Funcionament de l'empresa: coses complicades d'entendre, per blocs temàtics
La comptabilitat a l'empresa. El balanç de situació
Què és el patrimoni
El patrimoni és tot allò del qual legalment l'empresa n'és titular, és a dir, formen part del patrimoni tots els béns (edificis, màquines, diners a la caixa...) i drets (deutes que els clients tenen amb l'empresa per productes ja venuts però sense cobrar, per exemple) que té l'empresa, però també les seves obligacions amb tercers, com ara deutes amb bancs o proveïdors de qualsevol tipus, ja que legalment aquests deutes també li "pertanyen". Per tant no podem dir que el patrimoni sigui el mateix que la riquesa de l'empresa, la riquesa seria més aviat el resultat de restar bens i drets menys els deutes, mentre que el patrimoni comprèn tots tres elements.
Actiu, passi i patrimoni net: compte, el patrimoni net no és el mateix que el patrimoni!
Dèiem al paràgraf anterior que el patrimoni d'una empresa era tot allò que aquesta posseïa, tot allò que es troba al seu nom: els seus bens, els seus drets, les seves obligacions. Doncs bé: ara hem de començar a fer-nos a la idea que totes, absolutament totes les coses que formen part d'aquest patrimoni, es poden dividir en tres tipus. A l'actiu fiquem tot el que l'empresa té, bens i drets de tot tipus. Ara bé, com ha pagat tot el que té? Això és exactament el que representen passiu i patrimoni net, i és per això que aquestes dues masses sumades han de tenir un valor igual que el de l'actiu. El passiu està constituït per la part dels diners que han sortit de fonts diferents de l'empresa, és a dir, de préstecs de tot tipus (dels bancs, dels proveïdors, el que sigui). El patrimoni net, llavors, ho està pels diners que no devem a ningú, sinó que van sortir de la pròpia empresa o dels seus propietaris. És simplement això, una part del finançament de l'actiu, una part de com l'empresa ho ha pagat tot: la part pròpia, la part pagada per ella mateixa, per ser exactes. Per tant, a més, pot ser deduïda tot restant l'actiu menys el passiu, i és per això que diem que el patrimoni net representa d'alguna manera la riquesa de l'empresa, ja que, encara que seu, legalment, ho és tot l'actiu, tota la part del passiu en realitat ha estat finançada per algú... i no és del tot nostra si encara l'hi hem de pagar!
Llavors:
ACTIU= el que pertany a l'empresa, "el que és nostre" (legalment, repeteixo que to l'actiu ho és). També li diem inversió, perquè és tot el que l'empresa té per produir i fer rendible la seva activitat.
PASSIU + PATRIMONI NET = com hem pagat tot l'actiu, tot "el que és nostre". També li diem finançament, perquè explica d'on han sortit els diners, al cap i ala fi.
PASSIU= diners que van sortir de fonts alienes, d'algú que ens va prestar els diners.
PATRIMONI NET= diners que van posar els propietaris de l'empresa o que es van generar a la pròpia empresa (encara que no únicament, hi ha petites excepcions com ara les subvencions, que, donat que no s'han de tornar a ningú, s'hi inclouen aquí).
Es pot calcular el resultat d'un exercici (benefici anual) simplement restant xifres de patrimoni net d'anys consecutius
Com que el patrimoni net està constituït per les fonts de finançament pròpies, és a dir, pels diners que van posar els propietaris o que s'han generat a l'empresa, d'un any per a un altre el normal (si no hi ha hagut ampliacions de capital ni res fora del normal) és que aquesta xifra només variï en els diners que s'han generat dins d'aquesta al llarg de l'exercici, és a dir, en el benefici anual. Si restem per tant les xifres de patrimoni net de dos anys consecutius obtindrem la xifra del resultat del segon.
La diferència entre l'actiu no corrent i l'actiu corrent no és el termini, com en el cas del passiu
Així com un deute formarà part del passiu no corrent o del corrent en funció de si venç en un termini inferior o superior als 12 mesos, la divisió entre l'actiu corrent i el no corrent pot ser molt més conceptual. Es podria aplicar un criteri purament temporal per dividir-los si després es justifiqués a la memòria, però la realitat és que el que té més sentit és separar les nostres inversions segons la seva funció sigui simplement produir en el present cicle d'explotació, és a dir, si comprem una cosa perquè formi part d'alguna manera del producte o servei que després vendrem (actiu corrent) o sigui romandre a l'empresa durant més d'un cicle, és a dir, si és una cosa que hem comprat per ajudar-nos a produir el producte, més que perquè en formi part (actiu no corrent). Per una qüestió de correspondència entre allò que haurem de pagar a curt termini (passiu corrent) i el que el nostre cicle d'explotació serà capaç de generar per a pagar-ho, moltes vegades el més recomanable és separar l'actiu com he indicat, encara que com us deia la normativa és relativament flexible i es pot aplicar qualsevol de tots dos criteris, sempre que s'indiqui a la memòria i s'expliqui la raó de fer-ne servir el que sigui.
Masses patrimonials: classificació que heu de saber i possibles dificultats
Aquí teniu el model exacte de balanç de situació que us demanarem a classe i a les PAU. El que heu de saber de memòria són els títols en majúscules i en negreta, ja que constitueixen l'estrucutra del balanç i l'haureu de plantejar vosaltres, així com què hauria d'anar dins de cada títol, per després poder ordenar els elements correctament. Els guions són precisament els elements que els exercicis us donaran desordenats i que vosaltres haureu de ficar al títol negre que correspongui. No cal, per tant, aprendre'ls de memòria, només saber què són per ficar-los aquí o allà. La majoria dels noms són suficientment evidents, però si algun posa alguna dificultat us les clarifico a continuació:
ACTIU NO CORRENT
-Immobilitzat intangible: són actius de l'empresa que no es poden tocar. No són bens però formen part dels seus actius perquè són una inversió, és a dir, costen diners però després li permetran generar uns beneficis molt per sobre dels que obtindria sense aquests intangibles. Bàsicament el que són és drets d'exclusivitat d'ús de conceptes: patents, drets d'autor... els que us poden caure a les PAU -i a classe- són:
-Investigació i desenvolupament: patents, drets d'ús de fórmules desenvolupades per nosaltres per un temps determinat.
- Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs: les concessions administratives són drets d'explotació d'actius públics, com ara cafeteries d'hospitals o instituts, autopistes... a canvi de pagar aquest actius en un primer moment. Perquè s'entengui: L'empresa munta la cafeteria, després té dret a explotar-la ella sola (es tracta sempre de monopolis, només hi ha una cafeteria per edifici, són negocis molt rendibles) durant un nombre d'anys determinat, i finalment els actius tornen al sector públic, que no els ha hagut de pagar. La propietat industrial són patents de productes, dissenys, marques pròpies. Els drets de traspàs són els drets a explotar un negoci tal i com estava muntat, amb la seva imatge, productes...tot, a canvi de pagar extra en comprar el negoci en sí, per aquest concepte.
-Aplicacions informàtiques: software propi, dret a fer-lo servir en exclusivitat.
-Immobilitzat material: tot allò que l'empresa fa servir per produir, es pot tocar i es queda a l'empresa més d'un cicle productiu
-Terrenys i béns naturals: això, terra.
- Construccions: edificis, sempre que es dediquin a produir.
- Instal·lacions tècniques
- Maquinària
- Utillatge: eines de qualsevol tipus involucrades en la producció
- Mobiliari
- Elements de transport
- Equips per a processos d’informació: els ordinadors
- Altre immobilitzat material: qualsevol altre bé que l'empresa faci servir per a produir i no estigui inclòs a cap de les classificacions anteriors
-Inversions immobiliàries: aquí ficarem tots els terrenys i edificis que tingui l'empresa però que no faci servir per a produir, ja que si els fes servir per portar a terme l'activitat productiva normal de l'empresa s'haurien d'incloure a Immobilitzat material, compte ( si l'exercici no diu res, podem donar per descomptat que es tracta d'actius que l'empresa fa servir per a produir. Només si s'indica explícitament el contrari els classificarem com a inversions immobiliàries).
- Inversions en Terrenys i béns naturals
- Inversions en Construccions
-Inversions financeres a llarg termini: qualsevol actiu financer (accions d'altres empreses, obligacions, deute públic...) que sigui propietat de l'empresa i tingui un venciment superior a un any. Compte, que a vegades teniu problemes: només es tractarà d'inversions financeres si són actius que l'empresa ha comprat per a invertir diners que no s'estaven dedicant a res, per a obtenir un rendiment al mercat financer. Si les accions són de la pròpia empresa això no és cap inversió financera, això és la manera de finançar la nostra inversió productiva, la nostra activitat, i per tant no es podrà incloure a l'actiu, sinó al patrimoni net.
ACTIU CORRENT
-Existències: tot allò material que l'empresa fa servir per a produir, però només un cop cada cop que té lloc el cicle productiu, és a dir, són coses que passen d'alguna manera a formar part del producte o servei que l'empresa subministra.
-Comercials: si l'empresa és comercial, és a dir, si només compra i ven però no produeix (com ara un supermercat), tindrà el magatzem ple d'existències que ha comprat i que vendrà tal qual, sense transformar-les. D'això en diem comercials.
-Matèries primeres: si l'empresa és productiva, tindrà al magatzem materials que farà servir per a fabricar el seu producte. Això són les matèries primeres.
-Productes en curs: són els productes que ja estan començats a transformar però no estan acabats, com ara peces o roba sense tenyir.
-Productes acabats: són productes que ja estan llestos per a la seva venda, però que, al contrari que els comercials, han estat produïts a la pròpia empresa.
-Realitzable: són drets de cobrament, diners que ja hem guanyat d'alguna manera (per exemple, vendes ja efectuades a clients però no cobrades) però que no han estat ingressats.
-Clients: diners que ens deuen els clients. És fàcil recordar-se'n, però compte, a vegades us equivoqueu perquè el nom és "clients" i no "deutes de clients" o cosa així.
-Deutors: diners que ens deu qualsevol altra persona, tret de Hisenda o la Seguretat Social. Compte! Els títols financers que vencin abans d'un any, com que són actiu corrent, aniran aquí (obligacions que ens reembossin d'aquí a sis mesos, per exemple)
-Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes: diners que ens deu Hisenda
-Organismes de Seguretat Social deutors: diners que ens deu la Seguretat Social
-Disponible
-Bancs i institucions de crèdit : diners en comptes corrents diverses
-Caixa: diners a la caixa, totalment líquid
PATRIMONI NET
- Capital / Capital social (l'única diferència és que es dirà "social" si es tracta d'una societat, i "capital" si es tracta d'una empresa individual)
- Reserves: beneficis que l'empresa va generar l'exercici anterior (l'any passat) però ha decidit no repartir entre els propietaris sinó reinvertir a l'empresa (o sigui, es formen a partir del benefici net però després de treure-li també els dividends dels accionistes), ja sigui per llei (n'hi ha una part que és obligatòria, es diuen reserves legals) o per voluntat pròpia ("voluntàries", si per exemple es donen beneficis extraordinaris).
- Resultat de l’exercici: el benefici d'enguany. A Compte, a vegades no donen aquesta xifra i el balanç no quadra... busqueu a l'enunciat que segur que us demanen que calculeu el resultat de l'exercici. Resteu Actiu -PN i passiu... i ja el teniu. Això sí, un cop calculat fiqueu-lo al patrimoni net i sumeu tot per deixar clar que el balanç quadra... si no és impossible que l'exercici estigui correcte!
Compte! Si l'empresa hagués cobrat alguna subvenció, encara que siguin diners que no han sortit de la pròpia empresa haurien d'incloure's al patrimoni net, només pel fet que no s'han de tornar mai a ningú, i per tant l'empresa els pot comptar com a propis. Encara que no hi hagi cap punt a l'esquema de les PAU per poder ficar-les dins del patrimoni net, si apareguessin a algun exercici fiqueu-les amb un altre guió, simplement indicant "Subvencions".
PASSIU NO CORRENT (o exigible a llarg termini) : el passiu conté totes les fonts de finançament alienes, això és, tots els diners que l'empresa ha demanat a algú per poder finançar el seu actiu. En el cas del passiu no corrent, hi trobem tots els deutes que té l'empresa que vencen a llarg termini, és a dir, que s'han d'acabar de pagar en una data per a la qual falta més d'un any, normalment molt més.
-Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: són deutes amb proveïdors, amb empreses que ens venen actius, però actius immobilitzats, no corrents (màquines, instal·lacions...), que, en ser cars, normalment es paguen a un termini molt superior a l'any (per això i per la necessària correspondència entre el termini de vida dels actius i els dels deutes que s'originen per a pagar-los, com veurem uns temes més endavant, aquí)
-Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: deutes amb bancs i altres entitats, amb venciment superior a l'any.
PASSIU CORRENT: tots els diners que provenen de fonts alienes, que li hem demanat a algú, i que hem de tornar a curt termini, és a dir, abans que passi un any o exercici econòmic. Li podem deure diners a:
- Proveïdors: diners que els devem als proveïdors d'actiu corrent (compte, com que la partida de deutes amb proveïdors d'actiu corrent és la més important, ja que l'empresa està constantment comprant-li gènere als proveïdors i manté un nivell de deute força estable amb ells, aquesta partida només es diu "Proveïdors". Vosaltres heu de saber que si el compte que us donen porta aquest nom es tractarà de deutes a curt termini i d'actiu corrent, i que només si s'explicita que es tracta de "proveïdors d'immobilitzat" ens trobarem davant de deutes a llarg termini o curt termini, segons.
- Creditors per prestació de serveis: diners que els devem a empreses que ens ha prestat serveis
- Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: diners que devem a proveïdors d'actius fixos no corrents, però que pel que sigui hem de tornar abans d'un any (per exemple perquè sigui un deute molt antic que estem a punt d'acabar de pagar)
- Deutes a curt termini amb entitats de crèdit: diners que haurem de tornar abans d'un any a bancs o altres entitats de crèdit
- Deutes a curt termini: qualsevol deute a curt termini am una persona o entitat que no respongui a cap de les classificacions anteriors, ni sigui Hisenda ni la Seguretat Social
- Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: diners que devem a Hisenda, a pagar a curt termini
- Organismes de la Seguretat Social creditors: diners que devem a la Seguretat Social, a pagar abans d'un any
Compte! Moltes vegades us resulten confusos els termes "deutor" (o "deutora") i "creditor" (o "creditora"). Els heu d'aprendre bé des de ja, perquè us sortiran moltes vegades. Si veieu "Hisenda pública, deutora" heu de saber immediatament que és ella qui us deu diners a vosaltres, i que per tant heu de classificar allò com a actiu, però que si us trobeu "Hisenda pública, creditora" sou vosaltres qui li deveu diners, i que esteu davant d'una partida de passiu.
Una altra cosa: Fixeu-vos que aquests dos comptes no porten les paraules "a curt termini", i per tant al principi poden resultar difícils de classificar. El truc és recordar que, tant a Hisenda com a la Seguretat Social, sempre se'ls ha de pagar el més ràpid possible. Sempre es tracta de deutes a curt termini, tant si els deveu vosaltres els diners com si són ells els que us els han de tornar!
El Valor Net Comptable o compte amb l'immobilitzat: abans d'incloure'l al balanç cal restar l'amortització acumulada!
Quan hem parlat d'introduir al balanç de situació l'immobilitzat, tant el material com el immaterial, he omès un concepte important conscientment per poder explicar-lo aquí amb més deteniment: es tracta del valor net comptable. Aquest valor és el resultat de restar-li al que ens van costar a nosaltres els béns del nostre immobilitzat (comprar-los o produir-los, segons s'hagin produït a l'empresa o no) el valor que han perdut per l'ús i el pas del temps. Si tenim una màquina que porta anys funcionant i està a punt de necessitar ser reemplaçada, no tindrà cap sentit que anotem al balanç que val allò que vam pagar per ella, perquè no és veritat, ningú pagaria ja aquella quantitat per adquirir-la. Per això li restem al seu valor d'adquisició aquesta pèrdua de valor que ja ha ocorregut, que diem amortització acumulada, de manera que el seu valor net comptable serà VNC= PA (preu d'adquisició) - AA (amortització acumulada).
I és que això és l'amortització acumulada, el valor que els actius han perdut al llarg del temps (el valor d'aquesta amortització us l'ha de donar l'enunciat de l'exercici o s'ha de poder calcular a partir d'altres dades que us donin, només cal saber què vol dir aquest concepte)
Les auditories (per defecte), siguin internes o externes, són financeres
Si a la font no s'indica que un auditoria és operativa (aquella que estudia tota l'estructura de l'empresa i el seu funcionament) o ecoauditoria (aquella que estudia si l'activitat de l'empresa és sostenible), les auditories, per defecte, són financeres, és a dir, comproven que el estat dels comptes, de la comptabilitat en general, reflecteixin fidelment allò que hi ha i està passant a l'empresa. I són aquestes auditories, les financeres, les que , a més, poden ser internes, si las fa un professional de la pròpia empresa, o externes, si les realitza un auditor aliè.
Tema anterior Tema següent
El patrimoni és tot allò del qual legalment l'empresa n'és titular, és a dir, formen part del patrimoni tots els béns (edificis, màquines, diners a la caixa...) i drets (deutes que els clients tenen amb l'empresa per productes ja venuts però sense cobrar, per exemple) que té l'empresa, però també les seves obligacions amb tercers, com ara deutes amb bancs o proveïdors de qualsevol tipus, ja que legalment aquests deutes també li "pertanyen". Per tant no podem dir que el patrimoni sigui el mateix que la riquesa de l'empresa, la riquesa seria més aviat el resultat de restar bens i drets menys els deutes, mentre que el patrimoni comprèn tots tres elements.
Actiu, passi i patrimoni net: compte, el patrimoni net no és el mateix que el patrimoni!
Dèiem al paràgraf anterior que el patrimoni d'una empresa era tot allò que aquesta posseïa, tot allò que es troba al seu nom: els seus bens, els seus drets, les seves obligacions. Doncs bé: ara hem de començar a fer-nos a la idea que totes, absolutament totes les coses que formen part d'aquest patrimoni, es poden dividir en tres tipus. A l'actiu fiquem tot el que l'empresa té, bens i drets de tot tipus. Ara bé, com ha pagat tot el que té? Això és exactament el que representen passiu i patrimoni net, i és per això que aquestes dues masses sumades han de tenir un valor igual que el de l'actiu. El passiu està constituït per la part dels diners que han sortit de fonts diferents de l'empresa, és a dir, de préstecs de tot tipus (dels bancs, dels proveïdors, el que sigui). El patrimoni net, llavors, ho està pels diners que no devem a ningú, sinó que van sortir de la pròpia empresa o dels seus propietaris. És simplement això, una part del finançament de l'actiu, una part de com l'empresa ho ha pagat tot: la part pròpia, la part pagada per ella mateixa, per ser exactes. Per tant, a més, pot ser deduïda tot restant l'actiu menys el passiu, i és per això que diem que el patrimoni net representa d'alguna manera la riquesa de l'empresa, ja que, encara que seu, legalment, ho és tot l'actiu, tota la part del passiu en realitat ha estat finançada per algú... i no és del tot nostra si encara l'hi hem de pagar!
Llavors:
ACTIU= el que pertany a l'empresa, "el que és nostre" (legalment, repeteixo que to l'actiu ho és). També li diem inversió, perquè és tot el que l'empresa té per produir i fer rendible la seva activitat.
PASSIU + PATRIMONI NET = com hem pagat tot l'actiu, tot "el que és nostre". També li diem finançament, perquè explica d'on han sortit els diners, al cap i ala fi.
PASSIU= diners que van sortir de fonts alienes, d'algú que ens va prestar els diners.
PATRIMONI NET= diners que van posar els propietaris de l'empresa o que es van generar a la pròpia empresa (encara que no únicament, hi ha petites excepcions com ara les subvencions, que, donat que no s'han de tornar a ningú, s'hi inclouen aquí).
Es pot calcular el resultat d'un exercici (benefici anual) simplement restant xifres de patrimoni net d'anys consecutius
Com que el patrimoni net està constituït per les fonts de finançament pròpies, és a dir, pels diners que van posar els propietaris o que s'han generat a l'empresa, d'un any per a un altre el normal (si no hi ha hagut ampliacions de capital ni res fora del normal) és que aquesta xifra només variï en els diners que s'han generat dins d'aquesta al llarg de l'exercici, és a dir, en el benefici anual. Si restem per tant les xifres de patrimoni net de dos anys consecutius obtindrem la xifra del resultat del segon.
La diferència entre l'actiu no corrent i l'actiu corrent no és el termini, com en el cas del passiu
Així com un deute formarà part del passiu no corrent o del corrent en funció de si venç en un termini inferior o superior als 12 mesos, la divisió entre l'actiu corrent i el no corrent pot ser molt més conceptual. Es podria aplicar un criteri purament temporal per dividir-los si després es justifiqués a la memòria, però la realitat és que el que té més sentit és separar les nostres inversions segons la seva funció sigui simplement produir en el present cicle d'explotació, és a dir, si comprem una cosa perquè formi part d'alguna manera del producte o servei que després vendrem (actiu corrent) o sigui romandre a l'empresa durant més d'un cicle, és a dir, si és una cosa que hem comprat per ajudar-nos a produir el producte, més que perquè en formi part (actiu no corrent). Per una qüestió de correspondència entre allò que haurem de pagar a curt termini (passiu corrent) i el que el nostre cicle d'explotació serà capaç de generar per a pagar-ho, moltes vegades el més recomanable és separar l'actiu com he indicat, encara que com us deia la normativa és relativament flexible i es pot aplicar qualsevol de tots dos criteris, sempre que s'indiqui a la memòria i s'expliqui la raó de fer-ne servir el que sigui.
Masses patrimonials: classificació que heu de saber i possibles dificultats
Aquí teniu el model exacte de balanç de situació que us demanarem a classe i a les PAU. El que heu de saber de memòria són els títols en majúscules i en negreta, ja que constitueixen l'estrucutra del balanç i l'haureu de plantejar vosaltres, així com què hauria d'anar dins de cada títol, per després poder ordenar els elements correctament. Els guions són precisament els elements que els exercicis us donaran desordenats i que vosaltres haureu de ficar al títol negre que correspongui. No cal, per tant, aprendre'ls de memòria, només saber què són per ficar-los aquí o allà. La majoria dels noms són suficientment evidents, però si algun posa alguna dificultat us les clarifico a continuació:
ACTIU NO CORRENT
-Immobilitzat intangible: són actius de l'empresa que no es poden tocar. No són bens però formen part dels seus actius perquè són una inversió, és a dir, costen diners però després li permetran generar uns beneficis molt per sobre dels que obtindria sense aquests intangibles. Bàsicament el que són és drets d'exclusivitat d'ús de conceptes: patents, drets d'autor... els que us poden caure a les PAU -i a classe- són:
-Investigació i desenvolupament: patents, drets d'ús de fórmules desenvolupades per nosaltres per un temps determinat.
- Concessions administratives, propietat industrial i drets de traspàs: les concessions administratives són drets d'explotació d'actius públics, com ara cafeteries d'hospitals o instituts, autopistes... a canvi de pagar aquest actius en un primer moment. Perquè s'entengui: L'empresa munta la cafeteria, després té dret a explotar-la ella sola (es tracta sempre de monopolis, només hi ha una cafeteria per edifici, són negocis molt rendibles) durant un nombre d'anys determinat, i finalment els actius tornen al sector públic, que no els ha hagut de pagar. La propietat industrial són patents de productes, dissenys, marques pròpies. Els drets de traspàs són els drets a explotar un negoci tal i com estava muntat, amb la seva imatge, productes...tot, a canvi de pagar extra en comprar el negoci en sí, per aquest concepte.
-Aplicacions informàtiques: software propi, dret a fer-lo servir en exclusivitat.
-Immobilitzat material: tot allò que l'empresa fa servir per produir, es pot tocar i es queda a l'empresa més d'un cicle productiu
-Terrenys i béns naturals: això, terra.
- Construccions: edificis, sempre que es dediquin a produir.
- Instal·lacions tècniques
- Maquinària
- Utillatge: eines de qualsevol tipus involucrades en la producció
- Mobiliari
- Elements de transport
- Equips per a processos d’informació: els ordinadors
- Altre immobilitzat material: qualsevol altre bé que l'empresa faci servir per a produir i no estigui inclòs a cap de les classificacions anteriors
-Inversions immobiliàries: aquí ficarem tots els terrenys i edificis que tingui l'empresa però que no faci servir per a produir, ja que si els fes servir per portar a terme l'activitat productiva normal de l'empresa s'haurien d'incloure a Immobilitzat material, compte ( si l'exercici no diu res, podem donar per descomptat que es tracta d'actius que l'empresa fa servir per a produir. Només si s'indica explícitament el contrari els classificarem com a inversions immobiliàries).
- Inversions en Terrenys i béns naturals
- Inversions en Construccions
-Inversions financeres a llarg termini: qualsevol actiu financer (accions d'altres empreses, obligacions, deute públic...) que sigui propietat de l'empresa i tingui un venciment superior a un any. Compte, que a vegades teniu problemes: només es tractarà d'inversions financeres si són actius que l'empresa ha comprat per a invertir diners que no s'estaven dedicant a res, per a obtenir un rendiment al mercat financer. Si les accions són de la pròpia empresa això no és cap inversió financera, això és la manera de finançar la nostra inversió productiva, la nostra activitat, i per tant no es podrà incloure a l'actiu, sinó al patrimoni net.
ACTIU CORRENT
-Existències: tot allò material que l'empresa fa servir per a produir, però només un cop cada cop que té lloc el cicle productiu, és a dir, són coses que passen d'alguna manera a formar part del producte o servei que l'empresa subministra.
-Comercials: si l'empresa és comercial, és a dir, si només compra i ven però no produeix (com ara un supermercat), tindrà el magatzem ple d'existències que ha comprat i que vendrà tal qual, sense transformar-les. D'això en diem comercials.
-Matèries primeres: si l'empresa és productiva, tindrà al magatzem materials que farà servir per a fabricar el seu producte. Això són les matèries primeres.
-Productes en curs: són els productes que ja estan començats a transformar però no estan acabats, com ara peces o roba sense tenyir.
-Productes acabats: són productes que ja estan llestos per a la seva venda, però que, al contrari que els comercials, han estat produïts a la pròpia empresa.
-Realitzable: són drets de cobrament, diners que ja hem guanyat d'alguna manera (per exemple, vendes ja efectuades a clients però no cobrades) però que no han estat ingressats.
-Clients: diners que ens deuen els clients. És fàcil recordar-se'n, però compte, a vegades us equivoqueu perquè el nom és "clients" i no "deutes de clients" o cosa així.
-Deutors: diners que ens deu qualsevol altra persona, tret de Hisenda o la Seguretat Social. Compte! Els títols financers que vencin abans d'un any, com que són actiu corrent, aniran aquí (obligacions que ens reembossin d'aquí a sis mesos, per exemple)
-Hisenda Pública, deutora per diversos conceptes: diners que ens deu Hisenda
-Organismes de Seguretat Social deutors: diners que ens deu la Seguretat Social
-Disponible
-Bancs i institucions de crèdit : diners en comptes corrents diverses
-Caixa: diners a la caixa, totalment líquid
PATRIMONI NET
- Capital / Capital social (l'única diferència és que es dirà "social" si es tracta d'una societat, i "capital" si es tracta d'una empresa individual)
- Reserves: beneficis que l'empresa va generar l'exercici anterior (l'any passat) però ha decidit no repartir entre els propietaris sinó reinvertir a l'empresa (o sigui, es formen a partir del benefici net però després de treure-li també els dividends dels accionistes), ja sigui per llei (n'hi ha una part que és obligatòria, es diuen reserves legals) o per voluntat pròpia ("voluntàries", si per exemple es donen beneficis extraordinaris).
- Resultat de l’exercici: el benefici d'enguany. A Compte, a vegades no donen aquesta xifra i el balanç no quadra... busqueu a l'enunciat que segur que us demanen que calculeu el resultat de l'exercici. Resteu Actiu -PN i passiu... i ja el teniu. Això sí, un cop calculat fiqueu-lo al patrimoni net i sumeu tot per deixar clar que el balanç quadra... si no és impossible que l'exercici estigui correcte!
Compte! Si l'empresa hagués cobrat alguna subvenció, encara que siguin diners que no han sortit de la pròpia empresa haurien d'incloure's al patrimoni net, només pel fet que no s'han de tornar mai a ningú, i per tant l'empresa els pot comptar com a propis. Encara que no hi hagi cap punt a l'esquema de les PAU per poder ficar-les dins del patrimoni net, si apareguessin a algun exercici fiqueu-les amb un altre guió, simplement indicant "Subvencions".
PASSIU NO CORRENT (o exigible a llarg termini) : el passiu conté totes les fonts de finançament alienes, això és, tots els diners que l'empresa ha demanat a algú per poder finançar el seu actiu. En el cas del passiu no corrent, hi trobem tots els deutes que té l'empresa que vencen a llarg termini, és a dir, que s'han d'acabar de pagar en una data per a la qual falta més d'un any, normalment molt més.
-Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: són deutes amb proveïdors, amb empreses que ens venen actius, però actius immobilitzats, no corrents (màquines, instal·lacions...), que, en ser cars, normalment es paguen a un termini molt superior a l'any (per això i per la necessària correspondència entre el termini de vida dels actius i els dels deutes que s'originen per a pagar-los, com veurem uns temes més endavant, aquí)
-Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: deutes amb bancs i altres entitats, amb venciment superior a l'any.
PASSIU CORRENT: tots els diners que provenen de fonts alienes, que li hem demanat a algú, i que hem de tornar a curt termini, és a dir, abans que passi un any o exercici econòmic. Li podem deure diners a:
- Proveïdors: diners que els devem als proveïdors d'actiu corrent (compte, com que la partida de deutes amb proveïdors d'actiu corrent és la més important, ja que l'empresa està constantment comprant-li gènere als proveïdors i manté un nivell de deute força estable amb ells, aquesta partida només es diu "Proveïdors". Vosaltres heu de saber que si el compte que us donen porta aquest nom es tractarà de deutes a curt termini i d'actiu corrent, i que només si s'explicita que es tracta de "proveïdors d'immobilitzat" ens trobarem davant de deutes a llarg termini o curt termini, segons.
- Creditors per prestació de serveis: diners que els devem a empreses que ens ha prestat serveis
- Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: diners que devem a proveïdors d'actius fixos no corrents, però que pel que sigui hem de tornar abans d'un any (per exemple perquè sigui un deute molt antic que estem a punt d'acabar de pagar)
- Deutes a curt termini amb entitats de crèdit: diners que haurem de tornar abans d'un any a bancs o altres entitats de crèdit
- Deutes a curt termini: qualsevol deute a curt termini am una persona o entitat que no respongui a cap de les classificacions anteriors, ni sigui Hisenda ni la Seguretat Social
- Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: diners que devem a Hisenda, a pagar a curt termini
- Organismes de la Seguretat Social creditors: diners que devem a la Seguretat Social, a pagar abans d'un any
Compte! Moltes vegades us resulten confusos els termes "deutor" (o "deutora") i "creditor" (o "creditora"). Els heu d'aprendre bé des de ja, perquè us sortiran moltes vegades. Si veieu "Hisenda pública, deutora" heu de saber immediatament que és ella qui us deu diners a vosaltres, i que per tant heu de classificar allò com a actiu, però que si us trobeu "Hisenda pública, creditora" sou vosaltres qui li deveu diners, i que esteu davant d'una partida de passiu.
Una altra cosa: Fixeu-vos que aquests dos comptes no porten les paraules "a curt termini", i per tant al principi poden resultar difícils de classificar. El truc és recordar que, tant a Hisenda com a la Seguretat Social, sempre se'ls ha de pagar el més ràpid possible. Sempre es tracta de deutes a curt termini, tant si els deveu vosaltres els diners com si són ells els que us els han de tornar!
El Valor Net Comptable o compte amb l'immobilitzat: abans d'incloure'l al balanç cal restar l'amortització acumulada!
Quan hem parlat d'introduir al balanç de situació l'immobilitzat, tant el material com el immaterial, he omès un concepte important conscientment per poder explicar-lo aquí amb més deteniment: es tracta del valor net comptable. Aquest valor és el resultat de restar-li al que ens van costar a nosaltres els béns del nostre immobilitzat (comprar-los o produir-los, segons s'hagin produït a l'empresa o no) el valor que han perdut per l'ús i el pas del temps. Si tenim una màquina que porta anys funcionant i està a punt de necessitar ser reemplaçada, no tindrà cap sentit que anotem al balanç que val allò que vam pagar per ella, perquè no és veritat, ningú pagaria ja aquella quantitat per adquirir-la. Per això li restem al seu valor d'adquisició aquesta pèrdua de valor que ja ha ocorregut, que diem amortització acumulada, de manera que el seu valor net comptable serà VNC= PA (preu d'adquisició) - AA (amortització acumulada).
I és que això és l'amortització acumulada, el valor que els actius han perdut al llarg del temps (el valor d'aquesta amortització us l'ha de donar l'enunciat de l'exercici o s'ha de poder calcular a partir d'altres dades que us donin, només cal saber què vol dir aquest concepte)
Les auditories (per defecte), siguin internes o externes, són financeres
Si a la font no s'indica que un auditoria és operativa (aquella que estudia tota l'estructura de l'empresa i el seu funcionament) o ecoauditoria (aquella que estudia si l'activitat de l'empresa és sostenible), les auditories, per defecte, són financeres, és a dir, comproven que el estat dels comptes, de la comptabilitat en general, reflecteixin fidelment allò que hi ha i està passant a l'empresa. I són aquestes auditories, les financeres, les que , a més, poden ser internes, si las fa un professional de la pròpia empresa, o externes, si les realitza un auditor aliè.
Tema anterior Tema següent
Economia per a estudiants de batxillerat de l'IES Europa, i per a tots por Blanca Gómez López se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
