben repartida dependrà per tant de:
- Qui té els factors
- Quan cobren aquests factors (explicat al següent punt).
I la distribució de la riquesa, és el mateix? No. La renda i la riquesa no són el mateix. La renda són els ingressos d'una persona, i la riquesa allò que ja posseeix. El que passa és que, generalment, com més riquesa tingui una persona, més possibilitats d'accedir a renda tindrà, ja que més riquesa sol suposar més possessió de recursos productius tangibles (terra i capital), que comporten una remuneració que pot arribar a ser molt més alta que la del treball si són ben invertits. Per aquesta raó, si la riquesa es troba mal repartida a una societat, probablement ho acabarà estant també la renda.
- En funció de què cobren més o menys els diferents factors productius?
Allò que cobren els propietaris de factors productius dependrà sobretot del valor que aquests factors aportin al bé que estiguin col·laborant a produir, és a dir, del preu a què pugui arribar aquest bé al mercat, d'una banda, i de l'important que sigui l'aportació del factor en la formació d'aquest preu, de l'altra. Llavors, un factor que sigui imprescindible per produir un bé cobrarà més que un que no hi tingui tant de pes; alhora, els factors que produeixen un bé molt car cobraran més que si el bé és barat.
- Compte, no confongueu l'oferta de treball amb les "ofertes de treball" del diari! L'oferta de treball som la gent que volem treballar!
Efectivament: l'oferta de treball és el contrari del que pot semblar quan estem acostumats a veure aquesta expressió als diaris. L'oferta de treball és la quantitat de feina, en hores o persones segons es tracti d'oferta individual o de mercat, que s'està disposat a fer a canvi de cada nivell hipotètic de salaris. O sigui, és la quantitat de treball que s'oferirà al sector concret per cada salari, i l'oferiran els treballadors. Tindrà pendent positiu, a més, ja que com més alt sigui el salari que paguin, més persones voldran treballar en comptes de disposar d'aquell temps per a lleure.
La demanda de treball sí que representa la quantitat de treballadors que les empreses estan disposades a contractar per a cada hipotètic salari. Tindrà, per tant, pendent negatiu, perquè com més salari hagin de pagar a cada treballador, menys persones es voldran contractar.
|
|
-Igual que passava amb la demanda de béns, la de treball no depèn en realitat només del salari.
Recordeu que dèiem al tema anterior que la demanda de béns depenia de molts factors, però que per raons pràctiques a l'hora de representar la corba fèiem dependre aquesta demanda només del preu del bé (el factor que més la condiciona en qualsevol cas)? Doncs bé, ara farem el mateix: encara que la taula i la corba de demanda de treball facin aparèixer aquesta com únicament dependent del salari a pagar, considerant la resta de factors constants (per poder representar-la al pla, que només té dues dimensions, i per poder estudiar la relació de la demanda amb cada factor per separat), aquesta també depèn de, almenys, dos factors importants més:
- De la productivitat del treball: si puja la productivitat dels treballadors, és a dir, el que són capaços de produir en un temps donat, els empresaris estaran disposats a contractar més gent pel mateix salari: la corba de demanda es desplaçarà a ala dreta.
- Del preu de mercat (al que després es venen) dels béns i serveis produïts. Si puja al preu al què es ven després el producte, les empreses contractaran més gent al mateix salari. La demanda es desplaçarà a la dreta.
-L'oferta de treball també depèn de més coses, tampoc només del salari.
L'oferta de treball, és a dir, les persones que estan disposades a treballar per a cada nivell de salaris, tampoc no depèn només del salari que es pagui al sector, encara que a la corba només s'hi representi aquesta relació. L'oferta de treball depèn a més, almenys, de dos factors més:
1- La taxa d'activitat, que és el percentatge de població activa, això és, que pot i vol treballar, respecte a la població en edat de treballar (la més gran de 16 anys, sense límit per dalt). Quan un país té una alta taxa d'activitat vol dir que de la seva població en edat de treballar, molts estan en condicions de fer-ho i a més volen, és a dir, busquen feina. Això li dona al país molta oferta de treball, molta més que si té molta població inactiva, això és, els que no poden o no volen treballar en un moment donat (estudiants, baixes mèdiques, incapacitats, jubilats, gent que treballa a casa fent les feines domèstiques...). Com més taxa d'activitat hi hagi, per tant, més oferta de treball hi haurà a una societat, i la corba d'oferta es veurà desplaçada a la dreta si aquesta puja per la raó que sigui (per exemple, per un endarreriment de l'edat a la qual es pot jubilar la gent).
2- La demografia: l'oferta de treball també es veu alterada pels factors demogràfics, sobretot per la taxa de natalitat (encara que en aquest cas existeix un desplaçament temporal de l'efecte) i pels moviments migratoris. Com més natalitat o immigració, el país comptarà amb més gent per treballar, i per tant la corba d'oferta de treball es veurà desplaçada a la dreta.
- Conceptes demogràfics importants: població activa, inactiva, ocupada i aturada
Dèiem que la població activa és la que té feina o l'està buscant. Es divideix, per tant, en OCUPATS ( els que tenen feina) i ATURATS (els que no la troben). És important en aquest sentit distingir els aturats, que són part de la població activa, dels inactius, que estan fora del mercat de treball, no hi formen part, per incapacitat o voluntat, ja sigui de manera temporal o permanent. Un aturat, per tant, és algú que està activament buscant feina i compleix tots els requisits legals, però no la troba.
- Si l'equilibri al mercat de treball és l'acord entre els que contracten i els que volen treballar, vol dir que no queda ningú per contractar, que no existeix l'atur?
Fixa't en el que representa l'equilibri al mercat de treball: per a el salari donat en què s'arriba a un equilibri, els treballadors que volen treballar (oferta de treball) són exactament els que les empreses volen contractar (demanda de treball). D'aquesta manera, sembla que no quedi ningú que vulgui treballar i no pugui, és a dir, que no existeixi l'atur. Si el mercat de treball funcionés exactament així, seria real: no existiria l'atur involuntari. Hi hauria gent que no treballaria, però voluntàriament, perquè no estaria disposada a fer-ho al salari que els ofereixen. Et sembla que això comporta automàticament que hem de deixar que el mercat de treball funcioni així? Pensa en el salari d'equilibri que hi hauria, per exemple, al sector de la construcció en plena crisi, si no hi hagués cap salari mínim per llei a pagar, si depengués del que la gent estigués disposada a cobrar i pagar. I què et semblaria, des del punt de vista de defensar el model per no produir atur, el fet que es consideri no aturada a una persona que es negués a treballar a aquest sou.
- Per què és polèmic l'establiment d'un salari mínim?
Molts països tenen establert un salari mínim, per sota del qual no es por contractar cap treballador a un sector determinat. En principi es tracta d'una mesura molt positiva, perquè assegura que tothom, encara que estigués disposat a treballar per menys, tingui un salari més digne. Llavors, per què a vegades es tracta d'un tema que genera polèmica? La qüestió és la següent: si el salari mínim és un salari que es troba per sobre del salari d'equilibri d'un mercat de treball determinat, apareix un excés d'oferta de treball automàticament que es manté indefinidament. Per a un salari més gran que el d'equilibri, hi ha més gent que vol treballar que la que les empreses volen contractar, per definició. Es crea, per tant i de cop, ATUR INVOLUNTARI.
Això té un doble efecte: ajuda els treballadors que ja treballen, perquè el sou és més digne, però redueix el nombre de persones que treballen, és a dir, provoca aquest atur que dèiem. Per això és polèmic. Però el que hem de pensar és que, sense un salari mínim, encara que tothom que volgués treballar per un salari que no doni per viure ho pogués fer, el mercat de treball tampoc no estaria solucionant els problemes de feina de la població.
-Quins tipus d'atur podem considerar que existeixen?
a. ATUR FRICCIONAL: aquest atur és el que sempre existeix en un determinat percentatge de la població activa, ja que és el que es deu al temps que porta trobar una feina per primera vegada, o canviar-ne (el procés de recerca de feina, però també els de selecció de personal a les empreses, són a vegades processos llargs). La gent que es troba desocupada perquè està passant per aquests processos s'anomenen desocupats friccionals.
b. ATUR CAUSAT PEL CICLE ECONÒMIC: es dóna quan l'economia es troba en un moment de decreixement econòmic en que estan tancant empreses. Però compte, perquè sigui atur cíclic han d'estar tancant empreses per una baixada del consum que quan canviï el cicle remuntarà, i per tant serà un atur relativament temporal. Si les empreses d'un sector tanquen perquè aquest sector ha deixat de ser productiu que no remuntarà mai més, aquest atur no serà cíclic, sinó estructural.
c. ATUR ESTRUCTURAL: quan canvia l'estructura productiva dels països, a vegades comencen a tancar sectors sencers que abans funcionaven, perquè deixa d'existir la demanda (per canvis en les formes de vida) o perquè la producció es trasllada a altres països (normalment per raó de costos). Quan tenen lloc aquests processos, la part de la població que abans treballava a aquests sectors que desapareixen se'n veurà en molts casos difícilment reocupada a un altre, ja que la seva capacitació laboral i experiència seran molt especialitzades. Diem que en aquest cas l'oferta de treball té unes característiques que no coincideixen amb les que demana la demanda de treball, i l'atur que es genera és normalment de mig/llarg termini i molt complicat de fer minvar. És el cas dels miners asturians des dels anys 90, per exemple.
d.ATUR ESTACIONAL: existeix només en moments de l'any, moments que variaran en funció del sector (el sector de l'hosteleria a Espanya quan acaba la temporada d'estiu).
- La taxa d'atur pot semblar menys greu del que és: fixeu-vos que són els aturats D'ENTRE ELS ACTIUS!!!
Quan analitzeu una taxa d'atur, fixeu-vos que es tracta del percentatge de persones que es troben desocupades d'entre les que estan actives. És a dir, si una taxa d'atur és per exemple del 22%, com és aproximadament la d'Espanya ara mateix, vol dir que, de cada 100 persones que estan en condicions de treballar i que a més busquen activament feina, 22 són incapaces de trobar-ne. No són 22 de cada 100 de tota la població. Si ho penseu, és una xifra altíssima.
- Quines són les causes principals de diferències salarials al nostre sistema?
a. EL CAPITAL HUMÀ: el capital humà d'una persona fa referència al seu potencial productiu, ja provingui de la seva formació o de la seva experiència professional. Moltes diferències salarials venen llavors justificades per la diferent acumulació de capital humà que té cada persona i que li permet aportar més valor a la producció.
Un problema que té el nostre sistema, però, quan reparteix la rnda en funció de la productivitat (quan paga més a qui és més productiu) és que, per valorar aquesta productivitat, té en compte el valor de canvi dels productes que la persona col·labora a produir, no el seu valor d'ús (dóna importància al preu a què es poden vendre i no a la seva utilitat). Per això paga més a un treballador d'un departament de màrqueting, que amb els anuncis que ajuda a posar en marxa fa possible que el producte es pugui vendre més car, que al que produeix el producte en sí.La pregunta que ens podriem fer seria: És realment aquesta primera persona més prouctiva per a la societat?
b. LA NATURALESA DELS LLOCS DE TREBALL: els sobresous que es deuen a feines més incòmodes o torns més desagradables (pluses de perillositat, nocturnitat), per fer les feines igual d'atractives entre elles, s'anomenen diferències compensatòries.
c. DISCRIMINACIÓ IL·LEGAL: l discriminació té lloc quan el mercat de treball crea diferències salarials que no es basen en la feina protada a tere sinó en característiques de les persones (raça, gènere, religió, situació d'embaràs, malalts de SIDA...)
d. DISCRIMINACIÓ LEGAL: també existeix la discriminació legal, que es fa mitjançant llicències, com per exemple les que cal tenir per poder tenir un taxi o obrir una farmàcia. Si una persona no té els mitjans econòmics per pagar aquesta llicència no pdorà entrar al mercat. Aquesta mesura és polèmica, i està pensada per reduir l'oferta de treball i fer pujar el salari dels que sí treballen.
Tema anterior Tema següent
Recordeu que dèiem al tema anterior que la demanda de béns depenia de molts factors, però que per raons pràctiques a l'hora de representar la corba fèiem dependre aquesta demanda només del preu del bé (el factor que més la condiciona en qualsevol cas)? Doncs bé, ara farem el mateix: encara que la taula i la corba de demanda de treball facin aparèixer aquesta com únicament dependent del salari a pagar, considerant la resta de factors constants (per poder representar-la al pla, que només té dues dimensions, i per poder estudiar la relació de la demanda amb cada factor per separat), aquesta també depèn de, almenys, dos factors importants més:
- De la productivitat del treball: si puja la productivitat dels treballadors, és a dir, el que són capaços de produir en un temps donat, els empresaris estaran disposats a contractar més gent pel mateix salari: la corba de demanda es desplaçarà a ala dreta.
- Del preu de mercat (al que després es venen) dels béns i serveis produïts. Si puja al preu al què es ven després el producte, les empreses contractaran més gent al mateix salari. La demanda es desplaçarà a la dreta.
-L'oferta de treball també depèn de més coses, tampoc només del salari.
L'oferta de treball, és a dir, les persones que estan disposades a treballar per a cada nivell de salaris, tampoc no depèn només del salari que es pagui al sector, encara que a la corba només s'hi representi aquesta relació. L'oferta de treball depèn a més, almenys, de dos factors més:
1- La taxa d'activitat, que és el percentatge de població activa, això és, que pot i vol treballar, respecte a la població en edat de treballar (la més gran de 16 anys, sense límit per dalt). Quan un país té una alta taxa d'activitat vol dir que de la seva població en edat de treballar, molts estan en condicions de fer-ho i a més volen, és a dir, busquen feina. Això li dona al país molta oferta de treball, molta més que si té molta població inactiva, això és, els que no poden o no volen treballar en un moment donat (estudiants, baixes mèdiques, incapacitats, jubilats, gent que treballa a casa fent les feines domèstiques...). Com més taxa d'activitat hi hagi, per tant, més oferta de treball hi haurà a una societat, i la corba d'oferta es veurà desplaçada a la dreta si aquesta puja per la raó que sigui (per exemple, per un endarreriment de l'edat a la qual es pot jubilar la gent).
2- La demografia: l'oferta de treball també es veu alterada pels factors demogràfics, sobretot per la taxa de natalitat (encara que en aquest cas existeix un desplaçament temporal de l'efecte) i pels moviments migratoris. Com més natalitat o immigració, el país comptarà amb més gent per treballar, i per tant la corba d'oferta de treball es veurà desplaçada a la dreta.
- Conceptes demogràfics importants: població activa, inactiva, ocupada i aturada
Dèiem que la població activa és la que té feina o l'està buscant. Es divideix, per tant, en OCUPATS ( els que tenen feina) i ATURATS (els que no la troben). És important en aquest sentit distingir els aturats, que són part de la població activa, dels inactius, que estan fora del mercat de treball, no hi formen part, per incapacitat o voluntat, ja sigui de manera temporal o permanent. Un aturat, per tant, és algú que està activament buscant feina i compleix tots els requisits legals, però no la troba.
- Si l'equilibri al mercat de treball és l'acord entre els que contracten i els que volen treballar, vol dir que no queda ningú per contractar, que no existeix l'atur?
Fixa't en el que representa l'equilibri al mercat de treball: per a el salari donat en què s'arriba a un equilibri, els treballadors que volen treballar (oferta de treball) són exactament els que les empreses volen contractar (demanda de treball). D'aquesta manera, sembla que no quedi ningú que vulgui treballar i no pugui, és a dir, que no existeixi l'atur. Si el mercat de treball funcionés exactament així, seria real: no existiria l'atur involuntari. Hi hauria gent que no treballaria, però voluntàriament, perquè no estaria disposada a fer-ho al salari que els ofereixen. Et sembla que això comporta automàticament que hem de deixar que el mercat de treball funcioni així? Pensa en el salari d'equilibri que hi hauria, per exemple, al sector de la construcció en plena crisi, si no hi hagués cap salari mínim per llei a pagar, si depengués del que la gent estigués disposada a cobrar i pagar. I què et semblaria, des del punt de vista de defensar el model per no produir atur, el fet que es consideri no aturada a una persona que es negués a treballar a aquest sou.
- Per què és polèmic l'establiment d'un salari mínim?
Molts països tenen establert un salari mínim, per sota del qual no es por contractar cap treballador a un sector determinat. En principi es tracta d'una mesura molt positiva, perquè assegura que tothom, encara que estigués disposat a treballar per menys, tingui un salari més digne. Llavors, per què a vegades es tracta d'un tema que genera polèmica? La qüestió és la següent: si el salari mínim és un salari que es troba per sobre del salari d'equilibri d'un mercat de treball determinat, apareix un excés d'oferta de treball automàticament que es manté indefinidament. Per a un salari més gran que el d'equilibri, hi ha més gent que vol treballar que la que les empreses volen contractar, per definició. Es crea, per tant i de cop, ATUR INVOLUNTARI.
Això té un doble efecte: ajuda els treballadors que ja treballen, perquè el sou és més digne, però redueix el nombre de persones que treballen, és a dir, provoca aquest atur que dèiem. Per això és polèmic. Però el que hem de pensar és que, sense un salari mínim, encara que tothom que volgués treballar per un salari que no doni per viure ho pogués fer, el mercat de treball tampoc no estaria solucionant els problemes de feina de la població.
-Quins tipus d'atur podem considerar que existeixen?
a. ATUR FRICCIONAL: aquest atur és el que sempre existeix en un determinat percentatge de la població activa, ja que és el que es deu al temps que porta trobar una feina per primera vegada, o canviar-ne (el procés de recerca de feina, però també els de selecció de personal a les empreses, són a vegades processos llargs). La gent que es troba desocupada perquè està passant per aquests processos s'anomenen desocupats friccionals.
b. ATUR CAUSAT PEL CICLE ECONÒMIC: es dóna quan l'economia es troba en un moment de decreixement econòmic en que estan tancant empreses. Però compte, perquè sigui atur cíclic han d'estar tancant empreses per una baixada del consum que quan canviï el cicle remuntarà, i per tant serà un atur relativament temporal. Si les empreses d'un sector tanquen perquè aquest sector ha deixat de ser productiu que no remuntarà mai més, aquest atur no serà cíclic, sinó estructural.
c. ATUR ESTRUCTURAL: quan canvia l'estructura productiva dels països, a vegades comencen a tancar sectors sencers que abans funcionaven, perquè deixa d'existir la demanda (per canvis en les formes de vida) o perquè la producció es trasllada a altres països (normalment per raó de costos). Quan tenen lloc aquests processos, la part de la població que abans treballava a aquests sectors que desapareixen se'n veurà en molts casos difícilment reocupada a un altre, ja que la seva capacitació laboral i experiència seran molt especialitzades. Diem que en aquest cas l'oferta de treball té unes característiques que no coincideixen amb les que demana la demanda de treball, i l'atur que es genera és normalment de mig/llarg termini i molt complicat de fer minvar. És el cas dels miners asturians des dels anys 90, per exemple.
d.ATUR ESTACIONAL: existeix només en moments de l'any, moments que variaran en funció del sector (el sector de l'hosteleria a Espanya quan acaba la temporada d'estiu).
- La taxa d'atur pot semblar menys greu del que és: fixeu-vos que són els aturats D'ENTRE ELS ACTIUS!!!
Quan analitzeu una taxa d'atur, fixeu-vos que es tracta del percentatge de persones que es troben desocupades d'entre les que estan actives. És a dir, si una taxa d'atur és per exemple del 22%, com és aproximadament la d'Espanya ara mateix, vol dir que, de cada 100 persones que estan en condicions de treballar i que a més busquen activament feina, 22 són incapaces de trobar-ne. No són 22 de cada 100 de tota la població. Si ho penseu, és una xifra altíssima.
- Quines són les causes principals de diferències salarials al nostre sistema?
a. EL CAPITAL HUMÀ: el capital humà d'una persona fa referència al seu potencial productiu, ja provingui de la seva formació o de la seva experiència professional. Moltes diferències salarials venen llavors justificades per la diferent acumulació de capital humà que té cada persona i que li permet aportar més valor a la producció.
Un problema que té el nostre sistema, però, quan reparteix la rnda en funció de la productivitat (quan paga més a qui és més productiu) és que, per valorar aquesta productivitat, té en compte el valor de canvi dels productes que la persona col·labora a produir, no el seu valor d'ús (dóna importància al preu a què es poden vendre i no a la seva utilitat). Per això paga més a un treballador d'un departament de màrqueting, que amb els anuncis que ajuda a posar en marxa fa possible que el producte es pugui vendre més car, que al que produeix el producte en sí.La pregunta que ens podriem fer seria: És realment aquesta primera persona més prouctiva per a la societat?
b. LA NATURALESA DELS LLOCS DE TREBALL: els sobresous que es deuen a feines més incòmodes o torns més desagradables (pluses de perillositat, nocturnitat), per fer les feines igual d'atractives entre elles, s'anomenen diferències compensatòries.
c. DISCRIMINACIÓ IL·LEGAL: l discriminació té lloc quan el mercat de treball crea diferències salarials que no es basen en la feina protada a tere sinó en característiques de les persones (raça, gènere, religió, situació d'embaràs, malalts de SIDA...)
d. DISCRIMINACIÓ LEGAL: també existeix la discriminació legal, que es fa mitjançant llicències, com per exemple les que cal tenir per poder tenir un taxi o obrir una farmàcia. Si una persona no té els mitjans econòmics per pagar aquesta llicència no pdorà entrar al mercat. Aquesta mesura és polèmica, i està pensada per reduir l'oferta de treball i fer pujar el salari dels que sí treballen.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
